Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Principi de responsabilitat i seguretat alimentària

La responsabilitat per la venda d'un producte defectuós recau sobre el productor, excepte quan no pugui identificar-se, segons la normativa comunitària

img_etiquetap 1

Una recent Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCCEE) ha resolt un curiós cas sobre responsabilitat pels danys derivats de productes alimentaris defectuosos. Un jutjat danès atribueix al proveïdor alimentari la responsabilitat de subministrar un aliment en males condicions, encara que ho hagi elaborat un tercer. A partir d’ara, i depenent de l’Estat membre, el proveïdor podrà ser considerat responsable de les accions o omissions del productor, i assumirà el pagament de la indemnització pels perjudicis ocasionats, sempre que la legislació nacional reculli aquesta ampliació.

Img barometro1

El litigi principal del cas danès es va iniciar després de la reclamació judicial efectuada per dos consumidors danesos que, després d’ingerir ous en mal estat, van sofrir salmonelosis. Els ous en qüestió els havien adquirit en una tenda pertanyent a la cadena BILKA, i aquesta del productor SKOV. Els perjudicats van demandar exclusivament al proveïdor BILKA, qui va atribuir, en la seva defensa, la responsabilitat al productor SKOV, culpable del subministrament d’ous en mal estat, encara que no havia estat demandat en el procés principal.

Mitjançant sentència de 22 de gener de 2002, el Tribunal danès de Primera Instància, Aalborg Byret, va estimar que els ous eren defectuosos, que existia una relació de causalitat entre aquest defecte (ous en mal estat) i el perjudici (salmonelosis) i que no s’havia demostrat culpa alguna dels perjudicats. En aquest sentit, es va condemnar a BILKA a indemnitzar als perjudicats i a SKOV a reemborsar aquesta indemnització a BILKA. Tots dos operadors econòmics van plantejar recurs davant el Vestre Landsret (tribunal d’apel·lació danès), que va anar l’òrgan judicial encarregat de suspendre el procediment en curs i plantejar al Tribunal de Justícia prejudiciales entorn de la interpretació de la Directiva i el dret danès sobre l’extensió de la responsabilitat als proveïdors.

Un dret molt especial
La norma comunitària imposa la càrrega de responsabilitat al productor, i només en determinats suposats ben delimitats a l’importador i al proveïdor
Abans de la transposició de la Directiva comunitària sobre la matèria, tant la responsabilitat del productor com la del proveïdor pels danys causats per productes defectuosos estaven regulades a Dinamarca per la jurisprudència (decisions consolidades dels jutges). Aquesta jurisprudència tenia en compte les normes generals de la responsabilitat civil, basades en el concepte de culpa. No obstant això, l’evolució de la jurisprudència va conduir al fet que, en determinats casos, s’estimés la responsabilitat del productor fins i tot sense que existís culpa. Quant al proveïdor, havia d’assumir la responsabilitat dels operadors econòmics que haguessin intervingut abans que ell en la cadena de producció i de distribució.

Tal com especifica la sentència, Dinamarca va adaptar el seu Dret intern a la Directiva mitjançant la Llei número 371, de 7 de juny de 1989, relativa a la responsabilitat pels danys causats per productes defectuosos, modificada per la Llei número 1041, de 28 de novembre de 2000. Aquesta Llei, d’una banda, va posar a càrrec del productor el règim de responsabilitat pels danys causats per productes defectuosos establert en la Directiva i, d’altra banda, va recollir la norma jurisprudencial existent segons la qual el proveïdor havia d’assumir la responsabilitat dels operadors econòmics que van intervenir successivament en totes les fases del procés.

En tot la resta, van continuar aplicant les normes jurisprudencials anteriors. La norma danesa considera proveïdor a qui comercialitza un producte, en el marc de la seva activitat comercial, sense que sigui considerat productor. A pesar que la Llei estableix el principi de responsabilitat del productor, també disposa que el proveïdor respondrà directament dels defectes d’un producte enfront dels perjudicats i als successius proveïdors en la cadena de distribució. Segons la disposició legal de referència, el proveïdor que hagi rescabalat als perjudicats els danys causats per un producte defectuós se subrogarà en els drets d’aquests enfront dels operadors anteriors.

El marc comunitari
L’objecte del procediment judicial plantejat davant el Tribunal de Justícia no és un altre que veure l’abast de la Directiva comunitària sobre responsabilitat civil pels danys causats per productes defectuosos i l’abast del dret nacional sobre aquesta matèria. La Directiva en qüestió, aprovada en 1985, responia a la idea d’aproximar les legislacions dels Estats membres en matèria de responsabilitat del productor, atenent al fet que existien considerables divergències entre els ordenaments jurídics dels diferents Estats membres que podien falsejar la competència, afectar la lliure circulació de mercaderies dins del mercat comú i afavorir l’existència de diferents graus de protecció del consumidor.

El règim de responsabilitat que la Directiva estableix té la seva base en l’afirmació que únicament el criteri de la responsabilitat objectiva del productor permet resoldre el problema, tan propi d’una època de creixent tecnicisme com l’actual, del just repartiment dels riscos inherents a la producció tècnica moderna. D’aquesta forma, el productor seria responsable dels danys causats pels defectes dels seus productes. S’entén per productor a la persona que fabrica un producte acabat, que produeix una matèria primera o que fabrica una parteix integrant, així com tota aquella persona que es presenta com a productor posant el seu nom, marca o qualsevol altre signe distintiu en el producte.

D’altra banda, la Directiva considera com a productor a l’importador d’un producte alimentós a la Comunitat, ja sigui para la seva venda o qualsevol altra forma de distribució en el marc de la seva activitat comercial; així com al subministrador d’un producte, quan no pugui ser identificat el productor, l’importador o no s’informi sobre qui l’hi va subministrar.

El productor, principal responsable
El Tribunal de Justícia ja tenia declarat en altres resolucions judicials que el marge d’apreciació que disposen els Estats membres per regular la responsabilitat es fixa exclusivament en la pròpia Directiva, per la qual cosa, per determinar aquest marge, ha d’estar-se al tenor, objecte i sistema d’aquesta. En aquest sentit, recorda que la Directiva pretén obtenir, en les matèries que regula, una harmonització completa de les disposicions legals, reglamentàries i administratives dels Estats membres.

La norma comunitària, després d’haver ponderat les respectives funcions dels diferents operadors econòmics que intervenen en les cadenes de fabricació i de comercialització, va decidir imputar la càrrega de la responsabilitat al productor, i només en determinats suposats ben delimitats a l’importador i al proveïdor. Al propi legislador comunitari li va semblar oportú considerar responsable al productor, doncs àdhuc reconeixent que la possibilitat d’exigir la responsabilitat del proveïdor conformement al que es disposa en la Directiva facilitaria les actuacions judicials, afirma que aquest avantatge seria molt costosa en la mesura en què, en obligar a tots els proveïdors a assegurar-se contra tal responsabilitat, conduiria a un notable encariment dels productes.

A més, aquest avantatge portaria a una multiplicació dels recursos, ja que el proveïdor es dirigirà, al seu torn, contra el seu propi proveïdor, remuntant-se fins al productor. A causa que en la gran majoria dels casos el proveïdor es limita a revendre el producte tal com ho va comprar, i que únicament el productor té la possibilitat d’intervenir en la seva qualitat, es va considerar oportú concentrar en el productor la responsabilitat pels danys causats per productes defectuosos.

TRASLLAT DE LA RESPONSABILITAT

Img barometro2
El Tribunal de Justícia considera que la llei danesa amplia injustificadament el cercle de responsables contra els quals el perjudicat té dret a exercitar una acció conformement al règim de responsabilitat objectiva establert per la Directiva, més enllà dels límits fixats per aquesta. Es tracta d’una qüestió degudament harmonitzada i delimitada en la figura principal del productor, excepte determinades excepcions. En aquest sentit, tan sols es preveu la responsabilitat del proveïdor en el supòsit en què no pugui identificar-se el productor.

Per tant, el trasllat de la responsabilitat al proveïdor a través d’una norma nacional, segons la qual el proveïdor ha d’assumir sense restriccions la responsabilitat del productor, no s’ajusta a l’establert en la Directiva, segons la sentència. No acull l’al·legació del Govern danès que aquesta interpretació pot implicar per a Dinamarca una disminució del nivell de protecció del consumidor, doncs una eventual extensió als proveïdors de la responsabilitat que estableix la Directiva és competència del legislador comunitari, a qui correspon, si escau, modificar les disposicions que es tracti.

La sentència conclou que la Directiva ha d’interpretar-se en el sentit que s’oposa a una norma nacional segons la qual el proveïdor ha d’assumir, en altres supòsits a més dels enumerats taxativament (no identificació del productor), la responsabilitat objectiva que aquesta Directiva estableix i imputa al productor. No obstant això, el Tribunal de Justícia no s’oposa a una norma nacional que obligui al proveïdor a assumir sense restriccions la responsabilitat culposa del productor, doncs el règim previst per la Directiva no exclou l’aplicació d’altres règims de responsabilitat contractual o extracontractual sempre que aquests es basin en fonaments diferents, com l’obligació de sanejament per vicis ocults o la culpa.

L’extensió de responsabilitat al proveïdor per la norma danesa no va a limitar el seu dret de repetició contra el productor, després d’haver rescabalat als perjudicats pels danys causats per un producte defectuós, ja que se subroga en els drets d’aquests enfront del productor. En aquest sentit, el proveïdor considerat responsable enfront dels perjudicats pugues, com a norma general, ser indemnitzat pel productor en condicions que garanteixin la seguretat jurídica.

Bibliografía

SENTÈNCIA

  • Sentència del Tribunal de Justícia (Gran Sala), de 10 de gener de 2006, en l'assumpte C-402/2003, que té per objecte una petició de decisió prejudicial plantejada, conformement a l'article 234 CE, pel Vestre Landsret (Dinamarca), mitjançant resolució de 26 de setembre de 2003, rebuda en el Tribunal de Justícia el 29 de setembre de 2003, en el procediment entre Skov Æg i Bilka Lavprisvarehus A/S, i entre Bilka Lavprisvarehus A/S i Jette Mikkelsen, Michael Due Nielsen.
NORMATIVA
  • Llei danesa número 371, de 7 de juny de 1989, relativa a la responsabilitat pels danys causats per productes defectuosos, modificada per la Llei número 1041, de 28 de novembre de 2000.
  • Directiva 85/374/CEE del Consell, de 25 de juliol de 1985, relativa a l'aproximació de les disposicions legals, reglamentàries i administratives dels Estats membres en matèria de responsabilitat pels danys causats per productes defectuosos (DO L 210). Modificada per Directiva 1999/34/CE, del Parlament i del Consell, de 10 de maig de 1999 (DO L 141)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions