L’ús de productes químics en medicaments i en àmbits com l’agricultura ofereix nombrosos beneficis per a la societat. Però l’exposició a través dels aliments a substàncies químiques perilloses comporta riscos i costos d’impacte sobre la salut humana i la qualitat del medi ambient. Per reduir els seus efectes negatius, el passat 1 de gener arrencava la Iniciativa Europea de Biomonitorización Humana (HFM4EU), un projecte que preveu avaluar i minimitzar els riscos derivats de l’ús de substàncies perilloses. L’article explica quins són les substàncies que s’han prioritzat per a l’estudi i com la dieta es converteix en una font d’entrada de certs contaminants químics.
Una de les principals dificultats amb les quals es troben els experts en el control de substàncies tòxiques és realitzar una avaluació de riscos fiable dels productes químics, ja que no hi ha informació harmonitzada, en l’àmbit europeu, sobre l’exposició que pateixen els consumidors. I és que la ciutadania està exposada diàriament a una barreja complexa de substàncies químiques a través del medi ambient, productes, aliments i aigua. En alguns productes químics, els impactes que tindrien sobre la salut durant tota la vida encara es desconeixen i la informació sobre els efectes de barreges de productes químics és encara molt limitada.
Per fer front a aquestes llacunes i promoure nous enfocaments de prevenció, la Comissió Europea ha llançat el projecte HFM4EU, que compta amb 74 milions d’euros destinats a millorar els sistemes de biovigilancia de la Unió Europea (UE). Amb una durada de cinc anys (des de 2017 fins a 2021), en el projecte participaran 100 institucions europees pertanyents a 26 països i s’han prioritzat nou substàncies, totes presents en objectes que s’empren o productes que es consumeixen gairebé tots els dies.
Substàncies prioritàries
Per què unes substàncies sí i unes altres no? Els experts han considerat factors com l’ús creixent de la substància i el risc potencial per a la salut pública i aquelles per les quals l’exposició actual és motiu de preocupació. Entre les principals substàncies analitzades es troben:
Ftalatos. Utilitzats en una gran quantitat de productes, com els envasos de plàstic d’aliments amb major flexibilitat. La UE ha limitat l’ocupació d’aquesta substància química (hi ha límits legals a la quantitat de ftalatos que poden migrar de l’envàs al menjar). Fins i tot alguns experts han relacionat el menjar ràpid amb aquesta substància. Aquests disruptores endocrins no estan units químicament al polímer de plàstic, motiu pel qual la calor o les ones de microones fan que s’alliberin dels envasos dels aliments i migrin al menjar.
Perfluorados. S’apliquen en productes per la seva resistència a la calor i la seva capacitat de repel·lir l’aigua i l’oli. Els efectes dels seus riscos sobre els organismes i el medi ambient no estan encara ben avaluats i han de solucionar-se qüestions com el risc real d’exposició, a través de quins aliments arriben o com es pot reduir la seva presència.
Retardants de flama bromados (BFR). S’empren en productes d’electrònica perquè són menys inflamables. Es troben en alguns teixits i televisors.
Cadmi. Aquest metall està present en l’escorça terrestre i pot acumular-se en organismes aquàtics i en cultius. Una de les principals vies d’exposició a aquest tòxic és la dieta, en concret a través d’aliments com a patates, cereals, hortalisses, peix i marisc o cacao. Està classificat per l’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) com “carcinógeno per als humans, amb evidència epidemiològica suficient”.
Bisfenol. Usat en tot tipus d’envasos de plàstic, des de les ampolles d’aigua als biberons per a bebès o com a recobriment de llaunes de conserva. En 2015, la UE concloïa que els nivells d’exposició a bisfenol A no són perillosos per a la salut. No obstant això, des de llavors hi ha hagut països, com el francès, que han decidit prohibir aquest compost. Encara que no seria necessari prohibir-ho, el monitoratge serviria per assegurar-se que els nivells de seguretat no se superin.
Hidrocarburs policíclics aromàtics (PAH). Són substàncies que es produeixen quan es cuinen aliments com a carn o peix a temperatures elevades, com quan es rosteix a la graella amb foc directe. Segons l’Institut Nacional del Càncer nord-americà, aquestes substàncies es formen quan el greix dels sucs de la carn degoten en el foc i provoquen flames. També poden originar-se amb altres processos de preparació com el fumat. Segons el mateix institut, “són mutagénicos, és a dir, ocasionen canvis en l’ADN que poden augmentar el risc de càncer”.
L’observació de la presència de substàncies com les descrites en el cos es basarà en l’anàlisi de sang, orina, de la placenta i la sang del cordó umbilical i en teixits com el greix. Entre els principals objectius del projecte no solament estan l’anàlisi de l’efecte dels compostos de forma individual, sinó que es tractarà de comprendre millor com poden afectar les combinacions dels contaminants. També està previst analitzar la presència de compostos emergents que encara no estan ben identificats.
Contaminants químics i dieta
En els últims anys, els contaminants químics dels aliments han adquirit molta importància en els plans de seguretat alimentària que garanteixen un consum lliure de substàncies tòxiques. I és que, per a alguns contaminants químics, la dieta és una de les principals fonts d’exposició. Metalls pesats, residus de plaguicides o ftalatos són algunes de les substàncies que s’avaluen quan s’estudia l’exposició dietètica a contaminants. Una de les principals dificultats quan s’analitza aquest tipus de risc és la disparitat i diversitat de sistemes per investigar els riscos als diferents països europeus. Per aquest motiu hagin sorgit diversos projectes europeus per harmonitzar l’anàlisi i poder reduir l’impacte.
En el cas de metalls pesats com el cadmi, el mercuri o l’arsènic, s’ha de tenir present que la seva exposició a través de la dieta és difícil d’evitar. Aquestes substàncies estan presents en el medi ambient, tenen formes de toxicitat molt concretes amb efectes que varien en funció de la seva concentració. Una de les particularitats és que són bioacumulables i persistents i, quan s’incorporen als teixits de plantes i animals, s’inicia el camí per la cadena tròfica i entren a formar part dels aliments. Els que més es contaminen són el peix i crustacis o cereals.
En la majoria dels casos, la contaminació química a través dels aliments es deu a la contaminació ambiental de l’aire, de l’aigua o del sòl o a l’ús de productes químics, com a pesticides o medicaments veterinaris. Poden entrar en els aliments en les diferents etapes de producció, envasat, transport o emmagatzematge. Un dels inconvenients és que aquests contaminants (els metalls pesats) són d’origen i, per tant, és molt difícil la prohibició total. L’objectiu és mantenir nivells tan baixos com sigui possible. Els efectes sobre la salut poden ser diversos en funció de la dosi que s’ingereix, la durada, la forma d’exposició, els hàbits de consum i la interacció amb altres substàncies químiques.
