Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Protecció d’animals durant el transport

Fins a principis d’any, els criteris que els Estats membres havien de fer complir per a la protecció dels animals durant el transport els regulava una Directiva de 1991, que va ser derogada per un Reglament comunitari de 2005, els requisits del qual són aplicables des del 5 de gener de 2007. La qüestió és objecte ara d’un procediment judicial plantejat pels òrgans judicials alemanys davant el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, i versa sobre el compliment de les condicions que imposa la normativa comunitària sobre protecció d’animals de l’espècie bovina durant el transport, a l’efecte de la concessió de restitucions a l’exportació d’aquests animals.

Protecció d'animals durant el transport

LA NOVA NORMATIVA SOBRE PROTECCIÓ D’ANIMALS DURANT EL TRANSPORT ESTABLEIX CONDICIONS MÉS ESTRICTES EN ELS TRAJECTES LLARGS I ELS VEHICLES

Les qüestions plantejades al Tribunal de Justícia per l’òrgan jurisdiccional remitent, tal com exposa en les seves Conclusions l’Advocat General, tenen el seu origen en dos assumptes diferents sobre el règim de restitucions a l’exportació d’animals vius de l’espècie bovina. En tots dos casos s’ha denegat a les societats demandants el dret a les restitucions a l’exportació per incompliment de la normativa comunitària en matèria de protecció dels animals durant el transport.

En el primer dels assumptes que han donat lloc al procediment prejudicial, i en el qual ens centrarem, la societat Viamex Agrar Handels va declarar davant les autoritats competents de Kiel l’exportació al Líban de 35 animals vius de l’espècie bovina. Segons l’itinerari original declarat a les autoritats de Kiel, el viatge, de 28 hores, havia de realitzar-se des de Neumünster fins a Rasa. No obstant això, la càrrega en qüestió va partir del lloc de sortida a les 13.30 hores i no va arribar a Prosecco fins a les 16.00 hores de l’endemà, després de cobrir una primera fase del transport de nou hores i mitja, a la qual va seguir una pausa d’hores hores per a alimentar als animals.

Una segona fase del transport va durar 15 hores, la qual cosa indica que el viatge es va prolongar més del que es preveu degut a dues parades motivades per un accident i per un control de transport. En Prosecco, segons s’indica en la resolució de remissió, el transport es va reprendre per ordre del veterinari de frontera competent després d’un descans de 20 hores, durant les quals es va descarregar als animals i se’ls va donar menjar i de beure. Després d’unes quatre hores i mitja, el transport va arribar a Rasa.

/imgs/2007/09/verefrigerado2e.jpgLes autoritats competents van decidir desestimar la sol·licitud de restitució a l’exportació presentada per Viamex, en considerar que la societat Viamex no havia respectat la durada màxima del transport ja que la segona etapa del viatge s’havia prolongat durant més de 14 hores. A més, van considerar que, després de superar-se les 29 hores de viatge, no s’havia complert el període de descans d’almenys 24 hores establert en la normativa ja que el descans en Prosecco havia estat de només 20 hores.

Amb posterioritat, les autoritats competents van desestimar la reclamació interposada per Viamex en considerar irrellevant la circumstància al·legada per la societat per a justificar l’incompliment del període de descans de 24 hores. Segons Viamex, aquest incompliment era imputable exclusivament al veterinari de frontera italià, que hauria ordenat al conductor del camió continuar el viatge després de només 20 hores de descans, una vegada comprovat que els animals es trobaven en condicions de ser transportats. Les autoritats alemanyes van observar, en primer lloc, que no s’inferia que hagués estat el veterinari de frontera qui havia donat instruccions de continuar el transport i que, en qualsevol cas, corresponia al transportista informar-se i aplicar degudament els períodes de descans establerts en la Directiva.

No obstant això, en la resolució de remissió, l’òrgan jurisdiccional remitent rasa la diferència de posicions indicant que, de la prova testifical practicada al conductor es desprèn que el transport es va reprendre per ordre del veterinari competent i que el conductor no hauria pogut influir en aquesta decisió. Segons l’òrgan jurisdiccional remitent, aquesta última dada queda confirmat per les constatacions realitzades en altres procediments l’objecte dels quals versava sobre qüestions semblants, relatives al compliment dels temps de descans establerts en la Directiva analitzada.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 4]
  • Ves a la pàgina següent: Les conclusions »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions