Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quan està prohibida la recollida de bolets

La recollida de bolets pot ser penalment punible si es realitza en zones protegides o en reserves micològiques declarades pel seu propietari

Per definició, segons disposa la legislació vigent, qui arriba primer té prioritat per a fer-se amb els bolets silvestres que trobi, sense donar comptes a ningú, tret que lleis especials no disposin d’una altra cosa o que la propietat es trobi especialment protegida o tingui la consideració legal de reserva micològica. Així ho tenen declarat els tribunals de justícia en una sentència dictada per l’Audiència Provincial de Sòria, en una de les poques resolucions il·lustratives sobre aquesta qüestió, i que ha portat no pocs maldecaps als qui s’han vist involucrats en un procediment penal per la innocent acció de recollir uns bolets.

A partir d’ara, i davant el desenvolupament reglamentari que estan tenint els vedats micològics en diverses Comunitats Autònomes, haurà de tenir-se en compte aquest criteri judicial pels afeccionats als bolets. Els propietaris dels vedats hauran d’informar de l’existència del mateix i de la prohibició de recol·lectar bolets sense estar autoritzat.

Un bon esglai
Els bolets, així com la caça o els fruits silvestres, no tenen propietari legal encara que es trobin en una finca privada

El Jutjat d’Instrucció número 1 de Sòria va dictar sentència en data 7 de juny de 2001, per la qual va condemnar a José Luis i a Félix, com a autors penalment responsables d’una falta de furt, amb la pena -per a cadascun d’ells- d’un mes de multa a raó d’una quota diària de 500 pessetes (uns 3 €), amb responsabilitat personal en cas d’insolvència d’un dia de privació de llibertat per cada dues quotes impagades, a més del pagament de les costes causades. El seu «crim» va consistir a haver agafat unes quants bolets de card el dia 28 de novembre de 2000, quan es trobaven en una finca del terme municipal d’Alconaba.

El propietari de la finca considerava que els controvertits bolets eren de la seva propietat, així com tots els béns que es produïen en la mateixa de manera natural. Afortunadament per als interessats, el recurs d’apel·lació que van interposar els condemnats contra la Sentència del Jutjat d’Instrucció de Sòria va ser estimat, sent finalment absolts de la simple i innocent acció d’agafar uns bolets de card.

En el present cas, segons la sentència l’Audiència Provincial de Sòria, estem davant un aprofitament de bolets esporàdic o consuetudinari que està permès legalment i no constitueix furt. No obstant això, adverteix que en determinades situacions, la mateixa acció, pot constituir una infracció penal.

Els bolets, coses de ningú
La consideració dels bolets com a «coses de ningú», elimina la possibilitat d’incórrer en un delicte o una falta de furt, que requereixen per a la seva comissió l’element d’ajeneidad. En aquest supòsit, a pesar que la finca era propietat d’un tercer, no tenia la condició de vedat micològic o de reserva declarada. Per consegüent, els fruits naturals que es produïen en l’esmentada finca no eren propietat del seu titular, com ell i la Jutge d’Instrucció creien.

Els bolets -com els animals de caça, les flors i els fruits silvestres- són considerats per la llei com a «coses de ningú» que poden ser agafades i preses en propietat, si la normativa no ha previst una protecció especial que prohibeixin la seva recollida. El Tribunal especifica que respecte als bolets, que són béns que manquen d’amo, ocupar és «arribar primer» a elles «en la forma precisa» per a adquirir la seva propietat, que normalment serà realitzada amb la presa de possessió.

Els bolets recollits per José Luis i Félix eren producte de la naturalesa i no producte de l’explotació realitzada pel propietari de la finca, perquè no generaven cap despesa per a la seva producció, com podrien ser llaurat, sembra, reg, abonament, o altres tasques pròpies d’una explotació agrària. D’aquí la seva consideració de «coses de ningú», que no tenen amo, encara que el seu desenvolupament biològic es realitzi en una finca de titularitat privada. És més, fins i tot una norma especial dictada per la Junta de Castella i Lleó l’any 1999 permetia l’aprofitament esporàdic o consuetudinari dels bolets, si el propietari del terreny no tenia reservat l’aprofitament micològic d’aquest.

Les conclusions de l’Audiència Provincial de Sòria, seguint la doctrina exposada pel Tribunal Constitucional per als animals de caça, es resumeix en el següent:

  • Els bolets silvestres, com les plantes i fruits silvestres, tenen el mateix tractament que la caça i la pesca.
  • No constitueixen un bé accessori a la propietat dels terrenys en els quals es desenvolupen.
  • No tenen la qualificació de «fruit» en el sentit més jurídic i econòmic del terme ofert per la normativa civil general.
  • La seva adquisició es realitza per ocupació d’aquestes, tret que les lleis disposi el contrari.

EL VEDAT MICOLÒGIC

Img setas2
Algunes Comunitats Autònomes compten amb regulació pròpia sobre aprofitament de bolets i regulació dels vedats micològics. Entre elles, podem esmentar Aragó, el Principat d’Astúries, Castella i Lleó, Catalunya, Galícia, Navarra i País Basc. Un dels constituïts més recentment és el «Vedat micològic de Castrove» a Galícia. La Comunitat Autònoma de Castella i Lleó, que va ser on es van desenvolupar els fets que hem comentat, disposa d’una regulació pròpia d’aprovada el 17 de juny de 1999, per la qual s’ordenen i regulen els aprofitaments micològics en les muntanyes situades en aquesta Comunitat.

La regulació legal sobre la matèria és més aviat escassa, i afecta especialment a l’aprofitament de les tòfones. Algunes d’elles determinen que en el cas que la muntanya sigui d’utilitat pública, i propietat d’un ajuntament, entitat local menor o comunitat autònoma, hauran de procedir a senyalitzar la zona fitada amb cartells que indiquin «Aprofitament de bolets, prohibit recol·lectar sense autorització». En aquest cas, la recol·lecció de bolets que no estigués subjecta a la llicència d’aprofitament, podria constituir una infracció penal.

Respecte a les muntanyes privades pertanyents a un únic propietari, la normativa específica determina que el propietari podrà permetre la recol·lecció lliure, consentir tàcitament la recollida consuetudinària o episòdica, sotmetre la recollida a autorització, prohibir la recollida o crear un vedat i cedir, en el seu cas, els aprofitaments a un tercer. La constitució d’un vedat comportarà la certificació de la propietat i senyalització adequada amb tablillas de la zona fitada, entre altres requisits. Sens dubte, l’avís informatiu informarà tercers que els bolets «tenen amo», evitant conseqüències jurídiques no desitjades.

Bibliografía

RESOLUCIÓ JUDICIAL

  • Sentència de l'Audiència Provincial de Sòria, de data 28 de setembre de 2001.

LEGISLACIÓ

  • A Aragó: Ordre de 10 d'octubre de 1995, del Departament d'Agricultura i Medi Ambient, per la qual es regula la recollida de bolets silvestres al Parc de la Serra i Canons de Guara (BOA núm. 130 de 30 d'octubre).
  • A Castella i Lleó: Decret 130/1999, de 17 de juny, pel qual s'ordenen i regulen els aprofitaments micològics en les muntanyes situades en la Comunitat de Castella-Lleó (BOCyL núm. 119 de 23/6/99).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions