Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Principi de precaució i seguretat dels aliments

Mitjançant el principi de precaució, s'actua enfront d'un possible risc alimentari sense que hi hagi suficient certesa científica

Img compra Imatge: Daniel

En protegir la salut de les persones, tota mesura és poca. En l’àmbit de la seguretat alimentària, el principi de precaució consisteix a actuar contra possibles riscos alimentaris, encara que no hi hagi una informació científica que determini amb precisió els motius que els han causat. Per als responsables sanitaris, fer front a aquestes circumstàncies és una tasca complexa, ja que a més d’haver d’adoptar mesures d’acció basades en simples hipòtesis, han de buscar, mitjançant nous estudis, dades més completes. En la majoria dels casos, les decisions que es prenen sota aquestes circumstàncies són provisionals, a l’espera de recollir més informació que permeti analitzar i executar les accions adequades.

Img compra1
Imatge: Daniel

El principi de precaució es va originar en l’àmbit de la gestió de riscos ambientals, amb la finalitat d’actuar enfront de possibles contaminacions sense esperar a proves concloents, és a dir, durant el que podria considerar-se com el procés d’incertesa. L’objectiu és actuar en “absència de dany”, just abans que qualsevol circumstància pugui derivar en risc. En l’àmbit de l’alimentació, aquest principi serveix per actuar de forma ràpida i primerenca davant un possible risc per a la salut humana, animal o vegetal. En la majoria dels casos, aquesta mesura es tradueix a retirar la distribució o la posada al mercat de productes amb risc potencial.

Darrere d’un risc potencial

S’actua sota aquest principi quan les mesures es justifiquen per la hipòtesi de risc, que no es pot demostrar per complet

El principi de precaució forma part de tot l’engranatge de la gestió de riscos, en el qual s’inclou la presa de decisions. En aquest cas, han de tenir-se en compte els riscos potencials d’un determinat producte, és a dir, quan s’han identificat possibles efectes adversos i hi ha un cert grau d’incertesa científica. Però en cap cas aquest principi ha d’aplicar-se sota decisions arbitràries. Després d’avaluar el risc i les possibles conseqüències, tots els implicats han de decidir les mesures cautelars que s’han d’adoptar.

Una de les principals complexitats d’aquest principi és la dificultat per trobar un equilibri entre les mesures que s’adopten i evitar que aquestes siguin massa estrictes o, per contra, poc efectives. S’actua sota aquest principi quan les mesures es justifiquen per la hipòtesi de risc, que no es pot demostrar per complet, ni és possible quantificar els efectes reals. Abans d’actuar, ha de realitzar-se una avaluació que indiqui els punts de vista dels experts, amb les dades fiables amb que s’explica i les qüestions que queden per poder resoldre-les. En la majoria dels casos, s’utilitzen factors per avaluar el risc com:

  • Models animals per conèixer els efectes en les persones.
  • Ús d’escales de pes corporal per comparar entre espècies.
  • Tenir en compte, per a alguns contaminants tòxics, el nivell més baix possible, el denominat nivell ALARA.

El principi de precaució es pren sempre que s’hagin identificat efectes potencialment perillosos i les dades amb que s’explica són imprecisos i no permeten determinar el grau de risc concret.

Principals punts febles

Sense proves científiques ni dades estadístiques concretes. El principi de precaució treballa amb aquestes dues premisses, que dificulten la gestió de qualsevol possible incidència d’aquest tipus. Per això, els responsables han de mesurar amb cautela les mesures que s’adopten, amb una anàlisi profunda de les possibles conseqüències que puguin tenir. A pesar que un incident solament compti amb el suport d’una petita part de la comunitat científica, est ha de tenir-se en compte. Com més gran és la discrepància entre experts, major és el grau d’incertesa. No obstant això, bona part de les accions que es prenen oscil·len de les menys restrictives a les de major abast, com la reducció de l’exposició al risc, el reforç dels controls, l’establiment de límits provisionals o el desenvolupament de recomanacions dirigides a poblacions de risc.

El principi de precaució s’utilitza, sobretot, quan els efectes perillosos apareixen en un llarg període de temps, ja que han de tenir-se en compte els efectes potencials a llarg termini. En sanitat animal, s’actua sota el principi de precaució en casos d’incertesa científica, com el desenvolupament imprevist d’un brot de malaltia que pot tenir repercussions sobre la salut humana. En aquests casos, les restriccions d’importació de productes derivats d’un possible brot de malaltia animal són garantia de seguretat, a l’espera de recollir més informació sobre l’origen i la repercussió.

SOTA EL PRINCIPI DE PRECAUCIÓ

En seguretat alimentària, el concepte de prevenció s’aplica de la mà del sistema d’Anàlisi de Riscos i Punts Crítics de Control (APPCC). S’aplica a productes com els additius alimentaris i els seus riscos potencials, un sector en constant observació i avaluació; així com als contaminants, pels quals s’estableixen límits màxims d’exposició (ingesta diària admissible, ANADA) i que compten amb una norma específica sobre els tractaments que s’apliquen durant la producció, tant de bestiar com de cultius. Mitjançant el principi de precaució, s’actua i s’apliquen mesures preventives sense suficient certesa científica.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions