Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Present i futur del sector alimentari

Alimentària 2006 ha presentat les principals novetats en alimentació i es configura com una de les més importants plataformes de nous productes

img_alimentaria_2006p

L’anàlisi dels hàbits de consum, els riscos alimentaris i l’exploració de nous mercats han estat alguns dels aspectes més rellevants tractats, del 6 al 10 de març, en Alimentària 2006, a Barcelona. Els organismes oficials han aprofitat el certamen per presentar alguns estudis sobre consum alimentari i dieta total, així com per anunciar noves normes que milloren l’exportació de certs aliments.

Img alimentaria

El món de l’alimentació s’ha donat cita en l’edició d’Alimentària d’aquest any a Barcelona amb la presència d’unes 5.000 empreses procedents de 70 països. Segons els organitzadors, el 85% de la indústria de l’alimentació espanyola ha estat present en la fira internacional. I és que el Saló Internacional de l’Alimentació i les Begudes ostenta ja la segona posició internacional en el rànquing firal del sector. En molts casos, no només es tracta de vendre els seus productes, sinó de compartir experiències, conèixer nous riscos, descobrir noves tècniques, aprendre vies per introduir productes en mercats desconeguts o endinsar-se en el marc integral dels productes alimentaris.

Com a valor diferencial, aquest any s’han impulsat diverses activitats congressuals i científiques que construeixen el futur alimentari, com el VI Fòrum Internacional de l’Alimentació, centre de recerca i debat sobre l’actualitat de la indústria i el comerç agroalimentari que ha analitzat la influència de les maneres de vida en l’alimentació i la salut; el VI Congrés de la Dieta Mediterrània, que ha presentat les bondats d’aquest concepte alimentós i Innoval, saló interdisciplinari per a la presentació de nous productes que reflecteix el R+D+I de la indústria alimentària espanyola i els seus propers llançaments.

A més, s’ha celebrat el Projecte Amèrica Llatina, que persegueix afavorir l’intercanvi entre les diferents institucions i empreses d’Espanya i les dels sectors agroalimentaris d’Amèrica Llatina; el Projecte Països de l’Ampliació, atent a l’obertura de nous mercats, i afavoridor de l’intercanvi i establiment d’oportunitats de negoci als països del Centre i Est d’Europa; el Projecte Àsia, que facilita a les empreses espanyoles el coneixement de les peculiaritats i les oportunitats de negoci de tres els quatre mercats més importants del món: Índia, Xina i Japó; i, finalment, Projecte Comprats Municipals, en reconeixement del dinamisme i rol social que exerceixen els mercats municipals en el context de la distribució alimentària.

El consum de productes ecològics
El consumidor espanyol qualifica d’insuficient la informació que té dels aliments ecològics
El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació espanyol ha presentat durant el Saló Internacional els resultats de l’estudi «El consum de productes ecològics», de l’Observatori del Consum i la Distribució Agroalimentària, del que es desprèn que, a pesar que el coneixement dels productes ecològics és molt elevat, i són considerats com totalment naturals, sense additius químics ni conservants, produïts sense pesticides ni plaguicides i amb millor sabor que els productes tradicionals, tenen com a desavantatge un cost molt elevat i un aspecte menys atractiu en casos com les fruites i les hortalisses.

D’altra banda, es detecten dificultats a l’hora d’adquirir els aliments ecològics ja que més de la meitat dels entrevistats no els troba en el seu establiment habitual de compra, sent el supermercat el canal on es localitzen més fàcilment. Les fruites, les verdures, els ous i les carns són els productes que s’adquireixen amb major facilitat, i el seu consum ve justificat per tres motius: es consideren productes més saludables, amb un millor sabor i una major qualitat. El consum més elevat es produeix, segons l’enquesta realitzada, a Balears i, on menys, a Cantàbria, sent el perfil del consumidor amb major índex de consum els que es troba amb edats compreses entre els 46 i els 55 anys.

Un perfil de consumidor que no coincideix amb el qual dibuixen els professionals de la distribució, que es caracteritza per ser dona, amb edat compresa entre els 25 i 45 anys, amb un nivell adquisitiu mitjà-alt i una elevada preocupació per la salut. La majoria dels distribuïdors estan convençuts que en els propers anys aquests productes tendiran a desenvolupar-se, i destaquen que el principal problema que tenen a l’hora d’oferir-los és el preu, que consideren excessivament elevats, aconseguint en alguns casos un sobre-preu d’entre un 20% i un 40%. Els professionals coincideixen amb els consumidors en què la informació oferta en els etiquetatges dels productes ecològics no és suficient, i que mancada informació sobre les propietats beneficioses per a la salut d’aquests productes així com de les característiques generals del producte.

L’etiquetatge, la presentació i la publicitat d’aquests productes sembla ser una assignatura pendent, doncs el consumidor qualifica d’insuficient la informació que té dels aliments ecològics. En aquest sentit, troba a faltar majors explicacions sobre el tractament dels productes, elements que conté i beneficis que aporta. D’altra banda, existeix dificultat per associar els productes ecològics amb algun logotip o segell, que es veu incrementada per l’existència de diferents etiquetatges segons la Comunitat Autònoma d’on procedeixi el producte. Segons els enquestats, l’única publicitat que han vist sobre aliments ecològics l’han rebut d’alguns fullets i reportatges en premsa, i troben a faltar campanyes promogudes per organismes oficials.

No hi ha dubte que el sector de productes ecològics està donant els primers passos per al seu desenvolupament, i compta amb un enorme potencial de creixement, encara que amb una discreta (un dels salons amb menor presència en ocupació de superfície), però destacada presència en Alimentària. Tant els operadors com la distribució moderna romanen atents a l’increment del consum d’aquest tipus de productes, que explica en l’actualitat amb 733.200 hectàrees i 17.688 empreses productores. Espanya és, al costat d’Itàlia, un dels principals països a Europa en producció ecològica i vuitè en l’àmbit mundial, sent els cultius ecològics més freqüents els de cereals, leguminosas i l’olivar, amb el 28 % cadascun.

Contaminants químics, estudi de dieta total
L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària ha presentat en Alimentària un complet estudi sobre contaminants químics en alimentació en el marc del que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera estudis de dieta total, com a principals fonts d’informació quantitativa sobre la presència de diferents contaminants químics i nutrients en la dieta. Dels seus resultats poden derivar-se accions per garantir globalment la seguretat respecte a certs perills químics, possibles intervencions respecte a la gestió del risc alimentari i decisions fermes sobri a regulació de les substàncies químiques i la seguretat dels aliments.

L’estudi té la intenció d’avaluar el possible risc per a la salut humana de la presència de contaminants químics en els aliments, i els seus objectius eren conèixer els nivells de contaminants dels aliments consumits a Catalunya, estimar la ingesta dietètica de contaminants estudiats per la població catalana i identificar possibles poblacions de risc, detectar per a cada contaminant els aliments que tenen més significació en la dieta, avaluar el risc de les ingestes diàries benvolgudes, comparar els resultats obtinguts amb altres estudis realitzats i disposar d’informació que permeti fer un seguiment dels nivells de contaminació dels aliments i detectar possibles contaminacions accidentals que requereixin l’adopció de mesures de gestió del risc.

Les anàlisis realitzades sobre mostres d’aliments han facilitat informació sobre el nivell de contaminació d’aquests, donant a conèixer els aliments que presenten un major grau de contaminació i verificar el compliment dels límits màxims quan estan fixats normativament. En aquest sentit, els resultats han permès observar quins són els grups d’aliments que contribueixen d’una manera més significativa a la ingesta de contaminants a través de la dieta, la qual cosa permet identificar grups de població especialment exposats donats els seus hàbits alimentosos.

En la seva avaluació global l’estudi estableix que en el conjunt dels aliments analitzats els contaminants orgànics persistents es troben en concentracions més elevades en el grup de peixos i marisc, sent més elevades en les espècies amb major proporció de greix, seguits dels olis i grasses i dels productes làctics. També és el grup de peixos i marisc el que fa una aportació més important de contaminants orgànics persistents (COP) a la dieta. D’altra banda, els aliments que presenten majors concentracions d’hexaclorobenceno (HCB) són els productes làctics seguits del peix. Els hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) es troben en concentracions més elevades en el grup dels cereals i els greixos, sent els cereals els que fan una major contribució a la ingesta diària d’HAP. Quant als metalls, els aliments amb major contingut són pescats i marisc, seguit dels greixos i els cereals. De l’estudi es conclou que la ingesta benvolguda per a un home adult de tots els contaminants estudiats que tenen nivells de seguretat establerts es troba dins dels límits tolerables.

En el cas dels nens, el principal grup de risc i el més vulnerable a l’exposició de contaminants, si bé realitzen la ingesta relativa de contaminants en funció del seu pes corporal és superior a la dels adults, no se superen els nivells de seguretat establerts excepte para la ingesta de dioxines i PCB, encara que es considera, atenent a estudis recents, pel que fa a aquests compostos, que l’absorció en nens és inferior a la dels adults i que en els primers són metabolitzats i eliminats de l’organisme en un temps molt inferior al dels adults. En el que concerneix al metilmercuri, l’estudi revela que la ingesta que fan els nens d’acord amb les dades de la dieta de la població estudiada, es troba dins del valor de seguretat establert.

ACCÉS A PRODUCTES RAMADERS

Img nutricionanimal
El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) va presentar, el passat 6 de març, el seu Pla de Mesures per a la millora de l’accés dels productes ramaders als mercats exteriors. Encara que es considera que l’expansió i desenvolupament de les exportacions espanyoles de productes d’origen animal és relativament recent (les de porcí s’inicien en 1989), en pocs anys s’ha passat d’exportacions pràcticament esporàdiques a una situació en la qual el nivell de producció supera amb molt el consum intern.

No obstant això, les autoritats són conscients que el mercat exterior (el que va més enllà de la UE) té certes dificultats, i es veu condicionat per les exigències i requisits que cada potencial mercat estableix, sent el més sensible als avatars de l’escenari internacional per diferents consideracions sanitàries o per guerres comercials, entre altres factors. El Pla que ara es presenta té com a objectiu, i amb un horitzó posat a la fi del 2006, consolidar i potenciar les exportacions, amb l’obertura de nous mercats; incrementar la coordinació entre les Administracions implicades i optimitzar els recursos disponibles; actualitzar el procediment de registre i autorització d’empreses exportadores; i adaptar i modernitzar el model de gestió administrativa de l’exportació.

En aquest sentit, el MAPA ha anunciat que ja s’ha abordat el disseny d’un nou procediment per obtenir el certificat veterinari d’exportació relatiu a totes aquelles qüestions sanitàries (sanitat animal i salut pública) rellevants sobre l’animal o producte a exportar, i la sol·licitud del qual i obtenció és considerat fins avui com altament complex a causa de la gran quantitat de certificacions i documentació de tota índole que és necessària per poder emetre aquest certificat.

El nou procediment serà, pròximament, objecte d’una normativa específica, i està basat en els nous i exigents sistemes de traçabilitat que han de mantenir les empreses subministradores de productes d’origen animal, i en els sistemes d’identificació i registre dels animals i en les bases de dades que els suporten. Així es farà possible que l’inspector veterinari que ha d’actuar a la frontera conegui totes les dades rellevants per a la realització de la seva tasca i l’emissió de l’imprescindible “certificat veterinari d’exportació” sense que altres certificats oficials o tràmits administratius previs siguin necessaris.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions