Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Petita guia per netejar la cuina

Mantenir la cuina neta és essencial per garantir aliments segurs; en cas contrari, els bacteris poden créixer i propagar-se
Per Marta Chavarrías 5 de novembre de 2014
Img limpieza cocina hd
Imagen: Worktop Projects

Una de les premisses en seguretat alimentària és conèixer on poden propagar-se els bacteris per no donar-los l’oportunitat de sentir-se còmodes. En la cuina, això és essencial: fogons, taules de tallar i altres superfícies, així com electrodomèstics i utensilis, entren en contacte amb els aliments i, per tant, és important mantenir-los nets per prevenir la propagació de bacteris. Ha de tenir-se en compte a més que la major part de malalties d’origen alimentari es deuen a una mala pràctica higiènica en l’àmbit domèstic. L’article explica com mantenir la cuina neta, quins són les sis zones essencials que han de tenir-se en compte i com evitar la formació de biofilms.

Netejar i desinfectar les diferents superfícies de la cuina, així com utensilis i draps i altres zones que no han d’oblidar-se, és fonamental per evitar que els microorganismes patògens es transmetin als aliments. En la cuina, el consumidor és el primer i últim responsable de minimitzar els riscos associats als aliments. Per a això, és important conèixer quins són les zones que més atenció precisen i quins requeriments tenen cadascuna d’elles per evitar la propagació de bacteris i la formació de biofilms.

Sis zones essencials

La neteja ha de realitzar-se amb desinfectants i productes destinats al seu ús en la cuina, ja que es formulen de manera específica perquè siguin eficaces contra els gèrmens. La neteja ha d’incloure un bon fregat. La combinació d’un producte adequat de neteja juntament amb el moviment mecànic i la pressió accelera la dissolució dels bacteris.

  • Fogons i superfícies de treball, així com taules de tallar, han de mantenir-se netes perquè entren en contacte directe amb els aliments. Han de rentar-se abans de començar a cuinar i durant la preparació de diferents tipus d’aliments (crus i cuinats). És fonamental comptar amb diferents taules de tallar per a cada tipus d’aliment.

  • La fregalls amb regularitat i deixar que s’assequin ben abans d’usar-los de nou. Una opció més segura és l’ús de paper de cuina d’un sol ús, ja que és menys probable que es propaguin els bacteris de nou.

  • Ganivets, culleres i altres utensilis han de mantenir-se nets, sobretot, després d’usar-los amb aliments crus.

Evitar la formació de biofilms

Els biofilms són un grup de bacteris que formen una espècie de microfilaments amb una gran capacitat adherent

Els biofilms són un grup de bacteris que formen una espècie de microfilaments amb una gran capacitat adherent. Els microorganismes s’agrupen en zones molt limitades i unides a un suport sòlid que els proporciona estabilitat, nutrients i espai. Quan s’ha format el biofilm, poden adherir-se a ell nous microorganismes. El problema és que la neteja no és, en la majoria dels casos, del tot eficaç per eliminar-los, per la qual cosa es fa imprescindible una adequada desinfecció. Si no es realitza a temps, el biofilm creixerà i és possible que llavors es detecti certa viscositat en la superfície on es forma.

Els biofilms s’adhereixen més ràpid quan disposen d’una font contínua de nutrients. Poden adherir-se a superfícies com l’acer inoxidable, l’alumini o el vidre, així com en superfícies que entra en contacte amb aliments, com a juntes, corretges transportadoras o esquerdes. Algunes espècies bacterianes, com Listeria monocytogenes, són més propenses a formar biofilms per la seva capacitat per colonitzar ambients humits. En l’acer inoxidable poden trobar-se Pseudomonas spp. en biopelículas.

Una de les formes més eficaces per eliminar els biofilms és fregar amb intensitat amb un producte que acceleri la solubilització del biofilm. Si la neteja es realitza de forma regular, es dificulta la formació de biofilms. En la prevenció, juguen un paper important els agents de neteja i desinfecció, el temps d’exposició i la temperatura.