Un nou estudi de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) defineix quins són les 28 prioritats que haurien d’abordar-se segons 137 investigadors europeus: riscos químics com l’exposició acumulativa; riscos biològics com les zoonosis; mediambientals derivats dels productes químics; i riscos nutricionals com a pràctiques agrícoles o llindars d’al·lergògens. L’objectiu d’aquest informe és impulsar l’harmonització de la recerca alimentària en la Unió Europea. L’article explica quin és aquesta llista de prioritats i la importància de les revisions constants per fer front a les noves necessitats en seguretat alimentària.
Una de les principals àrees de suport a la cooperació científica és desenvolupar un programa d’avaluació riscos emergents, com a noves malalties transmeses per aliments.
Quant a les prioritats microbiològiques, els experts destaquen:
- Desenvolupament d’un sistema de control de microorganismes aïllats en aliments i en el medi ambient responsables de malalties humanes.
- Millora de l’ús de les dades genètiques (com la seqüenciació del genoma) per avaluar el risc de contaminants microbiològics.
- Parar esment als antimicrobianos (resistència als antibiòtics).
- No oblidar les malalties transmeses per virus (hepatitis A i norovirus en fruites i verdures) i Campylobacter en aus de corral i aliments llests per consumir.
Sobre les necessitats al mig ambient, és primordial:
- Millorar la informació sobre l’aparició i propagació d’organismes nocius.
- Comprendre millor els organismes biològics i substàncies vegetals usades en la protecció dels cultius (i reduir l’ocupació de productes químics com els pesticides).
- Vigilar la presència de contaminants ambientals en els aliments.
- Prevenir els efectes còctel, és a dir, les barreges químiques.
Revisions constants per a noves necessitats
Existeixen molts riscos a través de la cadena dels aliments que pot tenir efectes negatius, si no es tracten com cal. A aquests se’ls uneixen altres problemes com el frau alimentari i les males pràctiques, així com l’aparició de nous riscos a conseqüència del canvi climàtic i l’escassetat d’aliments. A més, una dels bacteris que provoca intoxicacions alimentàries, Campylobacter, vinculada sobretot a la carn d’au contaminada, encara és poc coneguda i va en augment. També sorgeixen de forma constant nous problemes i amenaces que presenten nous desafiaments per a la seguretat dels aliments.
Un dels papers de l’EFSA, des que va començar la seva marxa en 2002, és identificar, analitzar i comunicar els riscos que es registren en la cadena alimentària. La comunicació del risc també és una de les prioritats dels responsables en seguretat alimentària i, la manera adequada de fer-ho és, asseguren els experts, a través de la transparència i la claredat basada en el consens científic per aconseguir la confiança del consumidor. De forma constant, l’EFSA reprèn els estudis i els revisa per adaptar-los als nous i futurs temps. D’aquesta manera, pretén donar respostes a qüestions com quins són les prioritats de comunicació, quina utilitat tenen les accions que es duen a terme, quin és l’eficàcia de la informació que es rep i si hi ha grups als quals no els arriba (i en aquest cas, com ha d’actuar-se per solucionar el problema). Un dels objectius és desenvolupar informació apropiada, exacta i constant sota criteri científic.
