Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Publicitat deslleial i colesterol

Una sentència condemna una campanya publicitària que se sustenta en fets i dades incorrectes científicament

Les campanyes publicitàries que acompanyen el llançament d’alguns productes poden arribar a perjudicar els interessos de determinats sectors productius si es basen en fets o afirmacions que manquen de base científica. En aquests casos incorren en actes de competència deslleial que poden ser corregits judicialment.

La preocupació actual del consumidor pels nivells de colesterol dels aliments que consumeix és freqüentment utilitzada per algunes campanyes publicitàries per comercialitzar productes presumptament «menys perjudicials» per a la salut del consumidor.

Algunes d’aquestes campanyes no tenen en compte les possibles repercussions que certes al·legacions poden tenir para determinats sectors productius, que no tenen una altra opció que acudir als tribunals per defensar-se dels atacs soferts i esmenar, el més justament, la situació creada.

El litigi
El Jutjat de primera Instància número 62 de Madrid va resoldre fa uns anys el litigi plantejat per l’Associació Espanyola de Productors d’Ous contra l’empresa Fortes S.A., propietària de la marca de productes El Pou. La demanda sol·licitava del jutge la declaració del caràcter deslleial de la campanya de publicitat realitzada per la societat propietària per promocionar els seus productes, per haver difós informacions absolutament incorrectes sobre el nivell de colesterol dels ous. L’associació considerava que la campanya publicitària venia a desacreditar la imatge dels ous al mercat.

Les campanyes de publicitat que puguin constituir actes de denigració, d’engany i de comparació, estan prohibits per la llei
La Sentència va estimar parcialment la demanda interposada per l’Associació Espanyola de Productors d’Ous, declarant el caràcter deslleial de part de la campanya de publicitat realitzada per l’empresa Fortes, ja que en efecte havia difós informacions incorrectes sobre el nivell de colesterol dels ous i la imatge desacreditava el valor d’aquests productes.

Com a conseqüència de la seva apreciació, va condemnar a l’entitat demandada a rectificar les informacions enganyoses que havia difós mitjançant la publicació d’una nota de rectificació, per una sola vegada, en una emissora de televisió d’àmbit nacional i en hores d’audiència similars a les quals es van emetre els programes en què anaven inserides d’11 de febrer i 11 d’abril de 1995. Així mateix, va condemnar a l’empresa a l’abonament de les costes.

Els fets
Els fets que van motivar el litigi arrenquen d’una campanya publicitària efectuada per aquesta societat en promoció dels productes “El Pou” emesa en l’emissora Telecinco entre 16 de gener de 1995 i 16 d’abril del mateix any. L’Associació de referència considerava que en aquesta campanya es van efectuar afirmacions, en relació al colesterol que contenen els ous, que constituïen actes de denigració, d’engany i de comparació, prohibits per la llei.

Així, d’una banda, al programa emès l’11 de febrer de 1995 es va afirmar que «els productes ‘El Pou’ tenen uns nivells de colesterol molt baixos respecte a altres aliments. Per posar uns exemples, direm que 100 g de sesos tenen 2000 mil·ligrams de colesterol, el rovell d’ou té 1600, les freses de peix 700, l’ou 600, mentre que 100 g de pernil serrà de reserva ‘El Pou’ o de Pernil cuit en el seu suc ‘El Pou’, o salsitxó noblesa ‘El Pou’, no superen els 65 mil·ligrams de colesterol».

Per un altre, en un programa, emès l’11 d’abril de 1995, el presentador i un tercer mantenien la següent conversa: «els ous són molt rics en colesterol, això és clar, però tenen més o menys colesterol que la carn de porc, per exemple?». Contestava l’interlocutor: «Bé, a títol anecdòtic li diré que un ou conté tant colesterol com un quilo de pernil cuit ‘El Pou’ en el seu suc, que és un producte que jo conec analíticament».

Anàlisi de la informació
El procediment judicial es va limitar a analitzar si les afirmacions efectuades per l’entitat demandada havien infringit els límits d’actuació permesos per la legislació vigent, en particular, per la Llei de Competència Deslleial, quedant al marge qualsevol altra qüestió referent al consum mínim o màxim, diari o setmanal, aconsellable d’ous, la seva incidència en la salut, o els avantatges o inconvenients que tenen el consumir, en major o menor mesura, els productes en conflicte.

No obstant això, la sentència deixa constància que en relació al grau de colesterol que conté l’ou i la carn de porc, ha de tenir-se en compte que no existeix una fórmula exacta que ho determini, puix que depèn de la raça, maneig, cura, criança, edat i alimentació de l’animal. I aclareix per això que existeixen variacions en les diferents taules de composició d’aliments.

A fi de determinar si la informació emesa sobre el grau de colesterol que contenien els aliments en conflicte era correcta, es van tenir en compte els diferents informes que van acompanyar al procediment judicial. El jutge arriba a la conclusió que existeix una franca discrepància entre el colesterol que als ous li atribuïa l’entitat demandada (1.600 mg. per 100 g. de rovell d’ou, i 600 mg. per 100 g. d’ou en la seva part comestible) i el colesterol que els informes i taules acompanyats atribuïa al citat producte. I és que un ou, un sol ou que pesi 60 g., segons les diferents taules i informes, conté entre 177 mil·ligrams de colesterol (segons una anàlisi del Laboratori Municipal d’Higiene de l’Ajuntament de Madrid, presentat) i 308 mil·ligrams de colesterol (segons el Sr. Mataix Verdú).

En aquest sentit, l’afirmació realitzada per la demandada al programa emès l’11 d’abril de 1995 no són considerades com a certes, ja que, segons pròpies manifestacions, el quilo de pernil cuit “El Pou” tindria 650 mil·ligrams de colesterol (65 mil·ligrams, els 100 g de pernil cuit), mentre que un sol ou té el colesterol entre el mínim i el màxim abans esmentat (entre 177 mg. i 308 mg.).

ENTRE LA REALITAT I LA PUBLICITAT

Img huevos3
La Sentència adona de la seriosa discrepància detectada entre el colesterol que als ous li atribueix l’entitat demandada i el colesterol que es dedueixen dels informes i taules pel que fa al referit producte. De res li hagués servit a la societat demostrar que els resultats de colesterol dels ous van ser obtinguts pel que fa a una partida determinada i especial d’aquest producte, que per la raça, alimentació o altres factors també especials de les gallines, hagués donat uns índexs de colesterol més elevats, que s’aproximessin o coincidissin amb els publicats, ja que els ous que normalment poden adquirir-se, i per tant consumir-se, no tenen l’índex de colesterol que li atribueix l’entitat demandada.

La conclusió a la qual arriba el Jutge és que la societat en qüestió ha realitzat un acte de deslleialtat, doncs «en el seu afany d’enaltir les qualitats dels productes derivats del porc de la marca ‘El Pou’, i així fomentar el consum d’aquests productes, va difondre i va publicar, a través d’una campanya publicitària emesa en Telecinco (programes emesos l’11 de febrer de 1995 i 11 d’abril de 1995) afirmacions en què, comparant el colesterol que conté el porc, amb el de l’ou i rovell d’ou, atribuïa a aquests últims productes un percentatge de colesterol que no es correspon amb la realitat».

Bibliografía

  • Sentència del Jutjat de 1ª Instància número 62 de Madrid, dictada en data 17 de desembre de 1996, procediment de Menor Quantia 513/95.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions