Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Aliments > L'ou

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ous, una comercialització segura

L’ou és un aliment sa, natural i molt complet. El consum a Espanya se situa entorn de 220 unitats per persona i any, segons dades del MAPA de 1999. Una xifra inferior a la de 1987, quan el consum se situava entorn de 300 ous per persona i any. Segons els experts aquesta reducció es deu a la teòrica i difosa relació (no acreditada) entre la seva ingesta i l’increment de nivells de colesterol en sang i en els riscos derivats de la contaminació per salmonel·la

Ous, una comercialització segura

No obstant això, la labor del sector productiu ha retornat la confiança al consumidor, amb un lleuger repunt mantingut entorn del 3% per al període 1994-1999. Espanya, amb un parc de gallines ponedores que se situa entorn de les 36.000 gallines i una mitjana de 220 ous posats a l’any per cada gallina, se situa en quart lloc de producció d’ous a la Unió Europea, darrere de França, Alemanya i Itàlia (segons dades del MAPA per a 1996 i 1997).

La normativa sobre comercialització d’ous requereix contínues modificacions per a salvaguardar la salut i la seguretat del consumidor respecte al producte. El passat 14 d’agost de 2001 es va aprovar el Reglament (CE) número 1651/2001, de la Comissió, pel qual es modifica la normativa reglamentària a nivell europeu d’aplicació de determinades normes de comercialització d’ous. La norma ajorna fins a l’1 de gener de 2002 les disposicions modificades sobre millora de la traçabilitat dels ous, precisió de les dates indicades pels centres d’embalatge, garanties sobre l’observança de les categories de pes existents, determinació de la data de durada mínima i de la data de venda recomanada, indicació facultativa de les diverses formes de cria i del mètode d’alimentació de les gallines ponedores.

Comercialització legislada

La normativa sobre comercialització d’ous determina, entre altres qüestions, les condicions per al registre dels col·lectors i centres d’embalatge, la identificació i freqüència de les recollides i lliuraments, la manipulació dels ous, els criteris de qualitat i les categories de pes. També recull les condicions sobre les característiques de les indicacions en els ous i en els seus embalatges, els esments que hagin d’utilitzar-se per a indicar la forma de cria i els criteris relatius a l’origen dels ous; així com les condicions d’exempció de l’obligació d’embalar els ous en petites quantitats en embalatges grans. Determinats aspectes van íntimament relacionats amb la seguretat del producte degut als perills potencials que pot presentar per una manipulació o conservació incorrectes.

En aquest sentit, el legislador comunitari ha considerat que els avanços tecnològics i la demanda dels consumidors requereixen major celeritat en el lliurament, recollida, classificació i embalatge dels ous per a garantir el manteniment de la temperatura de conservació. Els productors tenen l’obligació de lliurar els ous als establiments d’embalatge, o bé que aquests procedeixin a la seva recollida cada tres dies hàbils com a mínim o una vegada a la setmana en els casos en què la temperatura ambient no excedeixi de 18 °C. La norma general obliga a efectuar tots els dies hàbils la recollida o lliurament tractant-se d’ous que vagin a comercialitzar-se amb l’esment «extra», si bé podrà realitzar-se cada dos dies hàbils en els casos en què la temperatura ambient a la qual es mantinguin els ous en l’explotació no excedeixi de 18 °C.

La norma disposa a més que abans de la sortida de l’establiment de producció, cada contenidor d’ous s’identificarà amb el nom i adreça o número de registre d’aquest establiment, així com el dia o període de la posada i la data de l’enviament. Els centres d’embalatge classificaran i embalaran els ous com a màxim el segon dia hàbil següent al dia que s’hagin rebut, excepte en els casos de lliurament a altres centres d’embalatge, a tot tardar el dia hàbil següent al de la seva recepció, o es vagi a indicar la data de posada en els ous, i en aquest cas aquests es classificaran i embalaran el dia de la posada. La recollida i la classificació dels ous per categories de qualitat i pes s’autoritzen únicament les empreses que disposen de locals i equip tècnic concordes amb la importància de les seves operacions i aptes per a la correcta manipulació dels ous. Cada centre d’embalatge, a més, compta amb un número de registre basat en un codi uniforme per a evitar confusions i facilitar la identificació dels enviaments d’ous.

La normativa és especialment estricta per a aquells casos en què s’hi hagi tingut que reembalar el producte. La finalitat no és una altra que facilitar una informació correcta i inequívoca als majoristes, minoristes i consumidors finals, especialment quan els embalatges s’utilitzin de nou o quan els ous s’hagin reclassificat en una categoria de qualitat inferior. La indicació «extra» no pot utilitzar-se en aquests casos a causa del retard suplementari causat per l’operació de reembalado. L’etiqueta emprada en els ous aptes per al consum humà no pot confondre’s amb aquells que no ho són i que tindran com a destinació principal la indústria no alimentària.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions