Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Respatller científic a perfils nutricionals

L'EFSA emfatitza la importància de dotar de suport científic els perfils nutricionals que acompanyen als aliments

img_89 11

Amb l’aprovació del reglament sobre al·legacions nutricionals i propietats saludables en els aliments, el passat mes d’octubre i que podria adoptar-se a la fi d’any, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) inicia una rigorosa labor destinada a dotar de base científica els perfils nutricionals que anuncien els aliments. Determinar la selecció dels nutrients, la de les quantitats de referència i com han de ser calculats aquests perfils per a una posterior avaluació són algunes de les prioritats per cobrir el buit existent en el camp de la informació alimentària.


Cada vegada més augmenta la preocupació dels consumidors per tenir accés a aliments saludables i assegurances. Per a això, compten amb una eina fonamental, que és l’etiquetatge, en el qual s’ofereix la informació sobre els continguts de nutrients i substàncies amb efecte nutricional. En la UE hi havia fins ara un buit sobre quin havia de ser el contingut d’aquestes substàncies, especialment de greixos, greixos saturats, àcids grassos trans, sal o sodi, i sucres, pels quals no es recomanen ingestes excessives en la dieta total, així com grasses poliinsaturadas i monoinsaturadas, hidrats de carboni diferents dels sucres, vitamines, minerals, proteïnes i fibres.

A l’hora d’establir aquests perfils nutricionals és necessari tenir en compte les diferents categories d’aliments i la funció d’aquests aliments en la dieta total. També influeixen les diferents pautes de consum que s’apliquen en els diferents Estats membres de la UE. Perquè aquests perfils siguin el més adequats és necessari dotar-los de suport tècnic i científic. Aquí és on entra l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), que acaba de presentar un dictamen amb el qual oferir informació adequada i veraç. En aquest sentit, l’Autoritat acaba de tancar una conferència científica internacional de tres dies a Bolonya, Itàlia, en la qual uns 200 experts, autoritats nacionals de la seguretat alimentària i legisladors i organitzacions de consumidors han intercanviat opinions i experiència en el camp de la nutrició i la salut.

«L’EFSA té la capacitat per resoldre les tasques desafiadoras sobre aquest camp», ha assegurat Catherine Geslain-Lanéelle, directora executiva de l’EFSA, que reconeix que s’emprèn «un nou treball en col·laboració estreta amb autoritats nacionals i responsables legisladors». Aquesta labor consisteix a ajudar a desenvolupar noves demandes d’aliments beneficioses per a la salut i proporcionar opinions científiques destinades a reduir el risc de malalties com l’obesitat.

Nutrició harmonitzada
El treball de l’EFSA estableix la base i les limitacions científiques per fixar perfils nutricionals

El passat 12 d’octubre el Consell de Ministres de la UE adoptava la regulació sobre demandes en nutrició i salut, que està previst que es publiqui en el diari oficial de la Comissió de la Comunitat Europea abans que finalitzi l’any. L’objectiu d’aquesta mesura legislativa és omplir el buit en l’àmbit normatiu quant a necessitats nutricionals es refereix. Un dels punts forts és assegurar que els consumidors rebin informació correcta i veraç fonamentada en criteris científics. I és que els canvis en el camp de l’alimentació obliguen a adequar l’oferta i perfilar la informació de l’aliment sobre els nivells que conté de substàncies com a sucre. Durant dos anys, el panell d’experts en productes dietètics, nutrició i al·lèrgies (NDA) ha treballat en aquest camp per establir mesures legislatives concretes.

D’arribar a un consens entre Parlament Europeu i Comissió Europea, les noves regulacions podrien entrar en vigor a partir de gener de 2007 i convertir-se en aplicables al juliol del mateix any. Al maig de 2006 el Parlament Europeu donava el vistiplau a un reglament que limita l’ús d’al·legacions nutricionals com light o sense sucre en l’etiquetatge i la publicitat dels aliments per evitar el seu ús enganyós i lluitar contra l’obesitat que, segons Geslain-Lanéelle, ha augmentat en els últims 20 anys de forma considerable (un de cada cinc nens de la UE sofreix sobrepès i tres milions són obesos).

La legislació vol evitar, per exemple, que els fabricants de llaminadures incloguin en els seus envasos l’esment de baix contingut en greix passant per alt el d’alt contingut en sucre.La indústria agroalimentària podrà incloure aquest tipus d’informació sempre que els productes no sobrepassin les quantitats de sal, grassa o sucre fixades en l’anomenat «perfil nutricional» en almenys dos d’aquests elements nutritius. El comissari europeu de Salut i Protecció dels Consumidors, Markos Kyprianou, va assegurar que aquest reglament «garantirà als consumidors europeus una informació veraç i basada en la ciència».

CONSENS CIENTÍFIC

Alguns productes alimentosos que circulen en certs Estats membre van acompanyats d’informació que no s’ajusta a criteris científics o aquesta és incoherent. En aquest sentit, especial atenció reben les vitamines i minerals, per les quals esments com «amb…», «…restituït», «…afegit» o «enriquit amb …» han d’estar subjectes a les condicions que regeix la declaració «font de…». No es tracta, en aquest camp, de criteris fixos sinó que han d’adequar-se i actualitzar-se. L’EFSA s’encarrega, de forma concreta, d’avaluar les declaracions sobre propietats saludables, que només poden utilitzar-se en la UE si compten amb una avaluació científica rigorosa que així ho permet.

Quant a les declaracions relatives a la reducció del risc de malaltia, els requisits per a l’etiquetatge són més específics. Si la determinació científica del risc no proporciona per si sola tota la informació necessària haurà de recórrer-se a altres mitjans que així ho proporcionin. A l’hora d’establir els perfils nutricionals, l’Autoritat és la responsable de facilitar, en un termini de 12 mesos, l’assessorament científic pertinent centrat en si han d’establir per als aliments en general o para determinades categories d’aliments; la gamma i l’equilibri de nutrients que han de tenir-se en compte; l’elecció de la quantitat de referència per als perfils i la proposta de càlcul d’aquests perfils.

Les condicions proposades estableixen, per exemple, que un aliment només pot declarar-se que posseeix un baix valor energètic si no conté més de 40 kcal/100g. En el cas de l’esment sense aportació energètica, només la podran portar els aliments que no continguin més de 4 kcal/100g. Per als baixos contingut en gras, només si el producte no conté més de 3g/100g.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions