1. Al·lèrgia al peix
Les al·lèrgies alimentàries són reaccions adverses als aliments que tenen a l’origen un mecanisme immunitari, d’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS). L’organisme internacional ha identificat més de 70 aliments que les provoquen. El peix és un dels de major incidència.
🔺 Com es produeixen
Aquestes poden produir-se tant pel consum de peixos blancs (com el bacallà fresc, el cazón, l’orada o el lluç, entre altres) i blaus (com l’agulla, l’anxova, l’aladroc, la tonyina o el bonic).
🔺 Símptomes
Els símptomes de l’al·lèrgia al peix solen aparèixer immediatament o durant la primera hora després d’haver ingerit l’aliment, expliquen els experts de l’Associació Espanyola de Persones amb Al·lèrgia a Aliments i Làtex (Aepnaa):
- El més freqüent és la picor de boca o faringe amb o sense enrogiment o habones (urticària), detallen els especialistes.
- Poden aparèixer habones en la cara i en el cos, inflor de llavis, parpelles o orelles (angioedema).
- També pot manifestar-se amb vòmits o diarrea durant la primera hora després de la ingesta.
- “L’afectació respiratòria, com la rinitis o l’asma, són menys freqüents, però són símptomes d’alarma”, destaquen els experts de l’Aepnaa. Els pacients asmàtics tenen més risc de tenir reaccions serioses. L’aparició de dificultat respiratòria, respiració entretallada, tos repetitiva o seca, inflor de la llengua, gola tancada, ronquera, esvaïment, pal·lidesa, llavis o pell blavosos, pols feble o esgotament són símptomes que poden conduir a anafilaxia.
🔺 Què fer
En aquests casos, la solució radica a eliminar de la dieta els peixos, els seus derivats i aquells productes que puguin contenir com a ingredient algun component d’aquest.
2. Intoxicació per histamina
La intoxicació per histamina és una forma d’enverinament alimentari que sovint es confon amb una al·lèrgia a aquests aliments perquè produeix símptomes semblants (enrogiment de la cara i del cos, nàusees, cremor en la boca o mal de cap, entre altres), diuen els especialistes de l’Acadèmia Americana d’Al·lèrgia, Asma i Immunologia (AAAAI).
👉 Símptomes
En general, els símptomes de la toxicitat comencen entre cinc i 30 minuts després de la ingesta, però hi ha casos en els quals els símptomes es demoren a aparèixer fins a dues hores, expliquen els mateixos experts.
👉 Peixos tòxics
La contaminació per histamina pot venir també dels vins o embotits, però el peix és l’aliment que la provoca amb major freqüència. I alguns tipus de peix són més propensos a causar toxicitat d’histamina: la tonyina, el verat, l’anxova, l’areng, el peix blau, el peix llimona i el peix agulla.
👉 Causes
Aquesta contaminació apareix a conseqüència de la seva conservació a temperatures inadequades o per una manipulació poc higiènica. Per tant, la presència de grans quantitats d’histamina és un indicador de falta de frescor.
3. L’anisakiosi o anisakidosis
L’anisakiosi és una malaltia causada pel paràsit anisakis: un cuc d’aproximadament dos centímetres de llarg, les larves del qual viuen en el múscul i en la cavitat abdominal d’espècies com el lluç, el bacallà, la tonyina, els cefalòpodes (calamar, sépia i polp) i els crustacis (crancs, llagostes), entre altres. A Espanya, fins al 36% del peix té anisakis, especialment el que ve del Cantàbric (50%) i sent més rar al Mediterrani (tan sols un 6%), segons una anàlisi de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) publicat en 2017.

🔺 Símptomes
Si l’anisakis acaba arribant al teu estómac, és probable que, com a símptomes, sofreixis gastroenteritis, mal de panxa, vòmits, nàusees, diarrea o restrenyiment. En casos greus ocasiona obstrucció intestinal. No sol donar febre. També pot causar una al·lèrgia que comença minuts o com a molt hores havent dinat el peix.
🔺 Com eliminar-ho
La manera d’eliminar el paràsit i les seves larves és a través de la congelació (quan es vagi a menjar cru o semicocinado) o mitjançant un cuinat profund. Entre un 20% i un 30% de la població té anticossos de l’anisakis per haver estat en contacte amb el paràsit diverses vegades en la vida. Però això no significa ser al·lèrgic.
Per a ser al·lèrgic cal presentar simptomatologia gastroalérgica, que apareix entre 24 i 48 hores havent dinat pescat i produeix urticària i, a vegades, inflor de llavis o parpelles.
4. Àcid úric, compte amb el peix blau
La hiperuricemia o gota es produeix quan s’acumula àcid úric en la sang. A vegades, el cos produeix massa, no s’elimina de manera adequada o s’ingereixen massa aliments rics en purinas. Les persones amb aquest patiment han de limitar o evitar el consum d’aliments com les carns grasses, les vísceres, els mariscos i els peixos blaus, diuen els especialistes de la Fundació Mapfre.
Mentre que per a la majoria de la població s’aconsella una ingesta de peix blau igual o superior a dues vegades per setmana, en cas de les persones que pateixin hiperuricemia s’ha de limitar el seu consum, prenent-ho com a màxim una o dues vegades per setmana, explica la Fundació. En cas d’atac agut de gota o nivells elevats d’àcids úric es recomana canviar el peix blau pel blanc, que té menys grassa i purinas.
‼ No excedir-se en el consum de carn vermella i peix
En 2004, la revista The New England Journal of Medicine indicava en un article que cada ració diària addicional de carn vermella podria incrementar un 21% les possibilitats de patir gota en homes. L’estudi, recollit pel dietista-nutricionista Julio Basulto, també afirma que cada ració setmanal de peix podria incrementar el risc de gota en un 7%.
El món menja més pescat que mai. El consum va augmentar a una taxa anual mitjana del 3,1% entre 1961 i 2017, una taxa gairebé el doble del creixement anual de la població mundial (1,6%) durant el mateix període, i més alta que la de tots els altres aliments de proteïna animal (carn, lactis, llet), segons l’última anàlisi feta per la FAO.
En termes per càpita, la ingesta de peix ha passat dels nou quilograms en 1961 als 20,5 quilograms en 2018. El major exportador és la Xina (amb una quota d’un 14% del mercat), seguit de Noruega (amb un 7%) i Vietnam (amb un 5%). Al voltant del 88% dels 179 milions de tones que es produeixen anualment (captura i aqüicultura) són destinades al consum humà. S’espera que en el futur la seva ingesta segueixi en augment. La FAO preveu que en 2030, la producció pesquera superi els 204 milions de tones.
A Espanya, el consum per càpita anual de peix és de 23,07 quilograms, segons l’últim Informe del Consum d’Alimentació a Espanya, publicat pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Galícia, el País Basc i Astúries són les comunitats autònomes que més ho mengen. Galícia lidera el ránking amb 29,63 quilos per persona i any, seguida del País Basc (28,52 quilos) i Astúries (27,65 quilos).