Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Reduir l’amenaça biològica

La Comissió Europea defensa l'aprovació de plans específics destinats a prevenir i intervenir en casos de contaminació deliberada d'aliments

La Unió Europea acaba d’iniciar nous moviments per posar cèrcol als atacs bioterroristas que puguin afectar a la cadena alimentària. A pesar que els responsables comunitaris consideren que el risc d’un atac d’aquesta índole és baix, les seves conseqüències, admeten, poden ser importants. Del que es tracta, de moment, és de fixar quins haurien de ser les actuacions a nivell europeu no només per reduir aquest tipus de risc sinó per millorar la capacitat de resposta. Per a això acaben de presentar el Llibre Verd sobre la Preparació enfront d’Amenaces Biològiques, que parteix del fet que certs bacteris i virus poden convertir-se en agents infecciosos responsables de malalties humanes o plagues en cultius i bestiar.

Protegir la cadena alimentària de la presència intencionada de patògens és la clau d’un nou enfocament que acaba de presentar la Comissió Europea. Les autoritats comunitàries aposten per adoptar mesures abans que es produeixi un accident d’aquest tipus. I és que el perill de la introducció deliberada d’agents infecciosos a un aliment obliga, per exemple, a adoptar estratègies específiques de traçabilitat dels aliments. En elles s’intenta donar una informació completa i detallada de tots i cadascun dels passos que segueix un aliment, la qual cosa implica un major control dels processos als quals se sotmet.

Segons la proposta comunitària, la protecció de la cadena alimentària ha de fonamentar-se en criteris científics sòlids i rigorosos. I és que després dels atemptats terroristes de l’11 de setembre de 2001 a Nova York la detecció d’àntrax, una malaltia infecciosa del bestiar provocada per Bacillus anthracis que s’ha convertit en una de les principals amenaces d’aquest tipus, i que va obligar llavors a la UE a fer front a nombroses alertes falses.

Si bé la seguretat dels productes alimentosos ja queda garantida amb el marc jurídic que així la regula, del que es tracta, asseguren les autoritats europees, d’enfortir-ho amb millores en la seguretat i prevenció d’aquests «accidents intencionats» i en la resposta davant aquests brots, que inclouen tant animals vius com a agents biològics responsables de malalties zoonóticas. Una d’aquestes amenaces, després de l’àntrax, és la toxina botulínica, proteïna que segrega el bacteri Clostridium botulinum, l’aïllament del qual no revesteix dificultat i considerada una de les substàncies més tòxiques que es coneix. Segons els experts, un gram de toxina botulínica cristal·litzada podria arribar a afectar a milers de persones. Per evitar aquest tipus d’accidents, la Comissió Europea planteja combinar els treballs de la Convenció sobre Armes Biològiques i Toxínicas (Biological and Toxin Weapons Convention, BWC) amb altres eines d’ajuda a la salut pública.
Major capacitat de resposta
Les actuacions enfront d’una amenaça biològica intencionada requereixen noves eines a les quals ja s’apliquen en casos en els quals l’origen és natural
Detecció precoç, sistemes de traçabilitat eficaces i plans d’emergència per a l’erradicació ràpida són algunes de les mesures que ja s’apliquen quan es detecta un cas de contaminacions naturals. La necessitat per als casos d’introducció intencionada de patògens és la mateixa, encara que amb certes particularitats. Segons assenyala el Llibre Verd, la resposta a possibles atemptats de terrorisme biològic hauria d’introduir també capacitat per actuar contra més d’un brot alhora. L’Administració d’Aliments i Medicaments nord-americans (FDA, en les seves sigles angleses) publicava, a principis de 2003, en la seva marcada activitat preventiva, una guia destinada a les empreses processadores i importadores d’aliments amb reglamentacions de compliment obligatori i amb la qual pretenia augmentar els controls contra possibles riscos biològics.

Ara, els experts europeus treballen per elaborar llistes amb tots els possibles agents químics i biològics que es poden utilitzar, com les ja esmentades àntrax, toxina botulínica, i també la verola, Yersinia pestis i els virus de les febres hemorrágicas. La finalitat continua sent la mateixa que la que ja van manifestar en 2004 representants de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en un fòrum celebrat sobre prevenció de la contaminació deliberada i possibles respostes. Tot això partint de la base que es tracta d’un problema afegit al concepte de food safety (creació de normes, pràctiques d’elaboració i control) i del concepte de food security, la qual cosa l’OMS entén com la capacitat per assegurar aliments de qualitat i assegurances a tota la població.

ESTRATÈGIA CONTRA LA CONTAMINACIÓ QUÍMICA

Img estrategia
L’Estratègia Mundial de l’OMS ja inclou un enfocament de prevenció que aposta per incrementar la vigilància i agilitar la intervenció en casos de contaminació química. També s’inclou, a més dels agents biològics, organismes modificats genèticament (OMG), cultius cel·lulars i altres paràsits que poden causar no només infecció sinó també al·lèrgies. El control de tots aquests patògens ja és a càrrec d’organismes com l’Oficina Alimentària i Veterinària, el sistema TRACIS i 11 sistemes d’alerta ràpida sectorials (RAS), com el Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF) o el Centre de Control i Informació del Mecanisme Comunitari de Protecció Civil, entre uns altres.

D’altra banda, cal tenir en compte que els animals són uns dels sectors més vulnerables a amenaces biològiques que requereixen, segons indica la proposta de la Comissió Europea, mesures específiques com la identificació animal individual (en forma de marques directes a l’animal o electròniques). Actualment, la majoria d’explotacions ramaderes ja estan registrades, així com tots els moviments de qualsevol tipus d’animal. Una de les vies de més risc són les fronteres, asseguren els experts, la qual cosa explica perquè són necessàries les mesures de control en les importacions d’animals.

Per reduir aquest risc és necessari que es treballi en l’elaboració de directrius específiques de bioseguretat i bioprotección, així com l’engegada de l’eina bio-xarxa europea (EBN), destinada a enfortir la recerca en aquest camp. Una de les necessitats més específiques és la creació de «bancs de vacunes o antígens i en reserves antivirals per al control d’agents patògens perillosos», admet la Comissió. El model pot ser el banc comunitari que ja existeix sobre antígens de la febre aftosa i el de vacunes de la pesta porcina clàssica (PPC).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions