Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Repercussió dels límits d’aflatoxinas en fruita seca

L'EFSA, en una anàlisi sobre els efectes d'un possible increment dels límits d'aflatoxinas en fruita seca, considera que no hi ha risc per al consumidor

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 23deJuliolde2009

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses) ha emès, a petició de la Comissió Europea, una opinió científica sobre els efectes sobre la salut derivats de l’increment dels límits establerts d’aflatoxinas totals de 4 micrograms/kg a 10 micrograms/kg per a fruita seca diferent a ametlles, avellanes i festucs. Segons aquests estudis, l’augment de límits proposats només incrementaria l’exposició de la majoria de la població en menys d’un 2%. Aquest grup d’experts no considera que hi hagi, per tant, risc per al consumidor en elevar els límits màxims d’aflatoxinas totals per a tota la fruita seca.


Les aflatoxinas són micotoxinas que poden aparèixer en els aliments i en els pinsos per contaminació de fongs, principalment del gènere “Aspergillus flavus” i “Aspergillus parasiticus”, com a conseqüència de condicions d’alta humitat i temperatura. Per aquest motiu resulten especialment problemàtics en climes tropicals, encara que estan repartits per tot el món.

Aquestes aflatoxinas, considerades com genotóxicas (capacitat d’un producte químic de modificar l’ADN, el material genètic) i carcinogénicas, poden afectar a tot tipus de fruita seca (ametlles, avellanes, festucs, anacards, entre uns altres), cacauets, fruites dessecades, espècies, olis vegetals crus, cereals i blat de moro. A més, les aflatoxinas resisteixen els tractaments habituals als quals se sotmeten els aliments. Per tot això, ja l’any 1998 la Unió Europea va establir límits màxims en alguns d’aquests productes, basant-se en el principi ALARA (As Low As Reasonable Possible), és a dir, “tan baix com fos possible”.

Sobre continguts
Els experts consideren essencial mantenir l’exposició alimentària a aflatoxinas tan baixa com sigui possible

L’any 2007, i com a conseqüència de la proposta de fixar limitis màxims en el Codex Alimentarius, la Comissió Europea va sol·licitar a l’EFSA, en el marc dels debats generats en les reunions de la Comissió del Codex Alimentarius (CCA) de la FAO/OMS que avalaven nivells superiors de seguretat, una avaluació del risc davant la possibilitat de fixar límits màxims d’aflatoxinas totals superiors als 4 micrograms/kg establerts per la legislació europea. L’EFSA va avaluar en aquest moment la petició de la Comissió Europea, valorant la possibilitat que es produís un augment potencial del risc per a la salut dels consumidors en cas que s’autoritzessin continguts més elevats d’aflatoxinas per a ametlles, avellanes i festucs.

El grup Científic de Contaminants de la Cadena Alimentària (CONTAM) de l’EFSA va concloure llavors que pujar el límit de 4 micrograms/kg, màxim d’aflatoxinas permès en la UE, a 8 o 10 micrograms/kg totals en ametlles, avellanes i festucs tindria poc impacte des del punt de vista d’exposició a través de la dieta, risc de càncer i marges d’exposició. En el seu dictamen, els experts van concloure que l’augment dels continguts màxims permesos d’aflatoxinas en aquesta tres fruita seca només tindria efectes menors sobre l’exposició alimentària total estimada a partir de totes les fonts i, per tant, sobre el risc de càncer.

No obstant això, els científics van assenyalar que era essencial mantenir l’exposició alimentària a aflatoxinas tan baixa com sigui raonablement possible, i reduir l’exposició de les fonts, que són els contribuents principals en l’exposició alimentària total a aflatoxinas. Malgrat el dictamen rebut, la Comissió Europea no va prendre cap decisió definitiva sobre aquest tema.

Nou debat

Com a conseqüència de l’aprovació dels nous límits d’aflatoxinas totals al juny de 2008 en el Codex Alimentarius FAO/OMS, fixats en 10 micrograms/kg com a màxim en ametlles, avellanes i festucs processats, s’està debatent en els grups d’experts de contaminants agrícoles de la Comissió Europea la possibilitat d’alineació de la legislació europea amb els límits fixats pel Codex Alimentarius, no només per a ametlles, avellanes i festucs, sinó per a altre fruita seca.

Els gestors del risc consideren que això facilitaria l’aplicació pràctica de la legislació, especialment quant a les barreges de fruita seca. Cal tenir en compte a més que els continguts màxims d’aflatoxinas proposats pel Codex Alimentarius FAO/OMS per a fruita seca, que han d’establir-se internacionalment, tenen com a objectiu facilitar el comerç mundial.

Per això, la Comissió Europea va sol·licitar a l’EFSA una nova avaluació sobre els efectes sobre la salut pública derivats d’un possible increment dels límits legals establerts d’aflatoxinas totals de 4 micrograms/kg a 10 micrograms/kg per a fruita seca diferent a ametlles, avellanes i festucs.

Per a l’actual informe, el panell CONTAM va considerar els prop de 35.000 resultats d’aparició d’aflatoxinas en diferents productes alimentosos, inclosos fruita seca diferent a ametlles, avellanes i festucs que van ser sotmesos a estudi en 20 Estats membres per a l’avaluació de risc realitzada en 2006. La propera data límit que requeria la Comissió per a l’actual avaluació sol·licitada no va permetre a l’EFSA recaptar informacions addicionals complementàries, per la qual cosa aquest organisme europeu va confiar en la informació ja existent sobre aflatoxinas en aliments recollida en 2006.

El control de les principals fonts

Les dades sobre el consum de fruita seca diferent de les ametlles, avellanes i festucs dels Estats Membres no estaven a la disposició del Grup CONTAM, per tant es van utilitzar les bases de dades pertanyents a GEMS/Food Consumption Cluster Diets del Sistema Mundial de Vigilància del Medi ambient/Programa de Vigilància i Avaluació de la Contaminació dels Aliments (SIMUVIMA/Aliments), de la FAO/OMS, per estimar l’exposició dietètica.

Les estimacions prèvies indicaven que l’augment dels nivells màxims d’aflatoxinas totals en ametlles, avellanes i festucs de 4 a 8 o 10 micrograms/kg suposarien un increment en l’exposició dietètica total mitjana a les aflatoxinas a la zona estudiada del 1%. En examinar un augment potencial de l’aflatoxina total en altre fruita seca de 4 a 10 micrograms/kg es va observar que només prop del 0,5% de tals fruits tindrien concentracions en aquests rangs a excepció de les nous de Brasil, amb el 2,4%.

Segons les dades del GEMS/Food Consumption Cluster Diets, l’impacte de l’augment seria fins i tot menor que el benvolgut en l’estudi de la tres fruita seca en l’opinió inicial de l’EFSA. Així, s’espera que l’augment proposat en el nivell màxim legislat augmenti l’exposició dietètica total en menys del 2% per a la majoria de la població.

A més, si com s’estima, la fruita seca que excedeixen els nivells màxims de l’aflatoxina són consumits ocasionalment, l’exposició total en la dieta mitjana a llarg termini seria més alta, però al seu torn l’impacte d’elevar el nivell màxim per a tota la fruita seca de 4 a 10 micrograms/kg seria menor.

D’acord amb la informació que estava disponible en 2007, el panell de CONTAM de l’EFSA ha conclòs, després d’examinar dades de la FAO i de l’OMS, que l’augment dels nivells per les aflatoxinas totals de 4 a 10 micrograms/kg per a tota la fruita seca no afectaria negativament a la salut pública. Reitera, no obstant això, la seva anterior recomanació sobre l’exposició humana a les aflatoxinas des de totes les seves fonts que ha de basar-se en el principi ALARA, així com sobre la necessitat de reduir el nombre d’aliments altament contaminats que entren al mercat, amb independència dels productes implicats.

AMB HISTÒRIA

Els efectes de les micotoxinas són coneguts des de fa molts anys. Durant l’Edat Mitjana a Europa es van presentar epidèmies que van causar la mort a milers de persones i la causa de les quals va ser l’ergotismo, micoticoxicosis originada pel fong “Claviceps purpurea” (cornezuelo). No obstant això, a principis de la dècada dels 60 un brot d’una rara malaltia d’origen desconegut va causar la mort a Gran Bretanya de milers de caps de bestiar, pollastres i galls dindis. Llavors, la malaltia va ser denominada Malaltia X dels Galls dindis.

Científics de l’època van concloure que la causa estava associada a una farina de maní importada del Brasil que els servia com a aliment. D’allí, es va aconseguir aïllar una substancia producte del creixement d’un fong que en ser subministrada a animals sans reproduïa la desconeguda malaltia, demostrant-se que aquesta substància havia estat produïda per un cep de “Aspergillus flavus”, d’on va derivar el seu nom: aflatoxinas. Simultàniament, es va descobrir a Califòrnia l’aparició massiva de càncer de fetge en truites arc de Sant Martí de diverses piscifactories comercials, aïllant-se en aquella ocasió aflatoxinas en el pinso utilitzat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions