Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Reclamació col·lectiva en el cas dels pollastres contaminats

Actualment, els afectats per una intoxicació massiva compten amb mecanismes més eficaços per accedir de forma col·lectiva a la justícia

Segons les últimes dades del Ministeri de Sanitat i Consum, la infecció alimentària provocada pel consum de pollastres contaminats amb salmonel·la s’eleva a 2.055 en diferents comunitats autònomes. Mentre des del Govern s’anuncien mesures immediates per reforçar els mecanismes de seguretat alimentària, algunes associacions de consumidors recomanen als quals es considerin perjudicats que reclamin pels danys i perjudicis soferts.

D’un temps a ara, les reclamacions col·lectives, en les quals existeix una multitud de persones afectades, han permès un accés més eficaç dels consumidors a la justícia, especialment en aquells casos en què la quantia a reclamar individualment era mínima. En aquest sentit, estan legitimats per acudir als tribunals per fets d’aquesta índole, a més de tots i cadascun dels perjudicats de forma individual, les associacions o entitats constituïdes per a la protecció dels drets i interessos dels consumidors i els grups d’afectats.

En alguns supòsits, les sentències recaigudes tindran efectes per a aquells afectats que ni tan sols van acudir a judici. Una nova situació de risc, aquesta vegada econòmic, que han de tenir en compte les empreses alimentàries davant un possible devessall de múltiples plets col·lectius davant la defectuosidad dels productes, com ha succeït fins avui a Estats Units.

Una multitud d’afectats
Els afectats pel consum de pollastre rostit contaminat amb salmonel·la ascendeixen a un total de 2.055, segons la ministra de Sanitat, Elena Espinosa. Repartits pràcticament per tota la geografia espanyola, el brot ha estat més virulent a Múrcia, Andalusia, Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa, Catalunya, Aragó, Castella i Lleó; i, en menor mesura, a Madrid, La Rioja, Navarra, País Basc i Extremadura. El recompte final de persones afectades de gastroenteritis pel consum de pollastre contaminat sembla que podrà realitzar-se amb exactitud d’aquí a uns dies, atenent a les dades facilitades pels Serveis d’Epidemiologia de les diferents comunitats autònomes. Segons dades de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESA), a data 5 d’agost de 2005, la majoria dels afectats estaven recuperats, i havien presentat símptomes lleus, restant ingressats, a aquesta data, un total de 41 persones.

Entre els múltiples afectats, les autoritats sanitàries valencianes van comunicar a l’AESA un presumpte cas de defunció per intoxicació derivada del consum de pollastre precuinat contaminat per salmonel·la. En aquests moments s’ignora si de les recerques realitzades per les autoritats sanitàries, i si escau, per la policia judicial, s’han derivat accions penals contra els presumptes responsables. El que sembla evident és que la major part dels afectats, aquells que han presentat símptomes lleus, i que han remès en dos o tres dies sense deixar-los seqüeles, únicament podran reclamar indemnitzacions de poca rellevància econòmica.

En l’actualitat, i des de fa amb prou feines uns anys, el nostre ordenament jurídic permet la reclamació col·lectiva d’una multitud d’afectats, millorant així l’accés dels consumidors a la justícia en casos d’indemnitzacions de poca quantia, però que pot posar en seriosos destrets econòmics al productor afectat si tots els consumidors, máxime quan aquest nombre és elevat, decideixen efectuar una reclamació, per mínima que aquesta sigui. Un nou escenari que sens dubte van a tenir en compte les empreses alimentàries a l’hora de calcular costos, i que poguessin afectar, com així ha succeït en altres àmbits com el nord-americà, al preu final dels productes, atenent a les noves tarifes de les companyies asseguradores, que no van a vacil·lar a l’hora d’incrementar el preu de les seves pòlisses davant l’increment del risc de l’activitat.

L’accés col·lectiu a la justícia
Des de l’any 2000, els consumidors espanyols afectats per una intoxicació alimentària massiva tenen tutelats els seus drets a percebre una indemnització pels danys soferts
Fins a fa uns anys, l’accés d’una multitud d’afectats a la justícia era alguna cosa complicat, especialment per a aquells consumidors que pretenien reclamar petites indemnitzacions pels mals soferts, com va a succeir en el cas dels pollastres contaminats. I és que la nostra legislació civil i processal, que datava del segle XIX, de cap manera estava preparada per afrontar els conflictes col·lectius que podien derivar-se amb la producció i distribució massiva de béns de consum ja que únicament estava pensada per solucionar problemes individuals.

Però és que la situació no estava millor en l’àmbit de la Unió Europea, doncs no va ser fins a l’1 de juliol de 1987, amb l’entrada en vigor de l’Acta Única Europea, quan es recull per primera vegada la protecció dels consumidors entre els objectius de la política legislativa. Del que es tractava, davant l’aparició de noves formes de producció i d’expansió dels mercats tradicionals, era d’implementar instruments legals i processals que fossin eficaços de solucionar conflictes col·lectius en el menor temps possible i al menor cost per al consumidor.

Amb l’entrada en vigor, l’any 2000, de la nova Llei d’Enjudiciament Civil al nostre país, els consumidors afectats per una intoxicació massiva com l’actual van a veure tutelats els seus drets a percebre una indemnització pels danys i perjudicis soferts per la ingesta d’aliments contaminats, encara que les lesions patides siguin de caràcter lleu. El més lògic, a fi d’efectuar una reclamació emparada sota una mateixa defensa i representació, és que els afectats formin un «grup d’afectats» per acudir en nom del mateix davant els tribunals.

Encara així, la normativa processal exigeix que es realitzi una crida a els qui tinguin la condició de perjudicats per haver estat consumidors del producte, mitjançant la publicació de l’admissió de la demanda en mitjans de comunicació amb difusió en l’àmbit territorial en el qual s’hagi manifestat la lesió d’aquells drets dels afectats. Els processos també podran ser promoguts per associacions o entitats constituïdes per a la protecció dels drets i interessos dels consumidors.

La pròpia llei determina que quan es tracti d’un procés en el qual estiguin determinats o siguin fàcilment determinables els perjudicats pel fet danyós, els qui presentin la demanda hauran d’haver comunicat prèviament la presentació de la demanda a tots els interessats perquè, en el cas que ho creen necessari, poder intervenir en el procés. En aquest sentit, i en via de diligències preliminars, es podrà sol·licitar del tribunal l’esbrinament d’aquells, fins i tot amb la col·laboració del demandat, si és necessari.

No obstant això, quan es tracti d’una pluralitat de persones indeterminades o de difícil determinació, la crida suspendrà el curs del procés per un termini que no excedirà els dos mesos, i que es determinarà en cada cas atenent a les circumstàncies o complexitat del fet i a les dificultats de determinació i localització dels perjudicats. El procés es reprendrà amb la intervenció de tots aquells consumidors que hagin acudit a la crida, no admetent-se la personación individual de consumidors en un moment posterior. Aquesta situació no va a limitar els drets d’els qui no van poder personar-se en el procés, ja que la sentència que si escau es dictés podrà recollir els efectes que la mateixa pugui tenir per a aquests.

I així, en el cas d’establir-se una condemna dineraria, la sentència estimatoria determinarà individualment els consumidors beneficiats per la condemna. Però és que, fins i tot quan la determinació individual no sigui possible, la sentència establirà les dades, característiques i requisits necessaris per poder exigir el pagament i, si escau, instar l’execució o intervenir en ella, si la instés l’associació demandant. En aquest últim cas, el presumpte afectat acudirà al tribunal competent per a l’execució, a fi que se li reconegui com a beneficiari de la condemna, i així poder rescabalar-se dels danys i perjudicis patits.

RECLAMACIÓ A l'AMERICANA

A Estats Units i en altres països de tradició jurídica diferent a la nostra existeix la possibilitat de l’exercici individual d’accions d’interès col·lectiu, les trucades class actions nord-americanes o representative action a Anglaterra o Gal·les, i en les quals un o diversos subjectes, sense haver estat investits formalment com a representants dels afectats, poden fer valer drets col·lectius, aconseguint els efectes de la sentència a tots els interessats, fins i tot a els qui no han estat part en el procés.

Així, un dels perjudicats pot defensar l’interès col·lectiu de tots aquells que es troben en la mateixa situació, i que pel seu gran nombre, impedeix que tots acudeixin als tribunals de justícia. La institució, segons algun advocat especialitzat en class action, està en crisi, doncs si bé ha pogut emplenar en alguns casos amb els drets dels consumidors respecte a reclamacions d’interessos col·lectius i difusos, la situació és tan greu per als productors que ha derivat en fallida per no poques empreses, i ha implicat un increment considerable del preu d’alguns productes de consum, davant la contemplació del risc al litigi com a cost del producte final.

La situació actual de les empreses alimentàries a Estats Units és d’autèntic temor al plet col·lectiu, un camí que ja s’ha iniciat amb el fast food i amb altres productes alimentosos amb suposats efectes nocius per a la salut. I és que, de vegades, la major preocupació resideix que s’iniciï el procés de class action, atès que la publicitat del cas, la comunicació pública als afectats i altres mesures, determinen en molts casos la desconfiança del consumidor davant el producte en qüestió i la ruïna de tot un sector.

No en va, el 90% de les demandes presentades acaben en arranjament. L’efecte més perniciós ho sofreix, de rebot, el propi consumidor, doncs del preu final d’un producte de consum, un 30% el pot arribar a constituir el que es denomina l’exposició al risc, és a dir, la prevenció del risc a futures demandes. En aquest sentit, el productor incorpora una bona dosi d’imaginació a l’hora d’introduir les més variades advertiments de perill en l’etiquetatge del producte final, a fi de traslladar la responsabilitat quant a consum, manipulació o conservació del producte al consumidor final.

Les facilitats de l’accés a la justícia pot portar a països com el nostre, o uns altres on s’han fixat en aquest tipus d’institucions de protecció al consumidor, a un important increment del nombre de plets. Les dades que ens arriben d’Estats Units són veritablement esgarrifoses per al sector productiu, i molt sucosos per els qui viuen del plet: el nombre de demandes per productes defectuosos a Estats Units han passat d’unes 50.000 en 1950 a més d’un milió en l’actualitat. Les xifres aconseguides per alguns dels seus veredictes, els efectes dels quals aconsegueixen a múltiples afectats, són d’autèntic vertigen.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions