Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Residus fitosanitaris: què són i quins riscos tenen per a la salut

Els productes fitosanitaris, com els plaguicides i pesticides, són substàncies químiques que protegeixen els cultius, però poden afectar la nostra salut?

residuos fitosanitarios Imatge: Pixabay

Els productes fitosanitaris, com els plaguicides i pesticides, són substàncies químiques que s’empren en agricultura per controlar les plagues i les malalties dels cultius. El seu ús és necessari i habitual, però genera inquietud entre els consumidors, que es pregunten pels seus potencials riscos. Un producte fitosanitari pot originar la presència de residus en els aliments d’origen vegetal i provocar, al seu torn, efectes adversos en la salut d’els qui els consumeixen? Ho abordem en el següent article amb ajuda d’Elika, la Fundació Basca per a la Seguretat Agroalimentària.

On hi ha residus fitosanitaris?

L’ús de substàncies fitosanitàries, més conegudes com a plaguicides, pot deixar residus en els vegetals i els productes alimentaris derivats. És a dir, qualsevol aliment vegetal o producte alimentari la matèria primera del qual sigui d’origen vegetal —com les quals procedeixen d’animals que s’alimenten de vegetals— és susceptible de contenir aquests residus. Es tracta de les restes del producte que s’ha emprat per protegir el cultiu, inclosos els seus metabòlits i els productes resultants de la seva degradació o reacció.

Quin efecte poden tenir aquests residus en la salut?

Elika, la Fundació Basca per a la Seguretat Agroalimentària, detalla que existeixen diversos tipus d’efectes tòxics, i que aquests depenen de la toxicitat pròpia de cada plaguicida i de l’exposició (això és, la dosi ingerida i el temps d’exposició):

📌 Intoxicació aguda. És una exposició a grans dosis de plaguicida en un moment puntual, la qual cosa succeeix, normalment, per accident a els qui manipulen els productes. Les conseqüències són greus causant trastorns digestius, respiratoris, dermatológicos, nerviosos.

📌 Toxicitat crònica.

  • En professionals. És l’exposició continuada a dosis considerables de plaguicides de les persones que fabriquen o apliquen aquests productes en els cultius, la qual cosa pot donar lloc a efectes adversos reproductius, carcinogénicos, mutagénicos, neurotóxicos i inmunosupresores.
  • En consumidors. És l’exposició a petites dosis de plaguicides de forma perllongada generant efectes locals (irritació de pell i mucoses) o sistèmics (alteracions del sistema hormonal, nerviós, etc.).

“L’ús de diversos plaguicides per al mateix cultiu genera combinacions que poden tenir una toxicitat diferent a la qual caldria esperar de la suma dels plaguicides per separat. El determinar la toxicitat de la barreja de diversos compostos requereix uns procediments analítics poc desenvolupats fins avui, encara que la Unió Europea està donant passos per poder determinar-ho”, assenyalen des d’Elika.

Però… són segurs els fitosanitaris?

L’Informe ‘de residus de plaguicides 2018‘, elaborat per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), avalua si l’exposició actual en la dieta dels residus de plaguicides suposa un risc per a la salut de la població europea a llarg termini (crònica) o curt termini (aguda). En tots dos casos, aquest organisme va arribar a la conclusió que l’exposició és poc probable que suposi una amenaça per a la salut humana.

“L’EFSA està treballant en l’avaluació de risc acumulatiu per exposició a múltiples residus i a l’abril de 2020 va presentar els primers dos informes sobre risc acumulatiu de residus de plaguicides. Una de les avaluacions considera els efectes crònics en el sistema tiroïdal, i l’altra, els efectes aguts en el sistema nerviós”, expliquen des d’Elika.

La conclusió general per a ambdues avaluacions és que el risc del consumidor per exposició acumulativa en la dieta està, amb diversos graus de certesa, per sota del llindar que desencadena l’acció reguladora, per a tots els grups de població analitzats. De fet, el document conclou que el 95,5 % de les mostres d’aliments preses a Europa estava dins dels límits legals. Gairebé 6 de cada 10 mostres preses estaven lliures de residus o amb nivells no quantificables, mentre que la resta contenia nivells de residus dins dels límits permesos.

Al nostre país, l’ús segur dels productes fitosanitaris està regulat pel Reial decret 1311/2012. A més, existeix un Pla d’Acció Nacional 2018-2022 sobre l’ocupació sostenible dels productes fitosanitaris que té entre els seus objectius reduir els riscos i efectes derivats de la utilització d’aquests productes, especialment en l’àmbit de la salut humana i del medi ambient.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions