Les dosis màximes permeses, els efectes en la salut humana i les revisions d’aquests han estat algunes de les constants en l’àmbit dels pesticides i el seu ús en agricultura. Prova d’aquest interès, i per a donar una resposta més àmplia a les necessitats de control, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha elaborat un estudi sobre les restes de plaguicides oposats en diferents aliments processats. Els resultats indiquen una clara tendència a la baixa, que demostra un correcte control d’aquests elements tòxics.
No és la primera vegada que l’EFSA focalitza un dels seus estudis en l’anàlisi d’aquesta mena de substàncies i la seva possible presència en aliments. En 2007 ja va publicar un primer informe sobre els residus de plaguicides en productes d’alimentació. Amb aquesta anàlisi, pretenia mesurar l’exposició dels consumidors a aquestes substàncies a través de la dieta. Dos anys més tard, completa la recerca amb un nou informe en el qual es reflecteix que el 96% de les mostres analitzades compleixen amb els límits màxims legals de substàncies químiques permeses.
Un major compliment
El 96% de les mostres analitzades no van superar els nivells legals màxims de residus
L’estudi ha conclòs que el 96% de les gairebé 74.000 mostres de 350 tipus diferents d’aliments compleixen amb els nivells legals màxims de residus (LMR), un valor superior a l’obtingut en l’anterior avaluació. L’informe posa en dubte la interpretació que a vegades es fa d’aquests nivells com a límits de seguretat toxicològica. En realitat, s’utilitzen per a garantir que els residus en els aliments no suposin cap risc inacceptable per a la salut dels consumidors. Els resultats representen un resum de les proves dutes a terme per la Unió Europea i els Estats membres.
La recerca inclou un segon grup de resultats que es basen en l’harmonització de les proves realitzades per part de responsables en seguretat alimentària de la UE. D’una manera menys específica, s’estima que només el 2,3% de les mostres superaven els LMR. Aquesta segona troballa és una indicació de l’exposició dels consumidors als residus de plaguicides en el seu conjunt, segons un portaveu d’EFSA.
Aliments més susceptibles
Alguns aliments són més sensibles a la problemàtica dels pesticides. Són els que van dirigits a bebès , la legislació europea dels quals empara la presència de tòxics d’una manera més restrictiva. Com a norma general, s’estableix un límit màxim de 0,01 mg/kg de residus de plaguicides en qualsevol mostra. En l’estudi dut a terme en 2007, el 0,6% dels aliments per a bebès analitzats a la UE superaven aquests límits. Enguany, en canvi, el percentatge s’ha reduït de manera dràstica.
També s’han detallat els resultats obtinguts després de l’anàlisi dels aliments orgànics. A pesar que a la UE no existeix un LMR específic per a ells, s’aplica el límit considerat “comú” per a cada aliment en concret. L’estudi ha determinat que només un 1,24%, entre ells els cereals, les fruites i les hortalisses, han superat els nivells de LMR, en comparació amb el 4% dels productes conreats de manera habitual.
Resultats prudents
Quant a l’exposició crònica a llarg termini i l’exposició aguda a curt termini dels consumidors, l’EFSA ha posat l’accent que s’ha dut a terme un “enfocament prudent”. Per a això, utilitza una hipòtesi que sobreestima l’exposició real i estudia amb detall l’efecte d’un plaguicida, el diazinón, usat per a controlar insectes en el sòl, en plantes ornamentals i en collites de fruites i hortalisses. Els experts conclouen que, des de les dades obtingudes al desembre de 2007, els LMR d’aquest plaguicida s’han reduït.
El director general de l’European Crop Protection Association (ECPA), Friedhelm Schmider, afirma que “els resultats de l’informe demostren el baix nivell de residus en els aliments que es consumeixen”. L’expert afegeix que aquests són el fruit d’un elaborat estudi i seguiment durant gairebé dos anys. Aquesta és una altra clara confirmació del compromís de l’agricultura europea amb la seguretat alimentària.
Una vegada més, l’informe constata que els riscos que plantejarien els residus són ara superats pels beneficis que comporta una dieta equilibrada i sana, amb abundant fruita i hortalisses, “sense por a les restes de tòxics que poden trobar-se en ells”.
Un contaminant químic és qualsevol substància afegida de manera involuntària a un aliment. S’incorpora en alguna de les etapes de processament (producció, fabricació, transformació, preparació, tractament, envasament, empaquetat, transport o magatzematge) o com a conseqüència de la contaminació mediambiental. Cal diferenciar entre el contaminant químic i els residus. Aquests últims són fruit de la incorporació de substàncies durant tractaments de processament. El perfeccionament de les tècniques de control i les analítiques identifiquen composts que podrien tenir repercussió en la seguretat alimentària, de manera que, en els processos habituals de preparació dels aliments, poden detectar-se nous riscos emergents.
El fet d’identificar-los es convertiria, a llarg termini, en una eina per a garantir un alt grau de protecció de la salut. Alguns contaminants originats en la transformació dels aliments i que han estat objecte d’avaluació són:
- La 2-isopropil tioxantona (ITX), un component de la tinta que s’utilitza en la impressió del material d’envasament.
- L’acrilamida , una substància que pot formar-se en els aliments rics en carbohidrats, com les patates, i en processos culinaris, com el fregit intens o l’enfornat, durant períodes de temps llargs en els quals s’aconsegueixen temperatures de 120 °C o superiors.
- Les amines biógenas, com la tiramina, histamina i unes altres diaminas. Es produeixen en aliments com el peix blau i productes fermentats com a formatges, vi o cervesa mitjançant l’acció d’enzims. La formació de certes amines biógenas és causada per un defecte en el procés de fermentació o per deficiències d’higiene en la fabricació i conservació.
