Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Plàstic reciclat en contacte amb aliments

La UE enforteix les mesures per a reduir el risc que els envasos de plàstic reciclat que estan en contacte amb aliments continguin contaminants químics

Img botellin Imatge: zeth lorenzo

L’ús de materials reciclats en la indústria de l’alimentació no és res nou. Paper, cartó o vidre es reciclen per a ser utilitzats com a envasos alimentaris. A pesar que poden transferir substàncies a l’aliment són, en gran manera, impermeables als contaminants i fàcils de netejar amb les temperatures que s’utilitzen en el procés de reciclatge. Més vulnerable és el plàstic, juntament amb el paper, el procés de reciclatge del qual requereix mesures específiques per a evitar la presència de contaminants químics i microbiològics.

ImgImatge: zeth lorenzo

Envasos per a olis, aigua mineral, maionesa, salses, envasos al buit, bosses per a supermercats, potes per a lactis com a iogurts… Nombrosos són els usos del plàstic com a envàs alimentari, i també del plàstic reciclat. La reutilització d’aquesta mena de material en la indústria alimentària implica tenir en compte infinitat de consideracions, totes elles destinades a reduir el risc de contaminants que puguin alterar el producte. Un dels riscos és que els plàstics constitueixen un material idoni perquè es produeixin migracions, és a dir, que hi hagi transferència de components no polimèrics des del material plàstic fins a l’aliment que conté.

Protecció i menys contaminació
El procés de reciclatge és fonamental per a eliminar possibles contaminants en el material plàstic
Per a evitar situacions com aquesta, la Unió Europea acaba d’enfortir les mesures de vigilància i control amb la regulació EC 282/2008, que pretén a més harmonitzar les regles en els diferents Estats membres. En la majoria dels països europeus no s’han fixat, per exemple, normes específiques sobre l’ús de monòmers i altres materials que componen el plàstic reciclat. D’aquí la necessitat de regular de manera conjunta aspectes que fins ara quedaven sense resoldre.

En aquest sentit, i per a garantir el mateix nivell de seguretat dels materials de plàstic reciclat, preveu que només s’afegeixin monòmers i additius (substàncies de petita grandària que, juntament amb els polímers, formen el plàstic) autoritzats en quantitats determinades per a evitar que els límits de migració al plàstic siguin superiors als considerats com a assegurances. Per les seves propietats fisicoquímiques, l’eficàcia que es requereix per a les poliolefinas és del 100%. I és que una de les fonts de contaminació pot ser, precisament, l’ús anterior que s’ha fet de l’envàs.

D’aquí la importància del tractament mecànic de reciclatge, un dels punts forts de la normativa, que insta a tenir molta cura en el procés en el qual es trituren els residus en trossos petits i es netegen. En aquest pas és de summa importància garantir que s’elimina tot possible risc de contaminació, i que les migracions que es produeixen són inferiors a les detectades en assajos d’estimulació.

Sota supervisió
Una de les condicions que exigeix la normativa obliga la indústria a especificar, a través de l’etiquetatge, que l’envàs conté plàstics reciclats, i que compta amb una declaració de conformitat. Qui vela perquè tot això es compleix és l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses), que serà la que realitzarà una avaluació de la seguretat del procés de reciclatge. També serà l’encarregada de fer una avaluació de la gestió del risc sobre la conveniència o no d’aprovar el procediment de reciclatge.

UN MATERIAL PECULIAR

La reutilització del plàstic com a envàs per a aliments ha de tenir en compte consideracions especials. D’una banda, les ampolles d’aquest material tenen més probabilitats que el vidre d’absorbir contaminants, que poden afectar l’aliment. Segons l’informe ‘Points to consider for the ús of recycled plastics in food embalatge: chemistry considerations’, elaborat per la Food and Drug Administration estatunidenca (FDA), els protocols analítics han de permetre demostrar que els nivells dels contaminants són baixos. En aquest sentit, és necessari establir un nivell d’exposició dietètic acceptable als contaminants químics.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions