Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pressió pesquera i diversitat genètica dels peixos

La pesca dels exemplars majors de cada generació causa un declivi en aspectes de la biologia, fisiologia i comportament dels peixos

Img acuiculturap

La recuperació dels recursos pesquers pot ser més complicada del que es preveia fa uns anys. La raó està en què la sobrepesca no només disminueix la població de peixos en nombre d’exemplars sinó que també minva la seva variabilitat genètica, la qual cosa acaba dificultant la recuperació d’aquestes poblacions. Fins ara se sabia que la pràctica de pescar els exemplars de major grandària acaba tenint un efecte pervers al cap de diverses generacions: la grandària mitjana dels peixos acaba disminuint.

Un treball publicat l’any passat en la revista Nature mostrava com la població de bacallà en l’Atlàntic ha sucumbit a aquesta tendència. Els exemplars que maduren més tard i que arriben a major grandària no tenen temps d’arribar a reproduir-se i a la llarga, després d’anys de pesca selectiva, els exemplars que van quedant són els que maduren abans i tenen una grandària mitjana menor.

Un estudi que es publica ara en el nombre de febrer de la revista Ecology Letters confirma la hipòtesi. Es tracta del primer treball en el qual s’ha experimentat en condicions controlades de laboratori l’impacte de la pesca sobre grups concrets de poblacions de peixos. Els autors, de la Universitat de Califòrnia Riverside, han simulat sobre diversos grups de peixos Menidia (Atlantic silverside) l’impacte de la pesca selectiva. Per a això, han criat diversos grups d’aquests peixos durant cinc generacions i en condicions controlades en aquaris. Un grup era sotmès a una pesca a l’atzar, i els altres dos a pesca selectiva: en un cas s’extreien els exemplars majors i en l’altre els exemplars menors.

«Hem vist que extreure els exemplars majors de cada generació, tal com es fa en la pràctica pesquera més habitual, causa un declivi en molts aspectes de la biologia, fisiologia i comportament dels peixos», explica Matthew Walhs, autor principal del treball. El declivi s’observa, per exemple, en un menor volum en el cas dels ous, larves més petites i amb menor viabilitat en el grup sotmès a pesca d’exemplars majors. També en el creixement de les larves, que era un 25% menor respecte al grup de pesca aleatòria. A més, al cap de 10 dies la supervivència era un 61% menor. La fecunditat era un 60% menor en la cinquena generació, i el consum d’aliment i el creixement dels exemplars també disminuïen. Els autors han avaluat fins i tot la persistència dels peixos en la cerca d’aliment enfront de l’amenaça de predadores, que ha resultat ser menor.

Pesca i evolució dels peixos
Els recursos pesquers sobreexplotados es recuperen lentament

És sabut que en molts caladors la recuperació de les poblacions de peixos és molt lenta quan la pressió pesquera es redueix. Segons expliquen els autors, el treball mostra que els recursos sobreexplotados són lents a recuperar-se perquè la pressió pesquera ha seleccionat trets i comportaments vitals en l’evolució d’aquests peixos, trets que tenen el seu correlat en un canvi genètic que no pot desaparèixer de la nit al dia.

Un dels efectes de la pressió pesquera és una reducció en la variabilitat genètica, explica Jordi Viñas, genètic molecular de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC). Aquesta reducció pot veure’s en els marcadors genètics. «Si compares els de poblacions més antigues es veu una disminució en el nombre de marcadors». Això, afegeix, també afecta a la dinàmica de les poblacions i posa en joc la supervivència de la comunitat. «Hi ha un alt perill d’extinció, perquè no tenen capacitat per adaptar-se».

La idea pot resultar paradoxal. La pressió selectiva, afirma Matthew Walsh en el seu article, afavoreix, en principi, genotips de viabilitat millorada. Però trets que es veurien afavorits sota condicions naturals (major creixement, alt consum d’aliment i major grandària), en condicions de pesca intensa i selectiva, redueixen la bona salut (fitness) de la població. En essència, diuen els autors, la pressió pesquera «deforma» el paisatge adaptatiu i produeix un declivi en caràcters que normalment potencien el bon estat de les poblacions sense explotar. En el cas de poblacions explotades, «quan la pressió pesquera disminueix o desapareix, els supervivents estan mal adaptats a un entorn en el qual només les forces de la naturalesa prevalen».

EXPERIMENTAR LA VIABILITAT DE LA PESCA SOSTENIBLE

Img piscicultura 2
Encara que es tracta d’un experiment limitat a cinc generacions, no deixa de resultar interessant aquest treball publicat en Ecology Letters, que per primera vegada assaja en laboratori l’impacte de la pesca selectiva. No obstant això, no sembla molt viable el traslladar a la pesca comercial una estratègia de pesca selectiva de talles, encara que els autors apunten a possibles aplicacions l’extracció selectiva en el cas de piscifactories.

A partir d’estudis com aquests es podrien simular diferents règims de pesquera, destaca Jordi Viñas, investigador del CSIC, per trobar els més sostenibles. Ja no es tracta d’assegurar el nombre d’exemplars, sinó d’aconseguir que es preservi una major variabilitat genètica, variabilitat que es manté millor en l’extracció de talles aleatòries.

No obstant això, si es tracta de recuperar variabilitat genètica pèrdua, això pot suposar un llarg temps que s’explica per desenes i centenars d’anys. Hi ha evidència de la reducció en la variabilitat de nombroses poblacions, una reducció que sol donar-se abans del col·lapse i la desaparició d’una espècie.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions