Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Riscos > Benestar animal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Paràmetres per a mesurar l’estrès dels animals

La resposta a l'estrès no sols difereix entre diferents espècies sinó entre individus; cada animal té la seva pròpia personalitat

En els pròxims anys les normatives referides al maneig i transport d’animals de granja seran cada vegada més estrictes i vigilants envers el benestar animal. Les recerca actual busca paràmetres i indicadors que assenyalin el nivell de benestar tant per a un ramat com per a un individu en particular

Com es mesura l’estrès en els animals? Es coneixen bastant bé els mecanismes bioquímics que es generen en un animal enfront de l’estrès, així com les seves conseqüències en la carn. En porcí i boví, per exemple, se sap que l’estrès augmenta els nivells de cortisol. Un altre paràmetre ben conegut és la creatinkinasa, un enzim muscular ben conegut com a índex de despesa energètica, les concentracions de la qual s’incrementen quan l’animal fa exercici. La despesa energètica també provoca el consum de glucosa i augmenta l’àcid làctic, aquest últim com a resposta del metabolisme per a obtenir energia davant la disminució de glucosa. La conseqüència d’això és que el pH del múscul no disminueix i dóna una carn de pitjor qualitat. Aquests mecanismes adaptatius de la biologia de l’animal, que es generen com en cascada, són indicadors «a posteriori» que els animals han sofert estrès.

Però hi ha altres paràmetres més immediats. La freqüència cardíaca, la temperatura i, en funció de l’espècie, «les diferents vocalitzacions, la seva intensitat i durada, poden ser indicadors d’estrès», assenyala Antonio Velarde, especialista en benestar animal en bestiar porcí i investigador de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) de Catalunya. Ell i el seu equip estan preparant un projecte dins del VI Programa Marc de Recerca de la Unió Europea per a desenvolupar un protocol que estableixi paràmetres i mètodes per a estudiar el benestar dels animals.

Diferència entre espècies i individus
El coneixement de les reaccions i de les emocions de l’animal pot ajudar a disminuir les situacions d’estrès
Els comportaments difereixen entre espècies. A l’ovella li produeix estrès que la treguin del seu ambient i de la seva rutina habitual, així com el sentir-se aïllada. Si se sent acorralada es queda molt quieta, a l’espera que el seu agressor es despisti per a fugir. El porc, per contra, surt fugint immediatament.

Un ramat d’ovelles amuntegades en un racó és senyal inequívoc d’estrès. En el transport, les ovelles, fins i tot espantades, entraran fàcilment en el camió, mentre que el porc, apunta Velarde, «es plantarà i no voldrà entrar». Al porc li estressa molt la calor, contínua Velarde, «més que a l’ovella que s’adapta bé els canvis de temperatura». Lesions, ferides, cops, així com l’índex de mortalitat, són també indicadors que no tots els animals s’han pogut adaptar al transport.

Però el que sempre recordem, assegura l’expert, és que dins de les generalitzacions hi ha diferències entre animals, «cada exemplar és un individu amb la seva personalitat». Per a controlar i garantir el benestar animal cal aprendre d’aquests paràmetres quins factors són estressants i evitar les situacions conegudes com a generadores d’estrès, afirma Velarde. Igualment, «cal dotar als veterinaris de les condicions necessàries per a garantir aquest benestar».

L’emoció de l’animal
Una nova manera d’estudiar el benestar animal és intentar abordar el
coneixement de les seves reaccions i emocions; identificar a partir de situacions que se saben estressants nous indicadors que serviran, al seu torn, per a detectar, confirmar o controlar noves situacions d’estrès.

En aquest context, un treball interessant és el dut a terme per investigadors de la Universitat de Noruega dirigits per Agnhethe Iren Sandem. El grup de científics va estudiar en vaques la relació entre la frustració que sentien quan no podien menjar i la proporció de blanc en l’ull.

L’experiment comparava la reacció de dos grups de vaques lleteres, a un dels quals se li impedia menjar durant sis minuts (el que van aconseguir posant una cobertura de plàstic foradat en el recipient de farratge, de manera que l’animal veia i feia olor però no podia accedir a l’aliment). Les vaques privades d’aliment mostraven algun comportament agressiu (vocalització, agitació del cap) a l’una que durant els primers quatre minuts del test la proporció de blanc en els ulls anava fent-se major que en el grup de control. Això, expliquen els investigadors, suggereix que aquest signe podria ser un indicador dinàmic de la frustració per a aquesta mena de bestiar.

EL PICOTEJO AGRESSIU I L'ESTRÈS EN GALLINES

Img
Un treball recent de l’Institut de Ciències Animals de la Universitat de Wageningen (Holanda) estudia en ocells el nivell de corticosterona en relació amb el picotejo, un comportament en gallines ponedores que pot anar de normal a molt agressiu i que es relaciona amb l’estrès. En els ocells l’estudi del comportament és, potser, més difícil per la distància filogenètica que la separa de l’espècie humana. Però es coneixen i s’estudien paràmetres fisiològics com a mesura d’estrès (respiració, electrocardiograma, temperatura) així com factors estressants, com la calor, la limitació de l’espai de la gàbia i la falta d’estímuls, el que provocaria un picotejo agressiu entre elles que a vegades pot resultar incontrolable.

Aquest tema d’estudi resulta controvertit, perquè per a evitar el picotejo agressiu es retallen els becs dels ocells, mesura les conseqüències de la qual no estan ben avaluades i que pot resultar un factor d’estrès. En aquest sentit, en l’Institut Roslin d’Edimburg proposen enriquir l’entorn dels ocells. La millor solució que han trobat és un manoll de cordes que han provat amb gallines i que als animals, almenys aparentment, els resulta «molt atractiu». Els investigadors, mancant millor resposta, dedueixen que ha de ser perquè els manolls de cordes guarda «una certa semblança» amb herba, cucs o palla.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions