Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Protecció del consum de vi

El vi compta amb normes molt estrictes de qualitat que han calat poc en el consumidor mitjà i que indueixen moltes vegades a una major confusió

L’organització comuna del mercat vitivinícola va a iniciar una profunda reforma. La proposta parteix de la Comissió Europea i va ser anunciada a la fi del passat mes de juny. El sector no està passant pel seu millor moment, doncs el consum de vi ha descendit en la UE en els últims anys, i ara s’estan buscant nous mercats, més enllà del marc comunitari, per col·locar els excedents.


Les normes legals sobre la regulació del vi, de per si mateix molt complexes, no han aportat més que confusió al consumidor sobre les característiques i la qualitat d’aquests brous. Fins i tot els jutges han hagut de posar ordre sobre certs aspectes qualitatius durant l’elaboració dels nostres millors vins. El pla que es proposa per simplificar la norma té com a objectiu augmentar la competitivitat dels productors de vi de la UE, reforçar la fama dels vins europeus, recuperar quotes de mercat i equilibrar l’oferta i la demanda.

També està previst simplificar les normes legals, en benefici tant del productor com del consumidor final, preservant al mateix temps les millors tradicions europees en matèria d’elaboració del vi. Entre les mesures que es pensen implantar destaquen les que tenen a veure amb l’actualització i simplificació dels sistemes d’etiquetatge i les pràctiques de vinificación. El membre de la Comissió responsable d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Mariann Fischer Boel, ha manifestat que el sector s’enfronta actualment a greus problemes, malgrat la història i qualitat de molts vins de la UE. I és que considera que s’estan produint massa vins que no troben sortida al mercat hagut de sobretot a un consum en clar descens.

Les normes adoptades d’un temps a ara no ajuden. La regulació vigent en matèria d’adaptació de les pràctiques de vinificación són enutjoses i frenen la competitivitat, i la que fa referència a l’etiquetatge, complexa i poc flexible, induint a confusió als consumidors, dificultant la comercialització dels vins de la UE.

Entre la protecció i la promoció
La nova norma pot dificultar la diferenciació entre vins de taula amb indicació geogràfica i els vins de qualitat amb indicació geogràfica

La Llei del Vi de 2003 va introduir l’ordenació dels nivells de protecció als vins de qualitat com un dels aspectes més importants de la mateixa. Establia un sistema de protecció de la qualitat dels vins amb diferents nivells, que fins i tot poden superposar-se pels quals procedeixin d’una mateixa parcel·la, això sí, sempre que els raïms utilitzats i el vi obtingut compleixin els requisits establerts.

Les diferents categories de vins resultants van ser concretades, de menor a major qualitat, en els de taula amb dret a l’ús d’esments geogràfics, els vins de qualitat produïts en regions determinades, els de qualitat amb indicació geogràfica, els vins amb denominació d’origen qualificada o no, i els vins de pagaments, amb els seus corresponents òrgans de gestió.

La Llei no va perdre l’oportunitat de regular també un sistema de protecció adequat, en defensa de productors i consumidors, de les denominacions i esments que legalment els estaven reservats enfront del seu ús indegut. Així, el sistema adoptat de protecció de l’origen i la qualitat dels vins estableix principis bàsics per aconseguir els seus objectius. Entre ells, els de assegurar la qualitat i mantenir la diversitat de vins; proporcionar als operadors condicionis de competència lleial; garantir la protecció dels consumidors i el compliment del principi general de veracitat i demostrabilidad de la informació que figuri en l’etiquetatge; permetre la progressió dels vins en diferents nivells amb un grau de requisits creixent, de manera que cada nivell impliqui majors exigències que l’immediatament inferior; i comptar amb un sistema per al control previst en la llei, realitzat per un organisme públic o privat.

No obstant això, els experts consideren que la nova llei requereix del consumidor mitjà de vins una atenció addicional a la qual ja adoptava amb l’anterior normativa, ja suficientment complexa. Noves categories i major informació, que abans era més pròpia de vins amb denominació d’origen, i no dels vins de taula amb indicació geogràfica, han permès que aquests últims es presentin com antany es presentaven els primers, i que inclouen mapes de zona i nou etiquetatge més informatiu. A més, pot donar-se la paradoxa que el consumidor no percebi diferencia alguna en els etiquetatges de dos vins de qualitats diferents com ocorre, per exemple, entre els vins de taula amb indicació geogràfica i els vins de qualitat produïts en regions determinades o els de qualitat amb indicació geogràfica.

LA QUALITAT DE L'EMBOTELLAT EN ORIGEN

Img aditivo1
Una Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees va resoldre al maig de 2000 un curiós cas sobre vins amb denominació d’origen i que, plantejat per Bèlgica contra Espanya, analitzava el possible incompliment de la normativa comunitària per imposar l’obligació d’embotellar el vi a la seva zona de producció per poder utilitzar la denominació d’origen, en aquest cas de Rioja. Un fet que es considerava constituïa una restricció a la lliure circulació de mercaderies.

La norma llavors vigent a Espanya, l’Estatut de la vinya, el vi i dels alcohols de 1970, exigia com a requisit que el vi produït a la zona que reuneixi els altres requisits exigits per poder acollir-se a la denominació d’origen qualificada Rioja ja no podia ser embotellat fora de la zona, sota pena de veure’s privat d’aquesta denominació. Del que no cabia cap dubte és que per als vins de Rioja transportats i embotellats a la zona de producció, els controls són profunds i sistemàtics, i és responsabilitat de la col·lectivitat dels propis productors, que tenen un interès primordial en la conservació de la reputació adquirida, i només els lots que hagin estat sotmesos a tals controls poden portar la denominació d’origen qualificada.

En aquest sentit, el Tribunal va deduir que el risc per a la qualitat del producte finalment ofert al consum és més elevat quan aquest producte ha estat transportat i embotellat fora de la zona de producció que quan aquestes operacions es realitzen en aquesta zona. I així va qualificar de justificat el requisit controvertit de l’embotellat a la zona de producció, doncs el seu objectiu era protegir la gran reputació del vi de Rioja mitjançant un reforçament del control de les seves característiques particulars i de la seva qualitat. Una mesura que, segons el parer del Tribunal, revestia per als productors afectats una importància decisiva i que, a més, era necessària per a la consecució de l’objectiu perseguit, en el sentit que no existeixen mesures alternatives menys restrictives que permetin aconseguir-ho.

Referent a això, segueix dient la Sentència, la denominació d’origen qualificada no quedaria protegida de forma comparable mitjançant l’obligació, imposada als operadors establerts fora de la zona de producció, d’informar als consumidors, a través d’un etiquetatge adequat, que l’embotellat s’ha produït fora d’aquesta zona. Doncs, en efecte, un menyscapte de la qualitat del vi embotellat fora de la zona de producció que fos conseqüència de la realització dels riscos derivats del transport a orri i/o de l’operació d’embotellat correlativa, podria afectar negativament a la reputació de tots els vins comercialitzats sota la denominació d’origen qualificada Rioja, inclosos els embotellats a la zona de producció sota el control de la col·lectivitat titular de la denominació.

En conclusió, i en termes més generals, acaba manifestant que la mera coexistència de dos processos d’embotellat diferents, dins o fora de la zona de producció, amb o sense el control sistemàtic efectuat per aquesta col·lectivitat, podria reduir el crèdit de confiança que gaudeix la denominació entre els consumidors convençuts que totes les etapes de producció d’un vi de qualitat produït en regions determinades (v.c.p.r.d.) prestigiós han d’efectuar-se sota el control i la responsabilitat de la col·lectivitat beneficiària de la denominació.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Llei 24/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i del Vi. (BOE número 165/2003, d'11 de juliol de 2003).
SENTÈNCIA
  • Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, dictada en data 16 de maig de 2000, en l'assumpte C-388/95, entre el Regne de Bèlgica, recolzat pel Regne de Dinamarca, Regne dels Països Baixos, República de Finlàndia i per Regne Unit i Irlanda del Nord contra Espanya, recolzada per República Italiana, República Portuguesa i per Comissió de les Comunitats Europees.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions