Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Responsabilitat per plaguicides defectuosos

L'adquisició d'un producte fitosanitari fora de les lleres legals porta aparellada la responsabilitat dels danys causats per possibles defectes i per falta de seguretat

Amb anterioritat a la sentència, el jutjat de primera Instància havia desestimat íntegrament les peticions de l’empresa agrícola, la campanya de la qual de 2004 va resultar totalment afectada després de l’aplicació d’un plaguicida defectuós. Els fets van tenir com a origen les conseqüències econòmiques que va sofrir una empresa agrícola després de l’aplicació d’un producte fitosanitari, un plaguicida que va resultar defectuós, en una plantació de tomàquets a la província de Badajoz, amb una extensió de 17 hectàrees. La venda estava ja compromesa amb una empresa transformadora per a la fabricació de tomàquet en pols concentrada. El producte fitosanitari, conegut comercialment amb la marca registrada de <«em>Titus, tenia en la composició el principi actiu Metsulfum Metil en lloc de Rimsulfuron, tal com correspon a la marca en qüestió.

El fet és que l’aplicació del producte en la plantació de tomàquets va causar la mort de totes les plantes sembrades per l’empresa agrícola per a la collita de 2004, que es va perdre completament. Els danys causats, i als quals han estat condemnats els responsables de tal desaguisado, ascendeixen a la quantia de 80.332,14 euros, que es corresponen tant als perjudicis causats per la pèrdua de les plantes tomateras com al lucre cessant de la campanya de tomàquet 2004, que va ser l’afectada.

La recerca del Seprona

De les recerques dutes a terme pel Seprona, i que van ser unides com a prova documental al procés judicial, va poder constatar-se que, malgrat que la distribuïdora estava administrativament autoritzada per comercialitzar el producte defectuós Titus com a «importador paral·lel», no va adquirir el producte ni els lots que després vendria per un conducte legal, és a dir, directament del fabricant italià o del concessionari oficial, o al mercat italià. En cas contrari, ho va adquirir a una empresa espanyola que ho va introduir il·legalment a Espanya després d’haver-ho obtingut d’una altra empresa italiana, diferent del fabricador o d’un concessionari oficial.

La introducció il·legal a Espanya la dedueix el Seprona del fet que l’empresa espanyola, amb domicili a Catalunya, que introdueix el producte des d’Itàlia no estava administrativament autoritzada com a «importador paral·lel», la qual cosa li impedia comercialitzar el producte Titus a Espanya. Així ho va fer amb la distribuïdora demandada, a qui li va vendre, en una pura transacció mercantil de compravenda, determinat nombre d’envasos del producte.

El Seprona presenta un informe on detalla que en la importació i comercialització de l’herbicida en qüestió s’han comès irregularitats, tant per l’empresa catalana que ho introdueix a Espanya, que ho va importar sense autorització, com per la distribuïdora demandada que ho comercialitza amb posterioritat a Espanya. Aquesta, malgrat estar autoritzada per a això, ho va adquirir de l’intermediari anterior sense observar les garanties necessàries que asseguressin que es tractava del mateix producte autoritzat a Espanya. A més van poder comprovar que l’empresa importadora va comercialitzar els envasos amb l’etiquetatge en italià, sense procedir a reetiquetar les instruccions de l’ús en castellà, ja que no comptava amb autorització per a la importació paral·lela, que consisteix en la facultat de comercialitzar a Espanya, un producte determinat, la fabricació del qual i procedència és un altre país de la Unió Europea, independentment del concessionari oficial.

La falta de registre
La importació paral·lela permet comercialitzar a Espanya un producte determinat la fabricació del qual i procedència és d’un altre país europeu
El producte de referència havia d’estar registrat com a «producte plaguicida» a Espanya pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, l’autorització de la qual hagués permès comercialitzar-ho, una vegada etiquetat en espanyol i substituït el nombre de registre del país de procedència, pel nombre de registre d’Espanya. La importadora catalana, al no posseir autorització expesa per la Sotsdirecció General d’Agricultura del Ministeri del ram, no podia distribuir-ho per Espanya, ni podia sobreetiquetarlo, desapareixent d’aquesta forma la garantia que es tracta del mateix producte autoritzat al nostre país. En aquest sentit, infringia el que es disposa en l’article 40.3 de la Llei 43/2002, de 20 de novembre, de sanitat vegetal i l’article 27 del Reial decret 2.163/1994, pel qual s’implanta el sistema harmonitzat comunitari d’autorització per comercialitzar i utilitzar productes fitosanitaris.

Conseqüentment, la distribuïdora que ho adquireix directament de la importadora a Espanya ha incomplit les condicions de l’autorització per comercialitzar en règim de «importació paral·lela» l’herbicida Titus R ja que, encara que sobreetiquetó els envasos en la forma previnguda en l’autorització, els va comercialitzar sense garantia suficient que es tractava del mateix producte autoritzat a Espanya, ja que no pot justificar que s’aprovisionés d’un distribuïdor del mateix fabricador autoritzat, sinó que ho va adquirir a un intermediari que ho distribueix il·legalment al mercat espanyol, i, per tant, va incomplir la primera de les condicions de l’autorització administrativa.

L’àmbit de la responsabilitat
La resolució judicial de referència condemna a l’empresa distribuïdora a Espanya en apreciar-se culpa extracontractual per «culpa in eligendo». Els jutges consideren que de les recerques dutes a terme pel Seprona es constata que malgrat estar administrativament autoritzada per actuar en la comercialització del producte defectuós Titus, com a «importador paral·lel», no va adquirir aquest producte i, amb això, els lots que després vendria al llarg de la cadena de distribució, d’una manera i per un conducte legal.

La responsabilitat extracontractual, per «culpa in eligendo» imputable a la distribuïdora radica a haver-hi adquirit el producte no directament al mercat italià, sinó a una altra empresa sense cerciorar-se, abans, que la mateixa estava legalment autoritzada per comercialitzar el mateix producte pel qual existia concessionari oficial a Espanya. La sentència conclou, arran de la documentació aportada, especialment les factures emeses, que la importadora espanyola comercialitza el producte sense estar autoritzada.

Per això entenen que, en haver actuat d’aquesta forma, la distribuïdora condemnada es col·locava en situació de no poder garantir la legitimitat del producte, ni l’exactitud del seu formulat; estava faltant, doncs, als compromisos i responsabilitats assumides en obtenir l’autorització administrativa com a «importador paral·lel» i havia generat una confiança en la benignidad del producte que de cap manera podia garantir. A més consideren que havia creat d’aquesta forma un estat de la situació aparent, en distribuir, com a subministrador a tercers un producte que, per la seva conducta irregular, no responia a les expectatives que aquests tercers albergaven a l’hora d’adquirir el plaguicida.

La culpa «in elegando» de la distribuïdora es deriva precisament de la seva mala elecció, atès que va optar per adquirir el producte de qui no estava autoritzat per a la seva comercialització a Espanya per no disposar de la pertinent llicència administrativa com a «importador paral·lel» La sentència també condemna als administradors socials en considerar que estan obligats a vigilar i informar-se sobre que les persones amb les quals contracten estan degudament autoritzades per comercialitzar els productes que adquireixi la societat per ells administrada i venien obligats així mateix a complir escrupolosament les condicions i responsabilitats assumides en obtenir l’autorització administrativa per operar en el tràfic jurídic-econòmic com a «importador paral·lel», entre els quals destaca «No comercialitzar amb l’etiqueta aprovada un altre producte diferent del comercialitzat legalment a Itàlia sota el nom comercial de Titus allí homologat amb el número 8130».

L’ampliació de la responsabilitat s’estén també a l’apoderat general de l’empresa distribuïdora en virtut del poder conferit per actuar per compte i en nom de la Societat, amb les facultats de comprar i vendre mercaderies, signar i exigir tota classe de factures i determinar les condicions generals de quantes operacions hagi de realitzar la societat i a qui es considera administrador de fet de la mercantil. I és com a persona amb facultats para determinés les condicions de tota operació a realitzar amb tercers, havia de saber que la importadora espanyola no podia comercialitzar a Espanya, el producte Titus R, al no estar autoritzat com a «importador paral·lel», exposant-se d’aquesta forma al fet que el producte adquirit a aquella no respongués al contingut i formulat original del producte. Els jutges conclouen que actuant d’aquesta forma assumia el risc i la consegüent responsabilitat de distribuir un plaguicida que no responia a les expectatives legitimes que aquests tercers tenien en adquirir-ho.

EL VENEDOR, ABSOLT

Img plagui1
La sentència absol a la persona que va vendre directament a l’empresa agrícola demandant el producte fitosanitari que va resultar defectuós i que va causar la mort de les plantes de tomàquet sembrades. El Tribunal no aprecia en aquest cap responsabilitat, ni contractual ni extracontractual, així com tampoc cap acció dolosa, ni cap negligència o morositat que pugui afectar al venedor directe del producte, doncs considera que era total desconocedor que la real composició o fórmula del producte fitosanitari no responia al que figurava en l’etiqueta.

A més els jutges consideren que tampoc cal parlar de responsabilitat des del moment que el venedor, al seu torn, va adquirir el producte a través de les lleres normals de comercialització, és a dir, d’un altre subministrador que, al seu torn, ho va adquirir de la distribuïdora demandada. En aquest sentit li apliquen al venedor la jurisprudència segons la qual la responsabilitat del venedor o subministrador del producte defectuós ha d’enjudiciar-se conforme als paràmetres comuns i ordinaris que sigui exigibles a qui ven el producte sense haver-ho fabricat, que no té per que conèixer aquells defectes que no es trobin manifests i a la vista i que ho ven confiat en la garantia sobre la idoneïtat del producte que li ofereix el fabricant.

No obstant això, semblen advertir que el resultat hagués estat diferent en el cas que hagués pogut comprovés que coneixia de l’adquisició del producte per part de la distribuïdora per lleres il·legals, és a dir, d’un empresa que no estava autoritzada com a «importador paral·lel».

Bibliografía

Referencia Sentència

  • Sentència de l'Audiència Provincial de Badajoz, Secció 2ª, de data 13 de desembre de 2005. Sentencia número 448 de 2005, recurs número 696/2005.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions