La Comissió Europea acaba de presentar la primera estratègia comunitària sanitat animal. Amb ella pretén enfortir, durant el període 2007-2013, la sanitat animal basant-se en el principi de «més val prevenir que guarir». Sota aquesta premissa, i tenint en compte també termes de control i recerca, l’estratègia ha estat el resultat de dos anys de consulta i anàlisi en els quals s’ha intentat donar forma no només a mesures en matèria de sanitat animal, sinó també de seguretat alimentària i salut pública. Especial protagonisme tindran les condicions d’aïllament d’animals malalts i la desinfecció de les instal·lacions de cria i transport, així com reduir la incidència d’epizootias com la febre aftosa que, sis anys després del brot registrat en 2001 en el Regne Unit i que va obligar a sacrificar 10 milions de caps de bestiar, torna a fer acte de presència en les granges britàniques.
Febre aftosa en el Regne Unit, llengua blava a Espanya o grip aviari a Portugal i a Alemanya són alguns dels últims brots de malalties animals detectades en les últimes setmanes. Ara, fer front a epizootias com aquestes compte en la UE amb la primera estratègia en matèria de sanitat animal i, per extensió, de salut pública i seguretat alimentària. Recentment presentada, el principal objectiu de la iniciativa és, segons admet en un comunicat de la Comissió Europea Markos Kyprianou, comissari de Sanitat, «contribuir a la salut pública i aconseguir el màxim nivell possible de salut i benestar dels animals». La nova estratègia pretén amb aquest enfocament abastar molt més que el mer control de les malalties animals i contribuir a una política sanitària animal eficient i rigorosa.
La constant evolució i els successius canvis quant a amenaces de malalties animals ha estat una constant en els últims. A l’encefalopatia espongiforme bovina (EEB), que es va convertir en una amenaça per a la salut animal i pública fa uns anys, se li sumen noves malalties animals i riscos biològics. Poder avaluar i actuar els nous desafiaments constitueix una de les majors garanties de seguretat alimentària, especialment a l’hora d’identificar el problema abans que es converteixi en una amenaça. Per això, una de les prioritats que planteja l’estratègia europea és endurir els controls a les fronteres als productes importats considerats de «alt risc» i posar cèrcol a la importació il·legal, considerada una de les principals amenaces de la sanitat animal.
Recerca al costat de prevenció
La vacuna de la grip aviari constitueix un clar exemple del que la recerca pot aportar a la sanitat animal
La recerca passa a formar part de la nova política sanitària animal. Des de la perspectiva científica més rigorosa els responsables comunitaris confien poder dotar a la UE de les eines necessàries per enfortir l’activitat de la xarxa dels laboratoris nacionals de referència. A més, l’activitat de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves angleses) també es veurà reforçada, així com el treball dels laboratoris de referència comunitaris. Segons admetia l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) el passat mes d’agost, els costos de prevenció en cas de crisi d’origen animal són «insignificants» al costat dels econòmics, socials i fins i tot ambientals.
El sector de la sanitat animal se servirà també de la Plataforma Tecnològica Europea per a la Sanitat Animal Mundial que, des de 2004, i amb el suport de la Direcció general de la Comissió Europea de Recerca, de Sanitat i de Protecció dels Consumidors, va ser concebuda per obtenir noves proves i vacunes. En ella conflueixen comunitat científica i indústria alimentària, veterinària i biotecnològica, ramaders i autoritats de reglamentació. I és que el de la normativa és un dels camps en els quals més es preveu actuar ja que amb la recerca està previst millorar les normes ja existents.
L’enfortiment de la sanitat animal passa també per incrementar la bioseguretat en explotacions agrícoles, fronteres i mitjans de transport.
El 13 de setembre el Ministeri de Medi ambient, Alimentació i Assumptes Rurals del país confirmava, prop de la localitat d’Egham (al sud d’Anglaterra), a uns 50 quilòmetres de Surrey, on a l’agost es va declarar un primer focus de la malaltia. Després d’aquest brot, la Unió Europea prohibia, de nou, l’exportació de remugants i porcs del país, a més de la carn i derivats. Llavors, el país quedava qualificat pel Comitè Permanent de la Cadena Alimentària com a «zona d’alt risc» de febre aftosa. Una setmana més tard, les autoritats britàniques confirmaven un nou focus de la malaltia, aquesta vegada en una explotació de bens dins de la zona de vigilància imposada després dels casos anteriors. Segons les últimes recerques realitzades, el brot d’agost podria haver estat conseqüència de la combinació de diversos factors, com les inundacions sofertes pel país i el mal estat de les canonades del laboratori de Pirbright, proper a les granges afectades.
A la febre aftosa se li ha unit a més la llengua blava, que apareix per primera vegada en una explotació britànica, concretament en una vaca d’una granja propera a la localitat anglesa d’Ipswich, al comtat de Suffolk. Fruit d’aquest nou brot, el Departament d’Agricultura ha proposat la creació d’una proposta integrada per lluitar contra les dues epizootias. Encara que, segons reconeix a la seva pàgina oficial Peter Kendall, president de la Unió Nacional de Grangers, la llengua blava no és una «amenaça tan seriosa com la febre aftosa, sí representa una greu preocupació».
