Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Projecte Zero: cultius sense fitosanitaris

Aquesta iniciativa té com a objectiu reduir l'ús d'aquests compostos en el cultiu de fruites, verdures i hortalisses

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 17deSetembrede2009
Img olivos Imatge: Pizzodisevo

Els productes agroalimentaris no només han de complir una estricta normativa en matèria de residus fitosanitaris. També han d’adaptar-se a les exigències d’un consumidor cada vegada més conscient de la importància d’evitar aquest tipus de productes en la seva dieta. El sector agroalimentari ha de buscar alternatives. La Conselleria d’Agricultura de la Comunitat Valenciana promou, a través de l’Institut Valencià de Recerques Agràries (IVIA), la iniciativa “Projecto Zero”, destinada a la recerca i experimentació per reduir l’ús de compostos fitosanitaris en els cultius i mantenir els nivells productius i de qualitat final.

ImgImagen: Pizzodisevo

La utilització de productes fitosanitaris de manera indiscriminada implica la disminució de la biodiversitat i la contaminació del sòl i de l’aigua. Si no s’apliquen de forma convenient poden ser perillosos per a la salut dels treballadors agrícoles, sobretot si no han rebut una formació adequada. També són causa d’intoxicació alimentària si s’han utilitzat a l’excés o de forma incorrecta, o si no s’han respectat els períodes de temps necessaris per a la seva degradació.

Olives sense fitosanitaris

Entre les iniciatives per reduir la presència de fitosanitaris en productes alimentaris destaca el “Projecte Zero”, que després de diverses experiències amb altres espècies aborda un nou tipus de cultiu: les oliveres. L’obtenció d’olives lliures d’aquests compostos, així com la posterior elaboració d’oli, centren durant aquests mesos l’activitat del projecte. Els experts segueixen en oliveres seleccionades un mètode de lluita biològica contra la mosca de l’olivera (“Bactrocera oleae Gmelin”), a força de paranys amb feromones, i contra el repilo (“Spilocaea oleagina”), mitjançant tractaments a la primavera i a la tardor.

Els mètodes d’extracció d’oli redueixen la presència de compostos fitosanitaris

Les feromones són substàncies químiques que secreta un individu i que provoquen un comportament específic en un altre de la mateixa espècie o diferent. Constitueixen un mitjà de senyals que són arrossegades per via aèria. En el cas de la mosca, s’han col·locat paranys en tres zones de cultius diferents. A la fi d’octubre o principis de novembre s’estimarà la seva incidència i es realitzarà l’analítica corresponent per a la seva valoració.

En els cultius tradicionals, els mètodes d’extracció de l’oli redueixen els compostos fitosanitaris que queden retinguts en els subproductes de l’oliva, al contrari del que ocorre en la fruita, que no se sotmet a cap tractament previ al seu consum.

Principals amenaces

La mosca de l’olivera constitueix una de les plagues més importants per al cultiu d’olivera. Produeix una gran pèrdua econòmica en el sector, sobretot a les zones del litoral mediterrani, on és endèmica. L’insecte s’assembla a la mosca comuna, però de menor grandària i diferent coloració. Té un to castany clar, amb taques negres distribuïdes per tot el cos i ales transparents, amb un parell de petites taques en el seu extrem. Hivernen com a pupa enterrades en el sòl i a la primavera apareixen els adults. Després de posar un ou per oliva, la larva s’alimenta de la polpa de l’oliva fins que la podreix i resseca. Els fruits que contenen larves sofreixen una picada triangular, per on s’introdueixen els ous. L’oliva picada tendeix a caure al sòl.

El repilo és una malaltia originada per un fong que provoca greus defoliacions prematures. L’arbre experimenta un debilitament progressiu i una disminució de la productivitat. Diverses varietats d’olivera són més sensibles a la malaltia. Una temperatura temperada amb la fulla mullada, almenys, durant 14 o 15 hores és òptima perquè es produeixi la infecció. Aquestes condicions es donen, sobretot, en el mes d’octubre i de gener a març, per aquest motiu els tractaments es realitzin a la primavera i a la tardor.

Major protecció de cultius

L’olivar valencià ocupa una superfície d’unes 100.000 hectàrees, mentre que la producció d’oli supera les 100.000 tones, tant per a consum propi com per a comercialització, segons dades de la Conselleria. Des d’abril de 2009, es compta amb el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Protegida “Oli de la Comunitat Valenciana”, que aglutina la seva producció amb la mateixa marca de qualitat i incentiva la millora en aquests processos, així com el control, la certificació i la divulgació de la qualitat dels olis produïts a la zona.

El “Projecte Zero” s’emmarca en la política d’inversió en R+D+i de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació de la Comunitat Valenciana. És un element clau per augmentar la competitivitat del sector agroalimentari. Amb les dades encara per valorar de la recent campanya de fruites d’os/os (préssec, albercoc i prunera), inclosa en aquest projecte, responsables de l’estudi puntualitzen que no es pot generalitzar. En la seva opinió, “el sistema precisa de més estudis i ajustos de cara a futures campanyes”, encara que els resultats han estat positius.

En el cas de la prunera, s’han triat dues varietats en funció de la seva representativitat i dates de maduració. Això permet comprovar l’eficàcia de l’estratègia adoptada en varietats primerenques i en altres més tardanes. Les varietats seleccionades són “Black Beauty” i “Black Amber”. Per a la realització de l’experiment en camp s’han triat diverses parcel·les situades a la comarca de la’Vall d Albaida (València). Altres cultius que són objecte de recerca dins d’aquest projecte són els alvocats i els pebrots.

FITOSANITARIS

El producte fitosanitari es defineix, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), com la substància o barreja de substàncies destinades a prevenir l’acció, o a destruir, insectes (insecticides), àcars (acaricides), mol·luscs, rosegadors (rodenticidas), fongs (fungicides), males herbes (herbicides), bacteris (antibiòtics i bactericides) i altres formes de vida animal o vegetal perjudicials per a la salut pública. En agricultura actuen sobre plagues durant la producció, emmagatzematge, transport, distribució i elaboració de productes agrícoles i els seus derivats. Entre els productes fitosanitaris s’inclouen els defoliants, dessecants i les substàncies reguladores del creixement vegetal o fitorreguladores.

La Comissió Europea, en col·laboració amb l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i els Estats membres, ha completat la revisió de les prop de mil substàncies actives que formaven part dels plaguicides en la UE abans de 1993. Només 250 han passat de forma satisfactòria l’avaluació de risc, que es basa en tres principis fonamentals:

  • No tindran efectes nocius sobre els consumidors, agricultors ni altres persones en contacte amb els mateixos.
  • No causaran efectes indesitjables en el medi ambient.
  • Seran eficaços contra les plagues.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions