Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Revisió de les aromes

Una nova revisió de les substàncies aromatizantes que s'utilitzen en la UE descarta riscos associats al seu ús

Img pimienta blanca Imatge: Adam Davis

L’ús d’additius en la Unió Europea compta amb una rigorosa i completa labor destinada a garantir la seguretat al consumidor. En aquesta línia de treball, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) dedica part de la seva recerca a assegurar que l’ús d’aquestes substàncies és innocu. Fruit d’aquesta tasca, acaba de completar la primera fase d’una exhaustiva revisió de més de 2.000 substàncies aromatizantes. L’objectiu és elaborar una llista positiva dels aromatizantes i adequar-la a les noves exigències. Les primeres conclusions indiquen que la majoria d’ells, que es van començar a usar en 1999, no comporten risc algun per a la salut. Per uns 400, en canvi, són necessàries més avaluacions.


L’any 2014 és el termini màxim fixat per completar l’avaluació de totes les substàncies aromatizantes. En la primera fase d’aquesta revisió, en la qual s’han avaluat 22 ingredients d’aquesta naturalesa, el grup d’experts de l’EFSA ha reconegut que 12 han de sotmetre’s a una nova avaluació. A pesar que aquestes substàncies compten amb l’aprovació del Programa Conjunt OMS/ONU d’Experts en Additius Alimentaris (JECFA), les condicions d’ús difereixen d’uns països a uns altres i la referència pels de la Unió Europea és l’EFSA . Això no significa que s’obviï què diu el Codex Alimentarius, responsable del desenvolupament de normes de seguretat alimentària i l’anàlisi dels principals riscos. En general, la revisió es fonamenta en aspectes com la identitat dels materials d’origen, el procés de fabricació, l’avaluació de l’exposició alimentària i les dades toxicológicos.

Objectiu: potenciar el sabor i l’olor
Les substàncies aromatizantes que s’usen en alimentació tenen un clar objectiu: donar als productes un toc diferencial de sabor i olor. Abans que s’aprovin, aquests additius han de passar per un llarg recorregut en el qual preval la seguretat final del consumidor. Les avaluacions toxicológicas en aquest àmbit són les encarregades de demostrar que una substància és vàlida i segura. Qualsevol que sigui aquest ingredient, ha de quedar especificat en l’etiquetatge. A Espanya, el nou reglament sobre aromes i altres ingredients amb propietats aromatizantes es començarà a aplicar a partir del 20 de gener de 2011. En ell s’inclouen “les aromes, els seus materials de base i els aliments que els contenen”.

La reavaluació sobre substàncies aromatizantes preveu harmonitzar les condicions d’ús d’aquests additius en la UE

La tasca del Panell Científic de Materials en Contacte amb Aliments, Enzims, Aromes i Coadjuvants Tecnològics de l’EFSA obria a l’inici de l’any una consulta pública sobre aquestes substàncies. L’objectiu és elaborar una guia vàlida per a tots els Estats membres en la qual s’incloguin solament les aromes alimentàries assegurances. L’ús d’ingredients d’aquesta índole respon a la necessitat de dotar als aliments de propietats (sabor) que hagin pogut perdre durant el procés de fabricació.

Reforçar i millorar el sabor a través de les aromes artificials no ha d’estar renyit amb la seguretat final del producte. L’anàlisi de nous sabors es fa d’acord amb les noves directrius que els regulen. Amb aquesta iniciativa es pretenen avaluar, de forma independent, totes les substàncies aromatizantes disponibles avui dia en la UE, segons les últimes dades científiques.

Si es detecten motius que indiquin que una determinada aroma no compleix amb els requisits exigits, es comunica als gestors de riscos de la Comissió Europea, els qui han de decidir si es deixa d’utilitzar. En 2009, durant una d’aquestes avaluacions, l’EFSA va posar en dubte la seguretat total de dues aromatizantes usats per donar sabor fumat als aliments, l’Unismoke i el Zesti Smoke Code 10. Malgrat no suposar una preocupació sanitària, llavors van advertir d’un possible problema sanitari.

La lletra I
Els additius que s’utilitzen entre els ingredients dels productes poden mostrar-se de dues maneres: amb el nom de la substància que s’utilitza o amb un codi format per la lletra I més un nombre. En l’etiqueta ha de figurar, a més, la funció que exerceix l’additiu en qüestió. Les quatre categories principals d’additius són els conservants (a la lletra I li segueix la sèrie de nombres 200), els antioxidants (sèrie 300), els colorants (sèrie 100) i els agents de textura (sèrie 400).

INGESTES SEGURES

Una de les mesures de control que s’apliquen en els additius són els nivells d’ingesta segurs (Ingesta Diària Admesa, ANADA). Aquesta mesura defineix la quantitat d’additiu en mil·ligrams considerada segura, que pot consumir una persona adulta al dia durant llargs períodes de temps sense que això vagi associat al desenvolupament d’efectes tòxics. Aquesta mesura no és igual per a adults que per a bebès o nens. La revisió periòdica d’aquestes substàncies ha d’ajudar a assegurar la ingesta de les mateixes a tots els ciutadans. A més, la reavaluació implica actualitzar els coneixements sobre les seves propietats i possibles efectes, una informació que ha de quedar plasmada en l’etiquetatge.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions