Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Restes de plaguicides en aliments

Els consumidors poden reduir la ingesta de residus de plaguicides en aliments pelant o rentant les fruites i hortalisses, com aconsella l'OMS

img_residuos plaguicidas alimentos hd

Els plaguicides són substàncies utilitzades en la producció d’aliments per controlar plagues d’insectes, rosegadors, males herbes, bacteris i fongs. El seu ús està regit per normatives i controls que garanteixen que són segurs i que els límits que es detecten són molt inferiors als considerats com a perjudicials. Per protegir als consumidors d’aquestes substàncies, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) examina les dades científiques dels quals es disposa i estableix límits màxims de residus (LMR), acceptats a nivell internacional. L’article explica quins són les prioritats de l’OMS entorn dels plaguicides i com reduir l’exposició en els cultius i l’alimentació.

Imatge: itfede

Segons l’OMS, a tot el món s’usen més d’1.000 plaguicides per evitar que les plagues destrueixin collites i cultius. Alguns dels pesticides més antics, com el DDT, la utilització del qual ja no està permesa, poden romandre en el sòl i l’aigua durant anys. La seva toxicitat depèn sobretot de la seva funció, de la quantitat emprada i de la manera d’exposició (ingestió, inhalació o contacte directe amb la pell). Els efectes nocius dels plaguicides es produeixen a partir de determinat nivell d’exposició.

Segons l’Associació Europea de Protecció de Cultius (ECPA), fins al 40% dels cultius de tot el planeta es perden cada any a causa de plagues i malalties de les plantes, fins i tot amb l’ús de pesticides. Des de l’any 2014, el maneig integrat de plagues (IPM) inclou l’ocupació responsable de plaguicides i solucions de biotecnologia vegetal. Els controls i accions realitzades sobre aquestes substàncies en els últims anys han permès arribar a conclusions com a la qual va arribar en 2016 l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA): “El 97% de les mostres d’aliments recollides en la Unió Europea (UE) no contenen residus de plaguicides ni contenen traces que no es trobin dins dels límits legals”.

Prioritats sobre l’ús de plaguicides

En la UE, cada any l’EFSA elabora un informe sobre l’ús de plaguicides. L’últim d’ells confirma que més del 97% de les mostres d’aliments avaluats contenen nivells de residus de plaguicides dins dels límits legals, que garanteixen un gran marge de seguretat. És important que aquestes substàncies, que s’apliquen de forma deliberada en el medi ambient i que poden ser tòxiques, es controlin i rebin un seguiment regular. L’OMS té dos objectius clars:

  • 1. Fer que es prohibeixin els plaguicides més tòxics per a l’ésser humà i els que romanen més temps en el medi ambient.

  • 2. Protegir la salut dels consumidors a través de l’establiment de límits màxims de residus (LMR).

Aquests límits fan referència als nivells superiors legals d’una concentració de residus de plaguicides en aliments o pinsos. Per establir-los, es tenen en compte bones pràctiques agrícoles per a una menor exposició del consumidor sense que això afecti a la protecció dels cultius. Aquests nivells s’estableixen quan el producte està llest per consumir. Segons l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), els LMR es refereixen a límits toxicológicamente acceptables, no a límits toxicológicos, és a dir, representen la quantitat màxima d’un residu que pot trobar-se en un producte alimentari d’origen vegetal o animal com a conseqüència de l’ús legal. Ha de tenir-se en compte, per tant, que superar aquests LMR no sempre és sinònim d’un risc per a la salut perquè no representen la quantitat màxima de la substància activa que pot ser perjudicial.

Dins de la categoria de plaguicides s’inclouen insecticides, herbicides o fungicides. L’OMS classifica els plaguicides en:

  • Ia: summament perillós.

  • Ib: molt perillós.

  • II: moderadament perillós.

  • III: lleugerament perillós.

Com prevenir l’exposició a plaguicides

L’alimentació és una de les principals vies d’exposició als plaguicides. Però també ho és l’aplicació d’aquests productes en cultius. Les persones que administren aquestes substàncies han de seguir les instruccions d’ús dels plaguicides i protegir-se amb guants i màscares sempre que sigui necessari.

Per reduir l’exposició a través dels aliments, la recomanació és portar una dieta variada i pelar o rentar les fruites i hortalisses, una pràctica que, segons l’OMS, redueix de manera significativa no solament l’exposició de plaguicides, sinó també altres fonts de perill com els bacteris patògens.

El rentat amb aigua redueix la presència de terra, gèrmens i residus de pesticides que estan en la superfície de fruites i verdures. Per tant, rentar la fruita o la verdura sota l’aigua corrent és més efectiu que si es posen en remull en un recipient. Els residus de plaguicides s’adhereixen millor a les fruites que tenen peles cerosas o suaus, però si aquestes s’han tractat amb ceres, és possible que alguns residus quedin atrapats sota. Segons el Centre Nacional d’Informació sobre Pesticides nord-americà (NPIC), un acord de cooperació entre la Universitat Estatal d’Oregon (OSU) i l’Agència de Protecció Ambiental d’EUA (EPA), encara que alguns sabons o detergents s’han dissenyat per llevar aquests residus, “no s’ha comprovat que siguin més eficaços que l’aigua per si sola”. Els experts asseguren que l’aigua és molt eficaç a llevar alguns residus superficials.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions