Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Plàstic d’ús alimentari

S'actualitza la llista de les substàncies autoritzades per a la fabricació de materials plàstics destinats a entrar en contacte amb els aliments
Per Maite Pelayo 26 de febrer de 2009
Img envase plastico

Els plàstics constitueixen un dels grups de materials que més s’utilitzen en la indústria alimentària com a envasos d’aliments. Per aquesta raó han estat objecte d’un major control i seguiment de la Comissió Europea, que modifica periòdicament la legislació comunitària sobre aquest tema seguint les avaluacions de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses). Ara, s’incorpora a la legislació espanyola una directiva europea sobre aquest tipus de materials amb l’objectiu de garantir la seguretat dels consumidors.

Un envàs alimentari és qualsevol material que s’utilitza per contenir, protegir, distribuir i mostrar productes alimentaris, des de la matèria primera fins al producte acabat, i des del fabricant fins a l’usuari o consumidor. Resulta imprescindible que els materials que s’utilitzen per a la seva fabricació, que estiguin o puguin estar en contacte amb els aliments, garanteixin la seguretat del producte. Entre els requisits sanitaris que han de complir se’ls exigeix que no migració de les substàncies químiques a través de l’envàs per arribar a l’aliment depèn de la temperatura i del temps d’exposició. Els mètodes per determinar la migració prenen en compte el tipus d’aliment o el seu simulante, les condicions d’ús previstes del sistema envasi-aliment i les condicions de temps i temperatura en les quals han d’efectuar-se les proves. La determinació de la migració constitueix part dels procediments usats per les diferents legislacions per a l’aprovació i control dels materials i articles en contacte amb aliments.

  • Ser adequats. En la selecció del material que es vagi a utilitzar per a l’envàs s’han de tenir en compte la compatibilitat amb l’aliment que es va a envasar i la seva capacitat de protecció en relació amb alteracions, com la pèrdua o absorció d’humitat, les reaccions oxidatives, pèrdua o absorció de compostos volàtils efectes indesitjables de la llum i possible contaminació de microorganismes.
    MATÈRIA PLÀSTICA I ADDITIU

    Establir les migracions màximes permeses i fixar una llista positiva de monòmers i substàncies de partida autoritzades per a la fabricació de materials i objectes plàstics destinats a entrar en contacte amb els aliments van ser els objectius d’un reial decret aprovat al maig de 2008. En aquest context es defineixen dos aspectes fonamentals que s’han de considerar: matèria plàstica i additiu.

    Així, defineix matèria plàstica com un compost macromolecular orgànic obtingut per polimerització, policondensación, poliadición o un altre procediment similar a partir de molècules de pes molecular inferior o per modificació química de macromolècules naturals. A aquest compost macromolecular podran afegir-se altres substàncies o matèries, considerades additius.

    D’altra banda, un additiu és tota substància incorporada als polímers durant els processos de síntesis, elaboració o transformació, amb la finalitat de facilitar aquests processos o modificar convenientment les propietats finals del producte acabat. Aquests additius, amb excepció dels colorants, hauran de figurar en les corresponents llistes positives.