Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pla per a l’accés a aliments innocus

L'augment de la productivitat agrícola és una de les solucions per garantir la seguretat alimentària a tot el món
Per Natàlia Gimferrer Morató 19 de octubre de 2009
Img agricultura
Imagen: Ian Richardson

La seguretat alimentària no només implica que un aliment manqui de riscos per al consumidor. També fa referència a la problemàtica actual sobre la dificultat de nombroses persones per accedir a productes innocus i nutritius. S’estima que en 2009 la falta d’aliments i la gana han aconseguit un nou rècord: més d’1.020 milions de persones (una de cada sis). La majoria es troba en una situació d’inseguretat alimentària de la qual no pot escapar amb els seus recursos. L’aposta de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) pansa per invertir en agricultura i instal·lacions de processament.

L’alta taxa de creixement demogràfic en països amb més inseguretat alimentària, la poca disponibilitat d’aigua potable a les zones més pobres del món i l’escassa inversió agrícola han causat un clima de crisi en el sector alimentari. A més de pujar els preus de productes bàsics com els cereals, s’han reduït les inversions en recerca i desenvolupament agrari, que en els últims anys són menors i no s’orienten als cultius més importants. L’objectiu que es planteja és acabar abans de 2050 amb la falta d’accés a aliments sans i innocus. Algunes de les solucions proposades són la promoció d’accions a mitjà i llarg termini i l’augment de la productivitat agrícola i industrial a tot el món.

La clau, l’agricultura

La seguretat alimentària cobra cada dia més importància als països desenvolupats ja que està associada al creixement de la seva població: és vital per a una bona nutrició. El funcionament correcte de la vida urbana depèn dels béns, els serveis i les persones que treballen en tot el procés d’obtenció d’aliments. Dins de les funcions estratègiques per aconseguir que aquesta sigui perfecta, destaca el foment de la modernització productiva encaminada a millorar les condicions de la població rural i, en conseqüència, a optimitzar la seguretat als països més desenvolupats.

L’activitat agrícola és una garantia per a l’accés a les necessitats nutricionals

En matèria de protecció cap a l’activitat agrícola, l’Assemblea Nacional Constituent de 1991 va definir la seguretat alimentària com “el grau de garantia que ha de tenir tota població de poderdisposar i tenir accés permanent als aliments que cobreixin els seus requeriments nutricionals, tractant de reduir la dependència externa i prenent en consideració la conservació i equilibri de l’ecosistema per a benefici de les generacions futures”. D’aquesta manera, la FAO demana potenciar el poder dels països més pobres per garantir una major seguretat. Cal invertir en l’agricultura d’aquestes regions.

Els agricultors de cereals més pobres i en pitjor situació d’inseguretat alimentària no poden respondre davant l’oportunitat d’incrementar la producció per falta de recursos i escassetat d’oportunitats de comercialització. L’augment en la producció dels aliments es concentra als països desenvolupats, un aspecte que impedeix el seu creixement i participació en l’assoliment d’una total seguretat alimentària a tot el món. Segons José Graziano da Silva, portaveu de la FAO, “molts països no tenen els recursos necessaris per invertir en agricultura, per aquest motiu el suport internacional sigui important”.

En crisi?

La seguretat alimentària també sofreix la crisi mundial. Els ingressos dels països més desfavorits no permeten una alimentació segura ni l’oportunitat per poder aconseguir-ho ja que manquen d’un aprofitament eficient dels seus recursos naturals i productius. Tampoc disposen de la sostenibilitat de les seves terres perquè un 46% de la superfície es troba en conflicte d’ús. L’objectiu de la FAO és millorar tant les possibilitats dels més pobres, com dels més rics. Urgeix dissenyar polítiques coherents amb els problemes del territori rural i un replantejament de l’ús dels sòls en activitats agrícoles.

AGRICULTURA RURAL

ImgAl món hi ha 900 milions de persones pobres que sobreviuen amb menys d’un euro al dia. El 75% resideix en zones rurals on l’agricultura és la seva font d’ingressos principal. Les col·lectivitats de camperols que treballen en l’agricultura dels països més desfavorits són els qui tenen majors coneixements agrícoles.

Els espais rurals sofreixen limitacions geogràfiques, ja que no tots els climes o sòls són adequats per a tots els cultius. El condicionant demogràfic també influeix. L’augment de la població incrementa els recursos. Avui dia, l’agricultura ha superat els condicionaments climàtics amb el cultiu d’espècies sota plàstic, en l’hivernacle, on les plantes creixen a una temperatura superior a l’exterior i es conreen diferents espècies durant tot l’any.

A més, la sembra d’una determinada planta durant molt temps en un mateix lloc origina a l’esgotament dels minerals que l’alimenten i, per tant, són necessàries diferents tècniques de cultiu. En la majoria dels casos es deixa que el sòl es recuperi durant un determinat període i es torna a conrear. Explotar al màxim i de manera justa les condicions naturals de la terra és la manera adequada d’aconseguir una seguretat alimentària.

CIM A ROMA, DECISIVA

Els dies 16 i 18 de novembre se celebrarà a Roma el Cim Mundial sobre Seguretat Alimentària. En ella, tots els responsables dels diferents països del món discutiran sobre l’erradicació de la gana al món i de la necessitat de posar en pràctica un sistema més coherent i eficaç per garantir la seguretat alimentària. Es pretén que tots els països tinguin les mateixes oportunitats per competir als mercats dels productes bàsics, així com insistir a promoure inversions en agricultura, infraestructura rural i seguretat dels aliments.