Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Què fer davant una toxiinfecció alimentària

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 04deJuliolde2003

La major part de les infeccions alimentàries són lleus i remeten en 24 o 48 hores. Existeixen, no obstant això, símptomes que delaten la seva gravetat. Quan apareguin, el millor és acudir al metge sense dilació.

Davant la mínima sospita d’una toxiinfecció alimentària no hi ha millor consell que acudir al més aviat possible al metge de capçalera. Convé, no obstant això, saber identificar els símptomes i atendre pautes de comportament que ajuden a afrontar adequadament el problema.

Els primers símptomes
Img

  • Febre Davant la sospita d’una infecció alimentària el primer que ha de fer-se és comprovar la temperatura corporal per a saber si se sofreix febre o no. Normalment, això ens diferenciarà si es tracta d’una infecció o una intoxicació. La febre és un mecanisme d’alerta originat perquè un microorganisme està afectant algun teixit, en aquest cas de l’aparell digestiu.
  • Diarrea. Si hi ha febre, probablement es tracta d’una infecció, però pot veure’s acompanyada per vòmits i ocasionalment també de diarrea. Normalment la diarrea comença sent aquosa i pot passar a ser mucosa i en casos greus, hemorràgica. Si sofrim febre i diarrea simultàniament, hem d’acudir immediatament al servei d’urgències més pròxim.
  • Vòmits. Una infecció pot revestir extraordinària gravetat si no es controla a temps, especialment si és produïda per un microorganisme amb elevat potencial patogen o sobre persones sensibles. Si la diarrea es complica amb vòmits, es corre el risc de patir deshidratació. En estar perdent líquids abundants i no poder ingerir aigua perquè es vomita, la persona no reposa l’aigua i els electròlits que està perdent. Si s’agreuja el procés serà necessari ingressar a l’hospital per a facilitar la rehidratació. Aquest fet és relativament freqüent en les infeccions per Salmonel·la i en les infeccions greus de Campylobacter o Escherichia coli.
  • Símptomes suaus. Pot donar-se la circumstància que malgrat patir vòmits i diarrea no es tingui febre. En aquest cas es pot estar assistint a un procés suau d’infecció o a una intoxicació. Si el responsable dels símptomes és una toxina de les elaborades per Staphylococcus aureus o Bacillus cereus que actuen sobre el centre nerviós, produirà un vòmit incontrolat al qual li acompanya un malestar generalitzat, mal de cap, mareig, inestabilitat, etc. El quadre, normalment remitent en menys de 24 hores, i el pacient, encara que feble, es recupera sense problemes i sense seqüeles.

Atenció especial

Si bé en la majoria de les ocasions quan se sofreix una infecció en consumir un aliment en mal estat o contaminat els símptomes són lleus i no és necessari acudir al metge, s’ha de prestar especial cuidat si coincideix amb algunes de les següents circumstàncies:

  • La persona afectada és un nen de poca edat o un ancià. En tots dos casos el sistema immunitari no actua al 100%. En els nens perquè encara no s’ha desenvolupat completament i en els ancians perquè actuarà més a poc a poc. En conseqüència les seves defenses estan disminuïdes i els símptomes poden agreujar-se.
  • En una dona embarassada. Ja que una infecció o una intoxicació pot afectar el fetus.
  • En persones immunodeprimides, com trasplantats o malalts de SIDA. El seu sistema immunològic no pot lluitar contra la infecció, la qual cosa empitjora els símptomes i provoca conseqüències greus per a la salut de l’afectat.
  • Quan la febre sigui elevada i la diarrea i/o vòmits no remetin.
  • Quan concorrin símptomes que afectin el sistema nerviós, especialment a la visió.
  • En general, quan la persona afectada acusament molt els símptomes.

En totes aquestes circumstàncies cal acudir al metge per a identificar el problema. Serà ell qui decidirà com actuar i el tractament al qual hem de sotmetre’ns.
Sempre que sigui possible, si se sospita quin és l’aliment que ha provocat la toxinfección, convé no llançar-lo a les escombraries per si fos necessari analitzar una mostra. Fins que es descarti aquesta opció, l’aliment dubtós ha de mantenir-se aïllat i envasat en plàstic o paper d’alumini.

Intoxicacions greus
Una intoxicació greu presenta símptomes característics. Aquests comencen a les poques hores de consumir un producte contaminat. Si bé coincideixen en termes generals amb les infeccions (febre, vòmit, diarrea), li acompanya una, al principi lleu, pèrdua de capacitat visual. L’afectat, encara que és capaç de veure, perd agudesa visual.

Si el malestar apareix després del consum d’una conserva cal acudir immediatament a un servei mèdic, especialment si els símptomes s’aguditzen. Encara que es tracta d’intoxicacions poc freqüents, solen ser greus: si no es tracta a temps pot produir una paràlisi generalitzada de la persona, amb la consegüent mort per asfíxia en immobilitzar-se els músculs respiratoris. En aquests casos l’agent responsable és Clostridium botulinun, present en conserves casolanes en mal estat.

CONSELLS ÚTILS

Img infeccion2

  • La primera mesura és acudir al metge, que decidirà com actuar i quin tractament necessita l’afectat.
  • L’aparició de febre es deu al fet que el microorganisme ingerit està afectant algun teixit, normalment digestiu. La febre és un mecanisme de defensa del nostre organisme davant l’acció de l’agent patogen. Si existeix febre, parlem d’una infecció.
  • Si no hi ha febre, pot deure’s a un procés suau o a l’existència d’una intoxicació. En aquests casos, l’habitual és que hi hagi o vòmit o diarrea.
  • La major part de les vegades els símptomes són lleus. El quadre de símptomes acaba desapareixent a les poques hores o en menys de dos dies. No obstant això, cal mostrar especial cuidat si els afectats són «especials»: malalts, ancians, nens, dones embarassades…
  • Si sospitem d’algun aliment, convé no tirar-lo a les escombraries. El millor és mantenir-ho a casa, aïllat i envasat en plàstic o paper d’alumini, per si fos necessari prendre una mostra per a concretar l’origen del problema.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions