Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Recta final de la Norma de Qualitat de l’Ibèric

La nova norma de l'ibèric tracta d'harmonitzar i conjuminar postures entre el sector, comunitats autònomes i el Ministeri Agricultura, Alimentació i Medi ambient

Abans que acabi 2013 veurà la llum la nova Norma de Qualitat de l’Ibèric. La Comissió Europea ha de confirmar abans l’última versió presentada per Espanya fa uns mesos. La previsió és que per a novembre hi hagi una resposta. El ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient, Miguel Arias Cañete, va ressaltar fa uns dies la dificultat de consensuar els interessos “contradictoris” dels productors de pernil ibèric en deveses i en intensiu, i va afirmar que “la quadratura del cercle és difícil, però cal intentar-ho”. L’article detalla els aspectes de la controvèrsia i quins són les propostes de les diferents comunitats autònomes.

Img jamon1
Imatge: Gerard Romans Camps

Està previst que la nova Norma de Qualitat de l’Ibèric vegi la llum a final d’any. La Comissió Europea té previst respondre el proper mes de novembre. Després de les últimes gestions i reunions, s’han tractat d’harmonitzar els diferents interessos en joc amb la norma, conjuminant postures entre el sector, les comunitats autònomes i el Ministeri Agricultura, Alimentació i Medi ambient (MAGRAMA). Des del passat dia 1 d’octubre, els agents implicats disposen de l’últim esborrany i d’un mes per a les al·legacions abans de conformar la versió definitiva.

Des del Ministeri d’Agricultura, s’ha tractat de fer compatible la norma amb l’exposat per les diferents comunitats afectades i els operadors. Els consellers autonòmics d’Andalusia, Extremadura, Castella i Lleó o Castella-la Manxa han mostrat la seva voluntat d’aconseguir un acord per canviar la norma actual, que la majoria reconeix com a confusa, complexa i ineficaç en els seus controls per impedir el frau.

Aspectes de la controvèrsia

Les principals qüestions que han frenat el desenvolupament de la norma al·ludeixen al fet que:

  • Es tem un etiquetatge confús en la distinció entre porcs de gla ibèrics puros (una mica més de 250.000) i els restants que la norma permetria (una mica més de 2 milions).

  • Les categories de producte, presents i futures. La previsió segons el sector és passar de les quatre categories actuals (alimentació del porc) a sol tres: ibèric de gla i ibèric d’esquer (lligat a explotació extensiva i devesa i una càrrega ramadera de 15 animals per hectàrea); i una tercera per referir-se a porcs creuats que no compleixen aquests requisits. Davant aquesta circumstància, es tracta d’aconseguir un equilibri perquè no es vegin perjudicats els qui crían porcs en sistemes ramaders més intensius.

    La idea del Ministeri és simplificar les denominacions en dues:

    • Solament “ibèric” per a l’ibèric puro i 75% de puresa racial, lligada a la devesa.

    • Porc creuat ibèric: puresa racial del 50%.

En aquest últim cas, la dificultat radica que encara no compta amb una denominació que sigui objectiva i no prejutgi o resulti pejorativa en relació al “ibèric”.

Propostes de les diferents comunitats autònomes

Castella i Lleó no vol que la nova norma perjudiqui al seu potent sector de l’ibèric d’esquer i el seu entramat econòmic conformat per 352 indústries cárnicas, 2.000 explotacions, un milió de caps, 6.500 treballs directes i 15.000 indirectes i 600 milions d’euros anuals.

Andalusia. Per a les denominacions d’origen Pedroches i Pernil d’Huelva, volen que l’ibèric de gla sigui el vaixell almirall en la renovació de la norma i que es defineixin de forma clara les produccions extensives enfront dels règims intensius.

Extremadura. Amb Andalusia, suposa el 94 % de l’ibèric criat en devesa, amb més de 234.600 animals alimentats amb gla, però amb prou feines concentra el 10% de l’intensiu espanyol, àmbit aquest últim que no vol ser el damnificat de la nova norma.

Per a Castella-la Manxa. La norma no ha de posar traves a l’ibèric d’esquer, que suposa el 80% del mercat i té potencial de creixement internacional. Castella-la Manxa compta amb una producció anual propera a les 19.000 unitats de pernil ibèric de gla, enfront de les més 314.000 unitats de pernil ibèric d’esquer.

RSS. Sigue informado

Informaci�n sobre normativa alimentaria en Ainia

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions