Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pesticides en la UE

L'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària acaba de completar la segona etapa de revisió de les substàncies actives utilitzades en els fitosanitaris

img_pesti_p

En 1993, la Comissió Europea va començar a revisar l’ús de centenars de productes químics destinats a protegir les plantes després de considerar que alguns d’ells podrien tenir cert risc. La dimensió i dificultat a les quals anava aparellada aquesta tasca va obligar a dividir-la en quatre etapes. La primera d’elles va cobrir 90 substàncies, les conclusions de les quals està previst que es coneguin a la fi d’aquest any. En 2003 l’EFSA va iniciar el procés de revisió de la segona etapa, que inclou 50 substàncies, entre les quals s’inclouen metribucín o carbosulfán. Després de la revisió de les substàncies actives, els Estats membres podran autoritzar el seu ús sempre que s’hagin inclòs en la «llista positiva».

L’ús de productes fitosanitaris constitueix un dels principals mètodes per protegir les plantes de la presència d’organismes nocius (especialment en la lluita contra plagues). El seu ús, no obstant això, requereix estratègies adequades que assegurin l’eliminació de residus en cultius, animals alimentats amb aquestes plantes i també en la mel que produeixen abelles exposades a aquestes substàncies. L’objectiu de qualsevol mesura de vigilància passa doncs per assegurar que els aliments que arriben al consumidor estan exempts de quantitats elevades d’aquestes substàncies.

Dins d’aquests controls, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària acaba d’avaluar 50 substàncies actives utilitzades com a fitosanitàries a partir de gravàmens científics, que són els que permeten concloure si una substància és segura per a la salut humana, el medi ambient i la seguretat alimentària. Segons un informe sobre els programes de control realitzats pels països de la UE en 2001, la major part dels productes que es consumeixen (fruita, verdura, cereals i aliments d’origen vegetal i animal) que s’han tractat amb pesticides no contenen nivells perjudicials de residus. Llavors, una avaluació realitzada per l’Oficina Alimentària i Veterinària de la UE indicava que el 96% de les mostres examinades no presentava residus detectables o si estaven presents era en quantitats tan reduïdes que no representaven cap risc.

Ara li ha tocat el torn a substàncies com metribucín, aplicat en cultius de patates, soia i blat. Segons l’avaluació realitzada ara, s’ha detectat el residu en el 60% dels cultius de patates analitzats. Els experts han qualificat la substància com a R22, que correspon a la categoria de substàncies «amb risc si s’ingereixen». Malgrat tot, no està considerada com una substància amb poder genotóxico o carcinogénico. El contingut màxim de metribucín s’ha establert en 0,013 mg/kg, molt similar al contingut màxim de residus de plaguicides en els aliments, que se situa en 0,01 mg/kg, límit general aplicable «per defecte», és a dir, en tots els casos en què no s’hagi fixat un LMR de forma específica.

Una altra de les substàncies revisades és el diacinón, un insecticida l’avaluació del qual s’ha realitzat en cultius de pomes i peres d’Europa meridional. Per a les pomes s’estableix una dosi màxima total de 2,7 quilos de diacinón per hectàrea. Durant el procés de revisió, aquesta substància va ser retirada per al tractament de pomes i peres.

Procés de revisió
L’avaluació de riscos estima científicament el risc potencial de les substàncies químiques en els aliments per a la salut humana

Perquè un producte fitosanitari pugui ser comercialitzat, les substàncies actives que conté han de sotmetre’s a una avaluació que permeti determinar el llindar límit per sobre del com la seva concentració en els productes alimentosos pot tenir un risc per a les persones o els animals. Aquesta avaluació, com ha quedat demostrat, és a càrrec de l’EFSA, que ha de pronunciar-se per a cada nou límit màxim de residu i cada modificació o supressió previstes. La tasca de l’Autoritat és sobretot emetre un dictamen que inclou de forma específica el límit previst per a la combinació plaguicida/producte, i una avaluació dels riscos en cas que se superi la dosi diària admissible. A partir d’aquí, la Comissió elabora un reglament que estableix un nou LMR o que modifica o suprimeix un ja existent.

En aquest sentit, el Reglament CE 396/2005 del Parlament Europeu i del Consell, fixa les quantitats màximes de residus de plaguicides que poden trobar-se en els productes d’origen animal o vegetal destinats al consum humà o animal. Aquests límits aborden dos aspectes diferents. D’una banda, LMR específics per a certs aliments i, per un altre, un general aplicable quan no s’ha fixat cap LMR. Fruites, hortalisses, cereals, productes d’origen animal i la mel són alguns dels productes que abasta aquest reglament. Només es permet l’autorització de substàncies en nivells superiors als aconsellats en el cas que els productes no estiguin destinats al consum immediat, s’apliquin controls per evitar que es posin a la disposició del consumidor i s’informi a tots els Estats membres.
Actualització fitosanitària

La Directiva europea sobre l’ús de pesticides és el marc jurídic sota el qual les substàncies actives no poden utilitzar-se com a tals en l’àmbit comunitari tret que estiguin incloses en la llista positiva de la UE. En 1993 es va llançar un programa d’avaluació per crear aquesta llista, quan la Comissió de les Comunitats Europees va començar un procés de revisió per a totes les substàncies actives utilitzades com a pesticides, i que està previst que acabi abans de 2008. La labor la realitzen des de diferents àmbits d’actuació. Un d’ells és la Unitat de Revisió del Risc de Pesticides (PRAPeR, en les seves sigles angleses).

L’autorització al mercat de les substàncies actives usades com a pesticides és responsabilitat dels Estats membres, que prenen les decisions considerant les conclusions que aporta l’EFSA. En concret, PRAPeR s’encarrega d’avaluar les noves substàncies actives i les ja existents (aquestes corresponen a les quals s’usen des de juliol de 1993, amb l’entrada en vigor la Directiva 91/414/EEC). Les substàncies notificades després de la seva entrada en vigor es consideren «noves». Al juliol de 2006, la Comissió presentava la necessitat de simplificar els procediments que segueix l’autorització dels fitosanitaris.

UNIFICAR CRITERIS

Per què totes aquestes mesures? Abans que la normativa comencés a pronunciar-se sobre la necessitat de limitar el contingut d’algunes substàncies químiques en aliments, cada país de la UE aplicava els seus propis límits màxims de contingut, amb el consegüent risc per a la salut humana ja que no existia una garantia de seguretat harmonitzada. Amb les noves mesures aprovades es creava un límit comú a escala europea per a tots els tipus de plaguicides. Des que es va aprovar el reglament, s’han eliminat un total de 400 substàncies actives.

Aquests controls es complementen amb accions nacionals anuals amb la finalitat de verificar el compliment dels LMR. Les accions es materialitzen en la presa de mostres, realització d’anàlisi i identificació de plaguicides presents i els seus nivells de residus. Mitjançant programa plurianuals comunitaris i nacionals actualitzats cada any, els Estats membres realitzen controls dels residus de plaguicides per verificar el compliment dels LMR. Aquests controls consisteixen, en particular, en la presa de mostres, en la realització d’anàlisi i en la identificació dels plaguicides presents, així com els seus nivells de residus respectius.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions