Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Químics, aliments i consumidors

Pesticides o medicaments veterinaris són algunes substàncies químiques que poden trobar-se en aliments els nivells dels quals avalua l'EFSA de forma periòdica

Els aliments es componen de productes químics que es generen de forma natural i que inclouen nutrients com a hidrats de carboni o proteïnes. Algunes d’aquestes substàncies, com els additius, faciliten la conservació o milloren l’aspecte de molts aliments. Per això, el seu ús passa per controls que asseguren la seva innocuïtat. Però també hi ha unes altres que procedeixen de fonts ambientals que poden posar en risc el consum d’aigua o aliments: són plaguicides, medicaments veterinaris o contaminants ambientals com a dioxines la presència de les quals pot provocar efectes nocius en la salut. L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha elaborat un informe dirigit al públic general per explicar quin és la seva situació. En aquest article s’aporta aquesta informació sobre plaguicides, medicaments veterinaris i arsènic en aliments.

Imatge: O.S. Department of Agriculture

Quan els productes químics poden tenir riscos toxicológicos, la labor de l’EFSA es fa especialment necessària. Per a això, s’estableixen nivells segurs en els aliments, una tasca que realitza la pròpia EFSA. Els controls d’aquestes substàncies en els aliments inclouen la recollida, el monitoreo i l’anàlisi de la seva presència en plantes, animals, aliments i begudes. La recopilació d’aquestes dades proporciona la base científica per a la presa de decisions de les autoritats nacionals i europees i ajuda a valorar si són necessàries noves avaluacions o mesures de control. Especial atenció es destina a les restes de plaguicides i els residus de medicaments veterinaris en aliments d’origen animal.

Aquesta informació, facilitada per l’EFSA, forma part d’un informe elaborat per la mateixa autoritat que es dirigeix al públic en general, per la qual cosa tradueix la informació científica perquè l’entengui el consumidor. En concret, l’EFSA ha redactat un resum d’alguns estudis sobre productes químics amb dades de 2014-2015 i s’ha centrat en la presència d’arsènic en aliments i aigua potable.

Plaguicides en aliments

Els aliments que contenen restes de plaguicides poden suposar un risc per a la salut del consumidor. En la Unió Europea, tal com recull l’EFSA, es fixen nivells de residus segurs que estan emparats per un marc legislatiu i la finalitat del qual és garantir un ampli nivell de protecció del consumidor europeu.

Els límits màxims de residus mantenen uns nivells de plaguicides el més baixos possible

Abans d’autoritzar una substància, s’avalua la possibilitat que constitueixi algun risc. Per a això, s’estableixen el que es denominen límits màxims de residus (LMR), que asseguren que es mantenen uns nivells de residus de plaguicides el més baixos possible. Per exemplificar-ho, l’EFSA avalua les dades de 2013, segons els quals, de les 80.967 mostres analitzades per 685 pesticides, “el 97,4% de les mostres estava dins dels límits legals; un 54,6% estaven lliures de residus detectables; i l’1,5% excedia els límits legals”. Segons l’EFSA, en la majoria dels casos en els quals els nivells s’excedien, es refereixen a aliments importats fora de la UE (guayaba, maracuyá, fulles de te o frijoles amb beina). Entre els aliments amb límits per sota de les considerades assegurances estan les avellanes, la síndria, la remolatxa, la carabassa, l’alvocat o el blat de moro dolç.

Una de les labors que realitza l’EFSA és estimar els possibles problemes d’aquestes substàncies a través d’una avaluació de riscos que abasta tant riscos a curt termini per a la salut com a llarg termini. A més, es mira també la presència de més d’un plaguicida (múltiples residus), ja que en ocasions poden detectar-se més d’una substància a causa que s’apliquen diferents plaguicides en un cultiu. En 2013, cada Estat membre, a més d’Islàndia i Noruega, va analitzar els mateixos productes (pomes, repollos, porros, enciams, préssecs, sègol, civada, maduixes, tomàquets, llet de vaca, carn de porc i vi).

Medicaments veterinaris en aliments

Quant a les restes de medicaments veterinaris, els aliments que poden contaminar-se són carn, peix, ous o productes làctics. Per tant, es monitorean i controlen el bestiar boví, porcí, oví, caprí, aus, conills, carn de caça, animals procedents de l’aqüicultura, la llet, els ous o la mel. La UE estableix límits màxims en animals i productes d’origen animal.

Menys arsènic en aliments i aigua

L’arsènic està considerat un semimetal (amb propietats intermèdies entre un metall i un no metall) que es produeix de manera natural, o és fruit de l’activitat humana, i que té capacitat per entrar en la cadena alimentària. Pot ser orgànic o inorgànic (aquesta última és la forma més tòxica) i afecta sobretot a aliments i aigua, en els quals entra a través del sòl o aigües subterrànies contaminats. En un informe de 2014 de l’EFSA es va constatar que ha disminuït l’exposició alimentària a la forma inorgànica.

Si ben no hi ha nivells màxims recomanats d’arsènic inorgànic en la UE, sí existeixen directives nacionals específiques. A més, tant la Comissió Europea com els Estats membres van acordar el passat mes de febrer establir nivells màxims (que podrien publicar-se al llarg d’aquest any 2015) que entrarien en vigor en 2016. De moment, s’ha fixat la dosi de referència (dosi dins de la qual és probable que causi un efecte petit) en 0,3 a 8 micrograms per quilo de pes corporal al dia. Aquest rang no és un nivell segur, sinó que “ajuda a entendre que les xifres sobre nivells d’arsènic en els aliments han de ser, tant com sigui possible, més baixes”.

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions