Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Plàstic d’ús alimentari

S'actualitza la llista de les substàncies autoritzades per a la fabricació de materials plàstics destinats a entrar en contacte amb els aliments

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 26deFebrerde2009

Els plàstics constitueixen un dels grups de materials que més s’utilitzen en la indústria alimentària com a envasos d’aliments. Per aquesta raó han estat objecte d’un major control i seguiment de la Comissió Europea, que modifica periòdicament la legislació comunitària sobre aquest tema seguint les avaluacions de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses). Ara, s’incorpora a la legislació espanyola una directiva europea sobre aquest tipus de materials amb l’objectiu de garantir la seguretat dels consumidors.


Un envàs alimentari és qualsevol material que s’utilitza per contenir, protegir, distribuir i mostrar productes alimentaris, des de la matèria primera fins al producte acabat, i des del fabricant fins a l’usuari o consumidor. Resulta imprescindible que els materials que s’utilitzen per a la seva fabricació, que estiguin o puguin estar en contacte amb els aliments, garanteixin la seguretat del producte. Entre els requisits sanitaris que han de complir se’ls exigeix que no cedeixin a l’aliment substancies que siguin tòxiques, com a metalls pesats, ni altres substàncies orgàniques o inorgàniques, com plastificantes, estabilizantes, pigments o solvents, que representin un risc per a la salut.

En constant revisió

El desenvolupament de la tecnologia, juntament amb la constant revisió que realitza l’EFSA dels materials en contacte amb els aliments, demanden actualitzar aquest tipus de normes per garantir la seguretat dels consumidors. Fruit d’aquesta necessitat s’ha aprovat, en el si de la UE, una nova normativa que incorpora a la nostra legislació una directiva europea sobre materials i objectes plàstics destinats a entrar en contacte amb els aliments.

Els materials no han de cedir a l’aliment cap substància estranya que modifiqui les seves característiques organolépticas ni perjudiqui la salut del consumidor
Les noves consideracions, establertes pel Reial decret 103/2009, inclouen una llista de substàncies permeses per a la fabricació d’aquest tipus d’envasos. El decret, que està previst que entri en vigor el proper mes de març, incorpora a la legislació espanyola noves substàncies autoritzades per a la fabricació de materials i objectes plàstics destinats a entrar en contacte amb els aliments i regula determinades condicions d’assaig. També s’adapten les restriccions o especificacions d’altres substàncies autoritzades anteriorment. Aquestes noves substàncies han estat avaluades favorablement per l’EFSA, per la qual cosa tenen totes les garanties en matèria de seguretat alimentària per a la protecció dels consumidors.

Seguint aquestes premisses, l’any passat ja es va valorar el risc de les substàncies avaluades per l’EFSA i es va determinar una data en la qual la llista d’additius s’havia de convertir en una llista positiva i aclarir el paper de la llista provisional d’additius autoritzats. La llista d’additius que no es troben autoritzats en l’àmbit comunitari però sí en el nacional passarà a incorporar-se a la llista definitiva abans de l’1 de gener de 2010, quan finalitzi l’avaluació que realitza l’EFSA. De moment, es permet la convivència d’ambdues llestes de substàncies.

Al no existir riscos sanitaris, ja que no se suprimeix cap substància anterior, s’estableix una disposició transitòria d’aplicació i pròrroga de comercialització per la qual el fabricat amb anterioritat a la data de prohibició podrà seguir comercialitzant-se fins a la finalització d’existències.

D’obligat compliment

Els materials usats per a l’elaboració dels envasos destinats a aliments han de reunir almenys les següents característiques bàsiques:

  • Ser inerts. Els materials d’envasos no han de cedir al contingut cap substància estranya que impliqui dany a la salut del consumidor o que modifiqui les característiques organolépticas de l’aliment. Això es refereix tant a la seguretat toxicológica del material de l’envàs com al fet que la qualitat de l’aliment no ha d’alterar-se per la migració de substàncies químiques des de l’envàs als aliments, és a dir, per la transferència de components de l’envàs a l’aliment. La velocitat de migració de les substàncies químiques a través de l’envàs per arribar a l’aliment depèn de la temperatura i del temps d’exposició. Els mètodes per determinar la migració prenen en compte el tipus d’aliment o el seu simulante, les condicions d’ús previstes del sistema envasi-aliment i les condicions de temps i temperatura en les quals han d’efectuar-se les proves. La determinació de la migració constitueix part dels procediments usats per les diferents legislacions per a l’aprovació i control dels materials i articles en contacte amb aliments.
  • Ser adequats. En la selecció del material que es vagi a utilitzar per a l’envàs s’han de tenir en compte la compatibilitat amb l’aliment que es va a envasar i la seva capacitat de protecció en relació amb alteracions, com la pèrdua o absorció d’humitat, les reaccions oxidatives, pèrdua o absorció de compostos volàtils efectes indesitjables de la llum i possible contaminació de microorganismes.

MATÈRIA PLÀSTICA I ADDITIU

Establir les migracions màximes permeses i fixar una llista positiva de monòmers i substàncies de partida autoritzades per a la fabricació de materials i objectes plàstics destinats a entrar en contacte amb els aliments van ser els objectius d’un reial decret aprovat al maig de 2008. En aquest context es defineixen dos aspectes fonamentals que s’han de considerar: matèria plàstica i additiu.

Així, defineix matèria plàstica com un compost macromolecular orgànic obtingut per polimerització, policondensación, poliadición o un altre procediment similar a partir de molècules de pes molecular inferior o per modificació química de macromolècules naturals. A aquest compost macromolecular podran afegir-se altres substàncies o matèries, considerades additius.

D’altra banda, un additiu és tota substància incorporada als polímers durant els processos de síntesis, elaboració o transformació, amb la finalitat de facilitar aquests processos o modificar convenientment les propietats finals del producte acabat. Aquests additius, amb excepció dels colorants, hauran de figurar en les corresponents llistes positives.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions