Quins són els aliments més adulterats?

Un aliment adulterat és aquell al que se li ha afegit o llevat, de manera premeditada i intencionada, alguna substància amb finalitats fraudulentes i s’ha modificat perquè variï la seva composició, pes o volum o per encobrir algun defecte. Un aliment adulterat no té per què ser tòxic, com la llet a la qual s’ha agregat aigua. El frau alimentari és un acte intencional per obtenir beneficis, incompleix la legislació alimentària i indueix a error al consumidor. En molts casos l’engany té a veure amb la substitució d’ingredients, l’etiquetatge incorrecte, la venda de productes convencionals com a ecològics o l’ús de logotips amb un origen o qualitat específics que en realitat no són. Per tant, un aliment adulterat és aquell que conté substàncies diferents a les declarades en la seva etiqueta o en la publicitat; no és necessari que siguin tòxiques o il·legals, però sí poden ser perjudicials per a la salut del consumidor.

Els sis aliments més adulterats

El frau alimentari pot produir-se en una varietat de situacions. Productes o ingredients alimentaris poden substituir-se per uns altres de menor qualitat, inferiors o d’una altra espècie. Els ingredients poden diluir-se amb aigua o poden ometre’s o eliminar-se. Ha de tenir-se en compte que els productes alimentaris poden reemplaçar-se amb al·lergògens comuns, com a fruita seca o ous, la qual cosa pot provocar reaccions adverses greus a determinats consumidors.

Els aliments amb més risc de frau alimentari són, segons un informe presentat en 2013 per la Comissió de Medi ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària del Parlament Europeu:

• Oli d’oliva. És un producte de gran demanda i no dels més econòmics. En ocasions, per tant, pot sotmetre’s a barreges amb altres olis més barats, com el de cacauet o el d’avellana, no permeses des del punt de vista legal i que, a més, poden suposar riscos per a la salut.

• Llet. En el cas de la llet adulterada, el frau més freqüent és l’ús de llet en pols i falsejar el contingut del producte.

• Cafè. El frau més comú té a veure amb el seu processament.

• Safrà. Aquesta espècia també ha estat molt atacada per l’adulteració, ja que té un preu molt elevat. El frau ve, en la majoria dels casos, per la utilització de substàncies molt tòxiques com el cromado de plom o el tetraóxido de plom.

• Mel. Pot estar adulterada amb xarop de sucre, xarop de blat de moro, fructosa, glucosa o sucre de remolatxa i, fins i tot, “mel d’un origen geogràfic no autèntic”. A més, pot contenir antibiòtics, productes químics i edulcorants afegits.

• Sucs de fruita. El cas més freqüent d’adulteració està relacionat amb addicionar suc de fruites no declarades en l’envàs i que tenen un contingut no autoritzat.

Encara que la seguretat del producte no es vegi afectada, sí es compromet la confiança del consumidor amb implicacions a llarg termini per a la indústria alimentària. Un dels últims casos més citats en els últims anys és el cas de la carn de cavall detectada en productes elaborats cárnicos. Al febrer de 2013, les autoritats sanitàries europees asseguraven que el cas de la carn etiquetada com a boví amb presència fraudulenta de carn de cavall no era una crisi sanitària, sinó un frau d’etiquetatge. El problema no va ser de seguretat alimentària sinó d’incompliment de la legislació sobre l’etiquetatge de productes, ja que no es va informar que els productes cárnicos comercialitzats com a carn de boví contenien també carn de cavall. Els proveïdors eren conscients que els seus productes contenien carn de cavall, però, en lloc de declarar-ho en les etiquetes, van veure l’oportunitat de guanyar més dnero i enganyar als consumidors, que pensaven que estaven comprant carn de boví. Aquest escàndol va mostrar que una de les debilitats del sistema de vigilància al llarg de la cadena alimentària va ser la dificultat de les autoritats competents de comunicar-se de manera eficaç entre elles.

Què es fa per evitar el frau alimentari

En la Unió Europea es duen a terme una sèrie d’iniciatives per millorar la capacitat d’identificar al més aviat possible el frau alimentari, és a dir, una acció la intenció de la qual és obtenir un benefici indegut. Aquesta categoria s’inclou en el Reglament (CE) 178/2002 dins de l’apartat “pràctiques fraudulentes i enganyoses”.

Els errors o les pràctiques fraudulentes es controlen amb mètodes innovadors d’anàlisis d’aliments. La detecció d’aliments adulterats és possible a través de la identificació de marcadors. Les tècniques empleades van des de l’espectroscòpia d’infraroig a l’espectrometria de masses per reacció de transferència protónica. Aquesta última serveix per autenticar de forma ràpida l’oli d’oliva monovarietal i és útil per controlar que la varietat d’oli que apareix en l’etiquetatge correspon amb el contingut de l’envàs.

En l’actualitat, per controlar els aliments s’usen tècniques analítiques basades en la detecció molecular (PCR o Reacció en Cadena de la Polimerasa), capaces de detectar parts infinitessimals, és a dir, molècules de proteïnes o ADN. L’àcid desoxiribonucleic (ADN) és el material hereditari únic en totes les cèl·lules i es troba en animals i plantes i, per tant, en els aliments. Les proves d’ADN s’han convertit en un instrument important que possibilita avaluar la seguretat, la qualitat i la traçabilitat de la cadena alimentària. Té nombroses aplicacions, des de la identificació de material alergénico, la detecció d’adulteracions i la identificació de microorganismes responsables de malalties transmeses pels aliments. També permet detectar qualsevol tipus d’infracció de la legislació sobre l’etiquetatge.

El passat mes de març, el Parlament Europeu va aprovar noves condicions de control més estrictes dels productes, des de la granja a la forquilla, amb la finalitat de: millorar la traçabilitat dels aliments, combatre el frau i recuperar la confiança del consumidor en la cadena alimentària. Una de les mesures inclou dur a terme inspeccions sense previ avís i aprovar accions més efectives contra el frau alimentari.