Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Principals assoliments en seguretat alimentària en 2009

Durant l'any que acaba d'acabar s'ha registrat un important acostament del sector alimentari a les noves exigències del consumidor
Per Maite Pelayo 4 de gener de 2010
Img salmonella
Imagen: Public Health - Columbus

L’any 2009 ha estat molt fecund en recerques i projectes científics sobre seguretat alimentària i tecnologia aplicada al sector agroalimentari, tant a Espanya com en la resta del món. Diferents grups d’investigadors, bé entitats públiques com a privades i, en molts casos, en mútua col·laboració, han desenvolupat projectes destinats a millorar la qualitat dels aliments. Alguns ja han culminat amb èxit i en altres casos els seus responsables encara treballen en això. Adaptar-se a les noves demandes dels ciutadans, cada vegada més exigents quant al consum d’aliments segurs i saludables, així com la cerca de tecnologia més avançada en el sector, són les dos grans corrents que engloben aquests projectes.

Projectes de recerca

L’any que acaba de finalitzar ha estat molt fructífer si es tenen en compte les nombroses recerques que s’han desenvolupat en l’àmbit de la seguretat alimentària. Un cop d’ull a algunes de les més importants obliga a parlar de:

  • Desenvolupament d’enzibióticos com a conservants naturals dels aliments. Experts espanyols han donat amb dos enzibióticos (enzims antibacterianas procedents de certa mena de virus), de possible aplicació en la indústria alimentària com a conservants naturals eficaços contra “Staphylococcus aureus”, un bacteri patogen relacionat amb intoxicacions alimentàries i que, a vegades, desenvolupa ceps resistents.
  • Projecte Zero, cultius sense fitosanitaris. Amb l’objectiu d’oferir fruites, verdures i hortalisses cada vegada més lliures de fitosanitaris, aquest projecte de recerca desenvolupat en l’IVIA a València té com a objectiu reduir l’ús de compostos fitosanitaris en els cultius i mantenir els nivells productius i de qualitat final.
  • Bacteris probióticas “Fernández Pato, podria proveir amb anxova de cultiu de qualitat similar a la salvatge a la indústria conservera.

    Objectiu: reduir els riscos

    Objectiu: reduir els riscosA més del desenvolupament de recerques que obren les portes a una infinitat de possibilitats tecnològiques de millora, també s’han realitzat estudis per a reduir els riscos, com la presència de “Salmonel·la” i “E.coli” en herbes aromàtiques fresques. Un estudi realitzat per l’Agència Britànica de Protecció per a la Salut (HPA) de diferents herbes aromàtiques fresques “llistes per al seu consum” indica la presència en el 4% de les mostres analitzades d’aquests dos bacteris en nivells superiors als permesos. S’incompleixen així els criteris microbiològics establerts per a aquesta mena d’aliments i, per tant, no són aptes per al consum.

    D’altra banda, l’Agència de Seguretat Alimentària britànica (FSA) ha publicat un estudi en el qual es demostra que, per a reduir el contingut d’arsènic de l’arròs a través del cuinat, sobretot l’inorgànic, resulta eficaç en general tant la rentada-aclarida com la cocció en gran volum d’aigua.

    Projectes comunitaris

    A la Unió Europea els treballs en el sector agroalimentari han estat també constants. Dins d’aquesta activitat s’engloben programes, molts d’ells encara en fase de desenvolupament, com el projecte TRACEBACK, l’objectiu del qual és crear un sistema de traçabilitat europeu estandarditzat i aplicable a tota la cadena de subministrament d’aliments que involucri als agents claus, des del camp a la taula. Una altra de les iniciatives empreses des de l’àmbit comunitari és el programa SAFE FOOD, que analitza el present i futur dels riscos en seguretat alimentària i que qüestiona el model clàssic d’anàlisi desenvolupada en els anys 90. Al·lega que no satisfà les preocupacions dels consumidors.

    Durant l’any 2009 es van reunir a Espanya investigadors del projecte europeu PathogenCombat, destinat a reduir els patògens en aliments. Durant aquesta trobada es van posar en comú els últims avanços en aquest camp i, entre les novetats, destaca un sistema que permetrà a les empreses del sector testar la seguretat dels seus productes a través d’Internet.

    Més nou és el projecte SO2SAY, que cerca noves alternatives a l’ús del diòxid de sofre en aliments. L’objectiu és trobar un substitut a aquest additiu tan utilitzat però no exempt de certes reaccions adverses.

    Avanços normatius

    Avanços normatiusLes principals actualitzacions legals en el camp de l’alimentació i la seguretat alimentària s’han centrat, en els últims 12 mesos, en l’actualització de normes com la que es refereix als materials i objectes de plàstic en contacte amb aliments. El desenvolupament de la tecnologia, unida a la constant revisió que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) fa d’aquesta mena de materials, demanda actualitzar normatives d’aquesta índole per a garantir la seguretat dels consumidors. Un dels últims reglaments aprovats es refereix als objectes i materials actius i intel·ligents.

    Una altra de les actualitzacions que s’han produït al llarg de 2009 ha estat la de les espècies i condicions de comercialització de bolets per a ús alimentari. El Reial decret 30/2009, de 16 de gener, amplia la llista de les quals es poden comercialitzar i exclou les no segures. A més, estableix les condicions aplicables a la producció, transformació i distribució i reforça la importància d’una correcta identificació dels bolets per a evitar intoxicacions derivades del seu consum.

    Entre els nous ingredients autoritzats a la UE es troba un extracte lipídic de krill antàrtic, i s’estenen els usos de l’oli de dos microalgas. A més, l’EFSA s’ha pronunciat sobre la seguretat d’aromes de fum d’ús alimentari. Els estudis realitzats, publicats en dates recents, alerten sobre els possibles efectes adversos per a la salut de dues d’ells. També es pronuncia sobre la repercussió de l’augment dels límits d’aflatoxines en fruita seca i considera que no hi ha risc per al consumidor.