Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Paradoxes de qualitat en l’oli d’oliva verge extra

Els millors olis d'oliva espanyols es comercialitzen majoritàriament a granel o s'usen per a mescles de menor qualitat

La cultura de l’oli d’oliva està poc estesa en els principals països productors del món. En ells, algunes campanyes publicitàries i la pròpia legislació han propiciat un elevat grau de confusió al consumidor respecte a les característiques i a la qualitat d’un dels aliments més emblemàtics de la dieta mediterrània: l’oli d’oliva verge extra.

A punt de complir-se un any des que entrés en vigor la nova regulació sobre l’etiquetatge de l’oli d’oliva per a la seva comercialització directa, els experts posen en dubte l’eficàcia de la nova informació oferta al consumidor enfront de les intenses campanyes publicitàries que han afavorit el consum d’una determinada categoria d’oli d’oliva enfront d’una altra, l’oli d’oliva verge extra. I és que no fa molt temps que el nostre legislador permetia la denominació d’oli pur d’oliva per a designar al que actualment es denomina, planament, oli d’oliva, que no és un altre que aquell que conté una part d’olis d’oliva refinats i una altra d’olis d’oliva verges; i que, òbviament es diferencia d’aquells de qualitat superior – l’oli d’oliva verge extra i oli d’oliva verge- amb els quals normativament se’ls permetia, injustament, competir en puresa.

Els experts es queixen que producte tan sublim s’envasi, en molts casos, sense catar, i que únicament s’atinguin a paràmetres com l’acidesa, els peròxids i poc més, atès que pot afavorir el frau en el sector i crear competència deslleial entre els productors. En alguns supòsits, el contingut de l’etiquetatge de l’oli d’oliva ha servit com a element litigiós entre operadors arribant la qüestió al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees.

Verge extra: producte sense defectes de qualitat superior
La normativa no soluciona que olis premiats per la seva extraordinària qualitat es barregin amb uns altres de menor entitat i siguin comercialitzats a granel

La recent normativa, que ha servit per a posar cada producte en el seu lloc, apareixent en l’etiqueta de l’oli d’oliva verge l’esment «oliï d’oliva de categoria superior obtingut directament d’olives i només mitjançant procediments mecànics», no acaba de solucionar un fet contradictori -que òbviament no ocorre amb altres productes com el vi- quant a que olis que han estat premiats per la seva extraordinària qualitat es vegin posteriorment barrejats amb altres verges de menor qualitat, i comercialitzats a granel, per a ser, posteriorment, embotellats amb marques blanques o per a la seva mescla fins i tot amb refinats per a elaborar el denominat oli d’oliva.

Amb això el consumidor perd una oportunitat única de degustar pur suc d’olives fresques i sanes, que com el vi, presenta varietats, aromes i gustos ben diferenciats, segons la mena d’oliva, la zona geogràfica de producció, la forma de recollida i les condicions d’elaboració de l’almàssera, que s’encarrega d’extreure-ho.

Un oli d’oliva verge extra és un oli elaborat amb olives sanes i en perfectes condicions, que després de la rentada d’aquestes, són molturadas per a evitar la seva atrojamiento, extraient-se l’oli a baixa temperatura. Posteriorment s’envasa en cellers, en uns dipòsits adequats per a la seva conservació a fi que la seva aroma i sabor no puguin distorsionar les qualitats sensorials de l’oliva verda o madura.

A pesar que un verge extra i un verge són productes naturals i autèntics suc d’olives, la diferència entre tots dos estarà en el grau d’acidesa i en la puntuació que obtindran en l’anàlisi sensorial. En el verge extra la mitjana dels defectes és superior a zero i la mitjana del frutado superior a zero.

El consumidor desconeix que existeix una metodologia molt estricta que aborda l’avaluació sensorial dels olis d’oliva verges per panells de tast professionals. Segons els experts, un oli d’oliva verge extra és un producte amb un sabor i olor irreprotxables, que presenta zero defectes. Uns defectes que són imperceptibles per l’àmplia majoria dels consumidors, i als qui els resultaria molt difícil distingir un verge extra d’un verge davant la percepció d’alguna aroma o conèixer que pertanyen a una determinada categoria de defectes (avinado, atrojado, ranci, humit, entre altres).

Respecte a l’acidesa, el Consell Oleícola Internacional (COI) estableix que el verge extra no podrà superar el grau, sent el límit per al verge els dos graus. El Reglament de la UE aprovat l’any 2001, pel qual es publiquen les definicions dels olis en el mercat de graneles, marca el límit per al verge extra en 0,8° d’acidesa. Aquest límit és considerat molt realista, atès que la major part dels olis verges extra es comercialitzen amb un grau d’acidesa entre 0,3° i 0,8°.

El grau d’acidesa és un paràmetre que, com qualifiquen els experts, res té a veure ni amb sabor ni amb gustos més o menys intensos; tan sols és un paràmetre químic que determina la quantitat d’àcids grassos lliures expressats en àcid oleic, i que està relacionat amb el procés d’elaboració, perquè ens pot indicar anomalies en l’estat dels fruits, en el tractament o en la conservació.

Experts tastadors d’oliva verge, com Ramón Pulgar López, es congratulen que per fi s’obviï com a obligatòria l’esment al grau d’acidesa, que no poques confusions han creat en la major part dels consumidors, que comparaven l’acidesa de l’oli d’oliva verge extra amb la de l’oli d’oliva (mescla de refinat i verge), atès que un oli d’oliva presentava un grau major o menor d’acidesa, depenent de les mescles realitzades pel productor d’oli d’oliva refinat amb verge extra. Una confusió que encara persisteix, i que res té a veure amb el nivell de qualitat i sabor d’un verge extra, com fins ara es creia.

Una situació paradoxal
De moment, la informació que ofereix el producte a través del seu etiquetatge, no és encara prou eficaç com perquè el consumidor pugui prendre consciència sobre les virtuts d’aquest producte natural de qualitat extraordinària, base de la dieta mediterrània. I és que, si bé l’oli d’oliva verge extra forma part habitual de la dieta dels colliters en les zones de producció, en la resta d’Espanya el més habitual és el consum d’altres olis vegetals, com el de gira-sol, o el denominat oli d’oliva (compost d’olis d’oliva refinats i olis d’oliva verges).

Entre els olis d’oliva, el consum d’oli d’oliva verge extra podria situar-se entorn d’un 20% sobre el total. El més cridaner és que el país amb major producció mundial (Espanya), no és el major consumidor d’oli d’oliva verge extra, sinó Grècia (tercer país productor mundial d’oli d’oliva amb el 15% després d’Espanya i Itàlia), registrant-se un consum mitjà per habitant i any de 21 kgs., amb una quota de mercat del 51% respecte al mercat hel·lè d’olis vegetals, segons informa el sector.

Però és França, setè productor mundial d’oli d’oliva, qui s’ha proposat produir gairebé en exclusiva olis d’oliva verge; un país on, segons el Consell Oleícola Internacional, el consum d’oli d’oliva verge extra s’ha xifrat en el 98%, per la qual cosa al total d’olis d’oliva es refereix.

Pel que respecta al mercat exterior, Espanya, com a primer productor mundial, ha perdut una oportunitat única de situar-se com mereix. I és que a pesar que Itàlia ocupa el segon lloc com a productor mundial, l’oli d’oliva s’identifica majoritàriament amb aquest país mediterrani; no en va, els olis italians envasats representen entorn d’un 74% de la demanda als Estats Units; un 72% de la canadenca, i un 59% de la japonesa.

No obstant això, la major paradoxa es produeix al nostre país, on la major part dels olis produïts en les almàsseres són d’extraordinària qualitat, podrien etiquetar-se com a «oli d’oliva verge extra», però la seva venda es realitza a granel, fins i tot en aquells casos en els quals els olis han estat qualificats a l’empara d’una Denominació d’Origen (DO).

A tall d’exemple, en la zona que empara el Consell Regulador de la DO de Sierra Mágina, que és la de major extensió i producció d’Espanya i del món, s’han produït enguany un total de 45 milions de kg d’oli. Entre ells, uns 30 milions han estat qualificats com a verge extra, després de superar els més estrictes controls i adequar-se a les característiques establertes en el seu reglament per a les almàsseres acollides, que determinen la comercialització d’un oli d’oliva verge extra més controlat i de qualitat molt superior a aquell que únicament s’adequa estrictament als mínims legals.

El més cridaner és que de l’oli qualificat i emparat en la DO de Sierra Mágina, tan sols s’han envasat amb el seu distintiu uns 2 milions de kgs., la qual cosa determina que una molt bona part d’aquest oli d’altíssima qualitat es vengui a granel, perdent les almàsseres -que compten amb la seva pròpia marca per a la seva comercialització- l’oportunitat de vendre a un preu òptim el seu propi oli, que en algunes ocasions ha estat fins i tot premiat per les seves extraordinàries característiques organolèptiques, segons ens ha pogut comentar Jesús Sutil García, gerent de la DO de Sierra Mágina i del seu Consell Regulador.

Les exigències d’una DO
Una DO com la de Sierra Mágina, el Reglament de la qual va ser aprovat per Ordre de 29 de novembre de 1995 de la Conselleria d’Agricultura i Pesca de la Junta d’Andalusia, i ratificat pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, segons Ordre de 25 de febrer de 1997, protegeix els olis d’oliva verge extra de 36 entitats inscrites (entre cooperatives, envasadores-comercialitzadores i particulars d’una zona enclavada al Parc Natural que li dóna nom al sud de la província de Jaén, i que abasta unes 72.000 hectàrees).

La defensa de la DO, així com l’aplicació del seu Reglament i el foment i control de la qualitat dels olis emparats sota aquesta, queden encomanats al seu Consell Regulador, a la Conselleria d’Agricultura i Pesca de la Junta d’Andalusia, i al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, en l’àmbit de les seves respectives competències.

Com en unes altres DO, l’elaboració de l’oli d’oliva verge extra es realitza a partir d’una varietat principal d’oliva, que en aquest cas és la picual. El Consell Regulador cuida que les pràctiques de cultiu siguin les tradicionals, a fi d’aconseguir la millor qualitat de l’oli, si bé podrà autoritzar noves pràctiques culturals, tractaments o labors que constituint un avanç en la tècnica agrícola es comprovi que no afecten desfavorablement la qualitat de l’oliva i de l’oli produït.

El seu reglament estableix que la recol·lecció es realitzarà amb la major cura, dedicant exclusivament a l’elaboració d’olis protegits l’oliva sana recollida directament de l’arbre, amb el grau de maduresa que permeti l’obtenció dels olis característics de la DO, no sent apte el fruit que no estigui sa, i aquell caigut en el sòl abans de la recol·lecció, la denominada «oliva de soleo».

Tal és el grau de qualitat que pretén donar-se a aquest «or líquid» que el Consell Regulador pot arribar a determinar la data de començament de la recol·lecció i de la seva terminació, a fi que el fruit estigui en un grau de maduresa convenient, arribant fins i tot a acordar normes sobre el ritme de recollida de l’oliva per zones, a fi que estigui en relació amb la capacitat d’absorció de les almàsseres; o fins i tot sobre el transport de l’oliva perquè aquest s’efectuï sense deterioració de la qualitat del fruit.

Cada any el Consell Regulador estableix el termini màxim de temps que pot mediar entre la recol·lecció de cada partida d’oliva i l’extracció del seu oli, tenint en compte les característiques de la collita i les condicions ambientals, que mai superarà les quaranta-vuit hores.

L’oli és elaborat en les almàsseres situades en la zona de producció, que disposaran d’instal·lacions per a la neteja i rentada del fruit, vigilant que en el procés d’extracció dels olis i les masses es mantinguin a temperatura moderada, a fi de no perjudicar les característiques biològiques i sensorials del producte. Els olis protegits sota aquesta DO s’emmagatzemen en cellers amb aïllament tèrmic suficient; els trujales i dipòsits es construiran o revestiran de material inert i estaran tancats. Un apartat especial mereixen els envasos en els quals s’introdueix l’oli per a ser expedits per les almàsseres i plantes envasadores, a fi que no es perjudiqui la qualitat i el prestigi d’aquest oli d’oliva verge extra.

ETIQUETATGE LITIGIÓS

Img

La Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de data 26 de setembre de 2000 va resoldre el contenciós plantejat per Unilever Itàlia contra Central Food per impagament d’una partida d’oli d’oliva verge extra que no estava etiquetada conforme a una llei italiana. El jutge de Milà va decidir suspendre el litigi i plantejar al Tribunal de Justícia una qüestió prejudicial. L’objectiu era esbrinar si el Jutge nacional davant el qual se sol·licita una ordre de pagament relativa al lliurament d’oli d’oliva verge extra, etiquetat d’una manera no conforme a les disposicions d’una llei nacional – promulgada i en vigor en l’Estat membre des de 1998 – pot deixar sense aplicació aquesta Llei interna.

Cal tenir en compte que, després de la notificació i el consegüent examen d’un projecte de llei nacional relativa a l’etiquetatge d’origen de l’oli d’oliva verge extra, de l’oli d’oliva verge i de l’oli d’oliva, la Comissió Europea va instar formalment a Itàlia a no adoptar cap normativa, fixant un termini respecte a les normes de comercialització, en espera de l’adopció d’una normativa comunitària en la citada matèria.

El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees va resoldre la qüestió dictaminant que incumbeix al jutge nacional, en un procés civil entre particulars sobre drets i obligacions contractuals, negar-se a aplicar un reglament tècnic nacional adoptat durant un període d’ajornament d’adopció previst en la Directiva per la qual s’estableix un procediment d’informació en matèria de les normes i reglamentacions tècniques.

Bibliografía

SENTÈNCIA

  • Sentència del Tribunal de Justícia de de 26 de setembre de 2000, dictada en l'assumpte C-443/98, que té per objecte una petició dirigida al Tribunal de Justícia, conformement a l'article 177 del Tractat CE (actualment article 234 CE), pel Pretore di Milà (Itàlia), destinada a obtenir, en el litigi pendent davant aquest òrgan jurisdiccional entre Unilever Itàlia Spa i Central Food Spa.
LEGISLACIÓ
  • Reglament (CE) número 1019/2002, de la Comissió, de 13 de juny de 2002, sobre les normes de comercialització de l'oli d'oliva.
  • Reglament (CE) número 2400/96, relatiu a la inscripció de determinades denominacions en el Registre de Denominacions d'Origen Protegides i d'Indicacions Geogràfiques Protegides establert en el Reglament (CEE) número 2081/92 del Consell, relatiu a la protecció de les Indicacions Geogràfiques i de les Denominacions d'Origen dels productes agrícoles i alimentosos.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions