Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Regulació dels bolets a Espanya

Un repàs per la legislació actual en matèria de bolets, que regula des de 2009 quins poden comercialitzar-se i quins no

La tardor és l’època per excel·lència per a la recol·lecció i el consum de bolets a Espanya. En aquests mesos, una de les activitats estavella és sortir al camp a recollir-les, si ben moltes persones prefereixen comprar-les en un establiment comercial. Encara que sigui més avorrit que passar un dia a l’aire lliure, no tothom es fia dels bolets silvestres doncs, entre els menys experts, sempre existeix el temor a agafar l’exemplar equivocat. Adquirir-les al mercat dona major tranquil·litat al consumidor. Però, com es legisla aquest tipus d’aliments? Quines normes regulen la comercialització de bolets per a ús alimentari? El següent article respon a aquestes preguntes.

Imatge: Laura Caorsi

Legislació actual sobre bolets

En matèria de bolets, la legislació actual data de l’any 2009. Es tracta del Reial decret 30/2009, de 16 de gener, pel qual s’estableixen les condicions sanitàries per a la comercialització de bolets per a ús alimentari. Significa això que abans no existia reglamentació alguna? No. Els bolets ja s’havien regulat en el Codi Alimentari Español, de 1967, que es va desenvolupar a través de diferents ordres posteriors: la “Ordre de 12 de març de 1984, per la qual s’aprova la norma de qualitat per a bolets comestibles amb destinació al mercat interior”, la “Ordre de 10 de novembre de 1983, per la qual s’aprova la norma de qualitat per al xampinyó conreat, destinat al mercat interior” o la “Ordre de 18 d’octubre de 1977, per la qual es dicten les normes de qualitat per al comerç exterior de tòfones fresques”.

Imatge: Andrew Larsen

El cas és que el Codi Alimentari Español solament inclou 33 espècies com a comestibles, un ventall d’opcions molt petit per al mercat de bolets actual. El gran èxit en els últims anys d’aquests aliments ha fet que els ciutadans demandin bolets d’espècies diferents de les quals s’havien menjat tradicionalment. Per això, i sempre amb l’objectiu de garantir la salut dels consumidors (existeixen bolets amb un perill molt elevat), es va desenvolupar el Reial decret 30/2009.

Aquest decret contempla noves espècies en el llistat dels bolets que poden ser objecte de comercialització i en l’establiment dels requisits que han de complir les empreses per garantir la seguretat dels productes que s’ofereixen als consumidors. Així, la legislació determina les espècies que poden ser objecte de comercialització, suprimeix les que no siguin segures i estableix condicions per aquelles la ingesta de les quals en cru pot comportar un risc per als consumidors. Així mateix, les llistes actuals són susceptibles de revisió, ja que existeixen estudis sobre no espècies no llistades entre les comestibles -com el Craterellus cornucopioides, l’Hydnum repandum o l’Hygrophorus marzuolus- que podrien ser incloses en la legislació actual.

Tipus de bolets

En la normativa es defineixen els bolets tant frescos com en conserva:

  • Bolets: cossos fructífers pertanyents a certes espècies de fongs superiors, tant conreades com a silvestres, destinades a ser subministrades al consumidor com a aliment.
  • Bolets frescos: bolets que es presenten al consumidor sense cap tipus de tractament de conservació, a excepció de la refrigeració.
  • Bolets conservats: bolets sotmesos a tractaments autoritzats, com a calor, congelació, deshidratació o adobat, que garanteixin la seva conservació.

Bolets segurs i bolets tòxics: quins són

Des del punt de vista del consumidor i del recol·lector ocasional, s’han de tenir en compte les llistes que s’aproven amb els bolets segurs i amb les quals no ho són.

  • Imatge: Jeffreyw

    Espècies silvestres que es poden comercialitzar en fresc:
    Agaricus campestris, Agaricus sylvaticus, Agrocybe aegerita (cylindracea), Amanita caesarea amb la volva oberta, Amanita ponderosa, Boletus aereus, Boletus edulis, Boletus pinophilus (pinicola), Boletus reticulatus, Calocybe gambosa, Cantharellus cibarius, Cantharellus cinereus, Cantharellus lutescens, Cantharellus tubaeformis, Cantharellus subpruinosus, Clitocybe geotropa, Craterellus cornucopioides, Fistulina hepatica, Higrocybe pratensis, Hydnum albidum, Hydnum repandum, Hydnum rufescens, Hygrophorus agathosmus, Hygrophorus gliocyclus, Hygrophorus latitabundus (limacinus), Hygrophorus marzuolus, Hygrophorus penarius, Hygrophorus russula, Lactarius deliciosus, Lactarius quieticolor, Lactarius salmonicolor, Lactarius sanguifluus, Lactarius semisanguifluus, Lepista panaeolus (luscina), Lepista nuda, Lepista personata, Macrolepiota procera, Marasmius oreades, Pleurotus eryngii, Pleurotus ostreatus, Rhizopogon luteolus (obtextus), Rhizopogon roseolus, Russula cyanoxantha, Russula virescens, Suillus luteus, Terfezia arenaria, Terfezia claveryi, Terfezia leptoderma, Tricholoma portentosum, Tricholoma terreum, Tuber aestivum, Tuber borchii, Tuber brumale, Tuber indicum, Tuber magnatum, Tuber melanosporum (nigrum), Ustilago maydis i Xerocomus badius (Boletus badius).

  • Espècies conreades que es poden comercialitzar en fresc:
    Agaricus arvensis, Agaricus bisporus, Agaricus bitorquis, Agaricus blazei, Agaricus brunnescens, Agrocybe aegerita (cylindracea), Auricularia auricula-judae, Auricularia polytricha, Coprinus comatus, Flammulina velutipes, Grifola frondosa, Hericium erinaceus, Lentinula edodes, Lepista nuda, Lepista personata, Hypsizygus marmoreus, Hypsizygus tessulatus, Pholiota nameko, Pleurotus cystidiosus, Pleurotus cornucopiae (citrinopileatus), Pleurotus djamor, Pleurotus eryngii, Pleurotus fabellatus, Pleurotus nebrodensis, Pleurotus ostreatus, Pleurotus pulmonarius, Pleurotus sajor-caju, Pleurotus tuber-regium, Sparassis crispa, Stropharia rugosoannulata, Tremella fuciformis, Tremella mesenterica, Tricholoma caligatum (matsutake) i Volvariella volvacea.
  • Espècies que solament poden comercialitzar-se després d’un tractament: Helvella sp i Morchella sp.
  • Imatge: Todd Petit

    Espècies que no es poden comercialitzar en cap presentació: Agaricus iodosmus (pilatianus), Agaricus moelleri (praeclaresquamosus), Agaricus placomyces, Agaricus xanthodermus, Amanita gemmata (junquillea), Amanita muscaria, Amanita pantherina, Amanita phalloides, Amanita porrinensis, Amanita proxima, Amanita verna, Amanita virosa, Boletus lupinus, Boletus pulchrotinctus, Boletus rhodoxanthus, Boletus satanas, Choiromyces meandriformis, Clitocybe acromelalga, Clitocybe alnetorum, Clitocybe amoenolens, Clitocybe candicans, Clitocybe cerussata, Clitocybe clavipes, Clitocybe dealbata, Clitocybe diatreta, Clitocybe ericetorum, Clitocybe festiva, Clitocybe gracilipes, Clitocybe nebularis, Clitocybe phyllophila, Clitocybe rivulosa, Conocybe sp, Coprinus atramentarius, Coprinus romagnesianus, Cortinarius sp, Entoloma lividum (sinuatum), Entoloma nidorosum, Entoloma niphoides, Entoloma rhodopolium, Entoloma vernum, Galerina sp, Gymnopilus sp, Gyromitra sp, Hebeloma crustuliniforme, Hebeloma sinapizans, Hypholoma fasciculare, Hypholoma sublateritium, Hygrocybe conica (nigrescens), Inocybe sp, Lactarius chrysorrheus, Lactarius helvus, Lactarius necator, Lactarius torminosus, Lepiota sp, Macrolepiota rachodes var. Bohemica, Macrolepiota venenata, Mycena pura, Mycena rosea, Omphalotus illudens, Omphalotus olearius, Panaeolus sp, Paxillus filamentosus, Paxillus involutus, Pholiota squarrosa, Pholiotina sp, Pleurocybella porrigens, Pluteus nigroviridis, Pluteus salicinus, Psilocybe sp, Ramaria formosa, Ramaria pallida, Russula emetica,
    Scleroderma sp, Stropharia aeruginosa, Stropharia coronilla, Stropharia cyanea, Stropharia semiglobata, Stropharia stercoraria, Tricholoma auratum, Tricholoma equestre, Tricholoma filamentosum, Tricholoma flavovirens, Tricholoma josserandii, Tricholoma pardinum, Tricholoma sulfureum, Tricholoma scioides, Tricholoma sejunctum i Tricholoma virgatum.

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Informaci�n sobre normativa alimentaria en Ainia

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions