Pilar Rodríguez Iglesias és mèdic, doctora en Hepatología i Nutrició per la Universitat de Barcelona. Des de 2003 és coordinadora científica del panell de Productes Dietètics, Nutrició i Al·lèrgies de l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), i abans va ser secretària Científica del Comitè Científic sobre Alimentació en la Comissió Europea. En aquesta entrevista, realitzada durant un curs sobre Seguretat Alimentària a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), a Santander, explica com funciona l’EFSA i quin és el procés per autoritzar un nou aliment en la Unió Europea. Bona part del treball del panell d’experts del que forma part se centra a assessorar en temes relacionats amb la seguretat alimentària i, molt ràpid, a dotar de suport científic determinades al·legacions nutricionals que publiciten els aliments.
Assessora des del punt de vista científic als gestors del risc en temes relacionats amb la seguretat alimentària i de pinsos. Aquest assessorament és clau a l’hora de desenvolupar la política de cada país i ha de ser independent i basat en dades. A més, l’Agència s’ocupa de coordinar diferents agències nacionals perquè no hi hagi discrepàncies en l’àmbit europeu.
Funciona amb comissions tècniques. Ara hi ha nou: additius alimentaris; additius i productes per a pinsos per a animals; productes fitosanitaris i els seus residus; organismes modificats genèticament; productes dietètics, nutrició i al·lèrgies, que és el meu; factors de risc biològics; contaminants de la cadena alimentària; salut i benestar dels animals; i una última relacionada amb la salut de plantes. Cada comissió ha d’emetre un dictamen científic.
Poden ser diversos organismes: la Comissió Europea és el nostre “client” principal, però també estan el Parlament Europeu, la pròpia EFSA o els Estats Membres.
Dels nivells màxims d’ingesta de vitamines i minerals; d’àcids grassos tipus trans; de determinats productes dietètics, com les llets infantils; de l’etiquetatge de productes que poden ser alergenos; de la seguretat de nous aliments…
Ho regula el Reglament de Nous Aliments (CE) nº 258/97. Un nou aliment és qualsevol aliment o ingredient que no s’hagi usat fins ara de forma important per a consum humà en la UE, a partir del 15 de maig de 1997. Calia posar una data de tall i van usar aquesta.
“Els aliments que avaluem ens arriben perquè hi ha dubtes científics de seguretat”Hi ha un procés d’autorització prèvia que ha de sol·licitar-se a un dels Estats Membres de la UE, generalment on es vol començar a comercialitzar el producte. Aquest Estat Membre ha de fer una avaluació del producte en un període de tres mesos a partir d’unes directrius globals específiques. Per exemple, s’ha de classificar el tipus de nou aliment i determinar la informació que ha d’aportar cada fabricant quan presenta un nou aliment.
Es demana, entre altres coses, la composició, el procés de producció, els metabòlits que es generen en aquest procés, si hi ha informació d’aquest aliment en altres països, estimació del nivell d’ingesta, en quines condicions s’usa… També informació nutricional i microbiològica de l’aliment.
L’Estat Membre emet una conclusió, que s’envia als altres i a la Comissió. Aquests, al seu torn, tenen 60 dies per presentar objeccions. Si això ocorre és necessària una segona avaluació, i llavors es consulta a l’EFSA, que ha d’emetre un dictamen.
Els aliments amb fitoesteroles, el colesterol vegetal. Ens van arribar diversos tipus. També el licopeno -no es tractava d’una substància en res diferent del licopeno del tomàquet, només que en aquest cas ho produeix un bacteri. O l’oli vegetal Enova, amb un contingut alt de diacilgliceroles, un tipus d’àcids grassos, i per això es considerava nou aliment [éste último finalmente no se aprobó].
Sempre ens arriben perquè hi ha dubtes científics de seguretat. Les d’etiquetatge o unes altres no se’ns transmeten a nosaltres.
No arriba a ser desenes. I es mantenen en un nombre més o menys estable, no hi ha una corba ascendent.
Nou aliment és en realitat una definició jurídica. Benecol, per exemple, no és un nou aliment perquè va estar al mercat abans de la data de cort. Però altres productes que tenen fitoesteroles i són posteriors a la data de tall, sí.
De moment no hi ha un reglament comunitari sobre al·legacions, però és a punt de ser aprovat. I sí, el nostre panell en l’EFSA s’ocuparà de moltes tasques relacionades amb això. Hi ha estats membres que fan avaluació científica de cadascuna de les al·legacions i uns altres no. A partir d’ara s’harmonitzarà i hauran de fer avaluació i seguir un procés específic d’autorització.
Un nombre creixent d’aliments comercialitzats en la UE diuen en la seva publicitat i en el seu etiquetatge tenir determinades propietats nutricionals i efectes sobre la salut. Però qui controla si això és cert? A la fi d’aquest any es publicarà el reglament sobre al·legacions nutricionals i salut de la UE. El panell de Productes Dietètics, Nutrició i Al·lèrgies de l’Agència Europea de Seguretat Alimentària tindrà molt a veure amb la seva implementació. El seu paper serà determinar si són certs científicament, i estan justificats, els beneficis sobre la salut i nutricionals que l’aliment declara tenir.
Una al·legació nutricional declara o suggereix que l’aliment en qüestió té certes propietats nutricionals: baix en greix, sense sucre afegit, alt contingut en fibra… Una al·legació de salut, en canvi, és qualsevol afirmació present en l’etiquetatge o en la publicitat que faci referència a beneficis sobra la salut derivats del consum de l’aliment en qüestió -que reforça les defenses o estimula la capacitat d’aprenentatge. El panell de Productes Dietètics, Nutrició i Al·lèrgies de l’EFSA ha creat ja un grup de treball específic per analitzar les al·legacions, que treballarà en col·laboració amb les agències nacionals de seguretat alimentària.
