El projecte sobre Prevenció amb Dieta Mediterrània (PREDIMED), coordinat per Ramon Estruch, persegueix aportar evidències científiques que la dieta mediterrània redueix tots els factors de risc cardiovascular. Fa poc van publicar uns primers resultats sobre els efectes d’afegir a una dieta baixa en grasses oli d’oliva o bé fruita seca. Segons els resultats de l’estudi PREDIMED, les persones que suplementaron la seva dieta amb oli d’oliva tenien una disminució del 8% en els indicadors d’inflamació en les artèries. Les persones que suplementaron la seva dieta amb fruita seca, la xifra era del 9%. En tots dos casos, est i altres resultats analítics eren millors que en aquelles persones que no prenien cap greix, seguint les recomanacions clíniques. Per als seus autors, el projecte permetrà efectuar recomanacions a la societat amb el màxim rigor científic. Això suposarà que la preservació de la dieta mediterrània sigui considerada com una mesura de salut pública de primer ordre.
Això és el que aconsellen les societats americana i europea de cardiologia. Això va a canviar sens dubte, però ara no hi ha suficients dades per dir que l’oli d’oliva és tan bo. Si un es posa en la situació d’una persona que és una mica obesa, el normal és dir-li que no prengui oli ni fruita seca, perquè es tem que engreixin. És comprensible. Però després es veu que, ben presos, no engreixen.
Primer cal tenir en compte que l’estudi es realitza amb un nombre molt elevat de participants, fins a 9.000. D’altra banda, en ser un estudi aleatorizado, els factors de confusió que puguin haver-hi, coneguts o no, cauran també de forma aleatòria en tots els grups. Pot ser que hi hagi gent que es cuidi més o menys però com es distribueixen a l’atzar, han de trobar-se, en teoria, en la mateixa proporció en tots els grups estudiats.
Tots tenen alt risc cardiovascular. Són persones que, segons els nostres coneixements teòrics, sabem que tindran complicacions cardiovasculars en els propers tres o cinc anys. Tots són diabètics o tenen tres o més factors de risc: són homes de més de 55 anys o dones de més de 60, fumadors, hipertensos, amb hiperlipidemia, obesitat o antecedents familiars de malaltia cardíaca precoç. Si compleixen tres d’aquests criteris, a més de l’edat, entren en l’estudi.
“Han circulat consells gratuïts i caldria posar una mica d’ordre”Tots, tant en conjunt com per separat. Encara que la veritat és que una de les coses en la qual ens centrem és a veure si hi ha diferència entre una dieta mediterrània, que en principi és rica en greixos vegetals, i una dieta totalment baixa en greixos. La raó és que els consells nutricionals que es donen actualment a aquestes persones, amb alt risc cardiovascular, és que segueixin una dieta baixa en tot tipus de greixos, ja sigui animal o vegetal. Amb aquesta dieta baixa s’acaba menjant menys carn i grasses, i més peix, fruita i verdura. Així que quan analitzes detalladament una dieta i una altra, t’adones que en realitat la principal diferència és l’oli d’oliva, la fruita seca i els llegums.
És veritat. Moltes recomanacions es basen en l’últim estudi aparegut. L’obligació de les autoritats sanitàries és intentar que hi hagi suficient evidència científica, almenys fins a aquest moment, per justificar les recomanacions. Si no, es desorienta a la població. La veritat és que mai tenim la veritat absoluta i les recomanacions poden anar canviant a mesura que es fan millors estudis. Però també és cert que han estat circulant consells gratuïts i caldria posar una mica d’ordre. D’altra banda, també ha influït l’opinió dels americans, que són els que més treballen en aquesta àrea. Ells creien que el millor era evitar tots els greixos. Nosaltres veiem que no, que la dieta mediterrània és millor que l’altra, però cal demostrar-ho.
El problema està en què no pot afirmar-se amb certesa que la dieta és la causa de la millor salut cardiovascular. Fa anys es va veure que als països mediterranis, sobretot Creta, que és bastant pobre, hi havia major longevitat i menor incidència d’infarts que a Anglaterra o EUA, països molt més rics i amb millor sanitat. Es va creure que o bé era un factor genètic, la qual cosa costa explicar perquè han hagut moltes migracions entre els països, o era un factor relacionat amb l’estil de vida, la dieta i l’exercici físic. Però pot ser que els que tenen una dieta mediterrània també es cuidin més, facin més exercici, així que no pots afirmar que sigui la dieta la causa. L’única forma de saber-ho és realitzar un estudi aleatorizado com el de Predimed. El que fem ara és valorar factors intermedis, com la pressió o el perfil de lípids. Però el determinant serà veure la mortalitat. És el que volem fer, seguir a aquests pacients per veure la seva mortalitat i això seria, fins al moment actual, la millor evidència que la dieta mediterrània és millor que l’altra.
Els estudis solen ser de tres a cinc anys de seguiment, però el reclutament és progressiu, així que calculem que pel 2010 tindrem els primers resultats.
Sí, perquè el nombre de participants és molt elevat. I hem agafat persones d’una certa edat amb factors d’alt risc i que, fins a on sabem, tenen moltes probabilitats de tenir complicacions a curt termini.
Estem aprenent que els gens ens marquen molt i que la dieta també influeix, s’activen gens en funció del que menges. Després de veure si la dieta mediterrània va bé a unes persones i a unes altres, volem veure si a algunes persones els va fins i tot millor. En l’alcohol això ja ho hem vist però no està suficientment demostrat. Si poguéssim identificar a quines persones els va a anar bé una mica d’alcohol i a quin unes altres no, podríem realitzar una anàlisi genètica i decidir què és el millor.
A llarg termini, però no tant. No és ciència ficció. Estem parlant de cinc o deu anys. En els pacients amb lisdipemias, ja es fan anàlisis genètiques.
Nosaltres en l’estudi hem fet una enquesta sobre catorze punts per veure com s’alimenten els participants. Complir els catorze punts suposa que es compleix una dieta mediterrània ideal. La mitjana dels participants que han fet l’enquesta i que tenen entre 50 i 60 anys, és d’un aprovat o un notable alt. És a dir, no mengem tan ben com pensem. Si féssim aquesta enquesta a joves veinteañeros, no sé que sortiria.
Segurament. Fins i tot les persones d’una certa edat, educades i acostumades als valors del menjar casolà, s’estan allunyant de la dieta mediterrània perfecta. Es menja molta carn, poc llegum, hi ha molts aspectes que es poden millorar.
Ramon Estruch es lamenta que estudis com Predimed són molt laboriosos i “a pesar que disposem d’ajudes de l’administració, aquestes mai són suficients”. La queixa sobretot fa accent en què aquests estudis preventius han de realitzar-se de forma inexcusable. “La gent només es mou quan ja han tingut l’infart i per aplicar medicaments”. Però, afirma Estruch, la clau per evitar entrar en el túnel de la malaltia és la prevenció. La dieta mediterrània és un dels factors determinants en aquesta prevenció. La paradoxa és que, a pesar que cada vegada es menja pitjor, el factor bio o mediterrani es ven molt bé en els productes.
“S’afegeixen molt aquestes paraules comercialment i hauria d’existir un control de qualitat per no enganyar a la població. No es poden vendre ‘patates a la mediterrània’ amb només un 5% d’oli d’oliva”, afirma Estruch. La conseqüència d’aquesta moda és, també, una gamma de productes que garanteixen l’aportació diària de determinats aliments concentrats: fruita, verdura… Però, adverteix Estruch, de vegades la suma de tots els aliments, recollits aïlladament, no fa el total, perquè «hi ha aliments que interfereixen amb uns altres i és el context el que li dona el benefici total a la dieta».
“L’autèntica dieta que defensem és l’estil de vida mediterrani, i no el ‘endollar-se’ la fruita en una injecció”, il·lustra Estruch. “És bé asseure’s a menjar. Estar aquesta estona xerrant amb els amics té un aspecte positiu que no és només el fet de prendre’s dues pomes al final. Per això parlem de patrons i no d’aliments”.
