Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Aliments > Les llaminadures

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Responsabilitat compartida per una mort per consum de llaminadures

Una sentència del Tribunal Suprem dictada fa unes poques setmanes condemnava a una empresa distribuïdora per la mort accidental d’un nen de tres anys després d’haver ingerit una gominola. De la fallada es desprèn la responsabilitat no sols de qui va distribuir el producte, sinó també de qui el va adquirir, incapaç d’advertir un risc que podia implicar seriosos riscos per a la salut. La sentència és un clar exemple de responsabilitat compartida.

El consum de llaminadures no sembla que hagués de presentar problemes d’envergadura, tret que s’hagi comès alguna incorrecció durant el seu procés d’elaboració. No obstant això, ocasionalment poden succeir-se situacions imprevistes amb tràgics desenllaços. Aquest és el cas de la ingestió d’una gominola que va provocar la mort a un nen de tres anys.

La notícia va saltar als mitjans de comunicació fa unes poques setmanes per la publicació d’una sentència del Tribunal Suprem per la qual es dilucidava la responsabilitat civil per la mort d’un menor que havia ingerit un producte de gominola denominat “maduixot”. La llaminadura com a producte típicament destinat als més petits, precisa d’unes pautes determinades de control de la seva seguretat, que han d’atendre no sols els qui les fabriquen, subministren o comercialitzen, sinó també els pares que les posen a la disposició dels seus fills.

Els fets van succeir en 1994. La gominola en qüestió es produïa a Itàlia, si bé a Espanya era comercialitzada a través d’una empresa de distribució que, al seu torn, la posava a la disposició de quioscos i altres comerços per a la seva venda directa al consumidor.


La gominola complia les prescripcions reglamentàries vigents i va ser subministrat a la propietària d’un quiosc d’una petita localitat d’Albacete. El pare del nen, que comptava 3 anys d’edat, va ser qui va adquirir una bosseta de gominoles “maduixot”. Va donar una al seu fill. Després de la seva ingestió, el petit es va sentir indisposat, morint mentre es produïa el seu trasllat a un centre mèdic.

El Mèdic Forense no va procedir a la pràctica de l’autòpsia del menor per entendre que la causa de la mort era evident: “asfíxia mecànica per sufocació provocada per l’obstrucció de les vies respiratòries a causa de la ingestió d’una llaminadura, les restes de la qual van ser vomitats pel nen poc abans de produir-se l’òbit.”

L’Administració va arribar tard


Després del succés, els pares del nen van presentar una demanda civil contra l’empresa distribuïdora de la llaminadura a Espanya i contra la propietària del quiosc que va vendre la llaminadura. En cap cas, la demanda es va instar contra l’empresa fabricadora de la llaminadura, el domicili de la qual estava a Itàlia. La demanda va seguir el seu curs i es van dilucidar les responsabilitats civils respecte als demandats. Tampoc es va plantejar la responsabilitat de l’Administració per un funcionament normal o anormal del servei públic de control i vigilància del compliment de la normativa sobre seguretat dels productes.

La demanda es va interposar en reclamació de la quantitat de 10.465.000 pessetes (62.895,92 euros) en concepte dels danys i perjudicis ocasionats per la mort del seu fill, interessant una condemna solidària i conjunta, tant de l’empresa subministradora com de la propietària del quiosc, que comprengués no sols la quantitat reclamada en concepte d’indemnització, sinó també l’interès legal des de la presentació de la demanda i les costes judicials.

L’Administració, pesi al contingut de la demanda, va actuar després del succés. Encara que la seva funció de control i garantia del compliment de la normativa sobre productes perillosos o defectuosos es va evidenciar incomplida. Després de l’emissió de diferents informes sobre la perillositat de la llaminadura, la Direcció General de Consum de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa va procedir a donar ordre de prohibició de la comercialització del producte a les Delegacions Provincials de la Conselleria.

El mateix Ministeri de Sanitat i Consum, a través de l’Institut Nacional de Consum, va elaborar un informe pel qual es considerava que la llaminadura “maduixot” “implica un seriós risc per a la salut i seguretat de la població infantil a causa de la grandària, textura i constitució de la matèria que el forma”.

Vuit anys per a una sentència definitiva


Fins a la resolució definitiva del cas pel Tribunal Suprem, els pares del menor degueren patir les conseqüències negatives d’un sistema judicial lent, més de vuit anys des dels fets fins a la sentència definitiva, i el revés de les seves pretensions tant en el seu plantejament en primera instància, com en grau d’apel·lació, i per la qual es van desestimar íntegrament la demanda i el recurs d’apel·lació formulat contra aquesta.

El Tribunal Suprem, a través del llit processal del recurs de cassació, com a última instància, i per tant, definitiva, va donar la raó als pares del menor, però només en part. La reclamació inicial de danys i perjudicis va quedar reduïda a la quantia de 6.000.000 de pessetes (36.060,73 euros), declarant-se responsable dels fets a l’empresa distribuïdora, però absolent a la propietària del quiosc.

La sentència del Tribunal Suprem no comparteix els criteris de les sentències precedents, la base de les quals per a la desestimació de la demanda resultava d’una interpretació il·lògica i irracional de les proves practicades. En les sentències d’instància i d’apel·lació s’entenia que no quedava acreditat que la causa exclusiva o determinant de la mort fos la ingestió de la llaminadura “davant l’absència de mitjans propis de la pràctica forense”. Per al Tribunal Suprem no hi havia cap dubte. La mort es va produir per la ingesta de la gominola “maduixot”, acreditada per l’informe del mèdic forense i la seva decisió de no realitzar l’autòpsia “davant l’evidència de la causa” de la defunció.

La responsabilitat de l’empresa distribuïdora de la gominola a Espanya es produeix encara quan el producte complia les prescripcions reglamentàries vigents en la data del succés. Però això no és causa suficient d’exempció de la responsabilitat, atès que la Llei General per a la Defensa de Consumidors i Usuaris (els preceptes dels quals eren aplicables en l’època dels fets), no sols exigeix l’observança de les normes aplicables, sinó les altres “ cures i diligències que exigeix la naturalesa del producte”.

El Tribunal Suprem i el legislador són conscients que la normativa en determinats sectors de la producció són incompletes. En aquest sentit, el citat tribunal recorda, que si bé no se li exigeix una diligència exorbitant, sí que cal extremar les cures i diligències que exigeix la naturalesa del producte que distribueixen.

I si bé en aquest cas la normativa no establia “una determinada grandària, consistència, flexibilitat o elasticitat”, retreu a l’empresa distribuïdora el fet que ometés “la pràctica de l’oportuna perícia, malgrat que estava obligada a abundar en les cauteles, tant en virtut que el consum principal del caramel expressat se situava en la població infantil, com per la consideració que la seva ingestió podia posar en perill la salut o la vida d’aquests destinataris finals”.
De la mateixa forma, resultava d’aplicació la denominada responsabilitat civil objectiva, que ja va ser introduïda per la Llei General per a la Defensa de Consumidors i Usuaris, assumint els criteris bàsics de la futura Directiva sobre productes defectuosos, i per la qual es considerava que no calia ser culpable o negligent perquè s’hagués de respondre pels danys causats al consumidor. En aquests casos, el consumidor o afectat ha de provar el mal, així com la relació entre el mal i el producte en qüestió.

LA RESPONSABILITAT DEL PARE

El Tribunal Suprem entén que es donen perfectament els criteris exposats per a la condemna per responsabilitat civil de l’empresa distribuïdora, però no de la propietària del quiosc. Les raons de la seva exoneració es fonamenten en el fet que no existeix relació o nexe causal entre el mal produït i la conducta de la venedora, atès que la seva actuació és considerada correcta, puix que la llaminadura “maduixot” va ser venuda directament al pare del menor, i no a aquest. La qüestió hauria estat totalment diferent si el menor hagués adquirit directament la llaminadura de la venedora.

Recordem que va ser ell qui va adquirir les gominoles en el quiosc i qui posteriorment les hi ofereix al seu fill. La resolució del Tribunal Suprem li retreu la seva desatenció respecte a les regles mínimes d’avaluació de seguretat del producte: “va haver d’observar la grandària del caramel i considerar que, per les seves proporcions, era impropi per al consum d’un nen de tres anys d’edat i, no obstant això, va decidir el seu lliurament a aquest”. I tot això a pesar que el producte mancava de cap indicació que advertís de limitacions sobre el seu consum. La desatenció del pare té conseqüències en el resultat de la sentència, tant des del punt de vista de la declaració dels subjectes responsables, en determinar-se la “culpa compartida” de l’empresa distribuïdora i del pare, com des de la quantificació de la indemnització per danys i perjudicis, ja que es produeix una moderació de la mateixa respecte a la que era reclamada: de 10.465.000 (62.895,92 euros) a 6.000.000 de pessetes (36.060,73 euros).

Bibliografía

  • Referència judicial: Sentència del Tribunal Suprem, Sala civil, de 10 de juny de 2002.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions