Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Risc comercial en aqüicultura

Els criadors de peixos que han hagut de destruir la seva explotació a causa d'una malaltia infecciosa, no tenen dret a indemnització

Una recent Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (TJCCEE), a la qual ha tingut accés consumaseguridad.com, determina que de cap manera existeix un principi general de Dret comunitari que estableixi l’obligació per part dels Estats membre d’indemnitzar als criadors de peixos que s’han vist obligats a destruir tota o part de la seva explotació per causa d’una malaltia infecciosa. Les Directives comunitàries, que regulen el control de determinades malalties pròpies dels peixos, no van establir cap indemnització per al supòsit que haguessin de sacrificar-se els peixos d’una explotació, afectats per anèmia infecciosa del salmó (AIS) o de septicèmia hemorràgica viral (SHV). El dret intern dels diferents Estats membres que van transposar les esmentades Directives tampoc ho van fer.

L’omissió legal ha donat lloc a la reclamació, ara desestimada, que dues empreses d’aqüicultura van instar contra l’autoritat pública del seu país, en considerar-se greument perjudicades per l’aplicació d’aquesta normativa específica i a les seves estrictes conseqüències.

Una resolució per a dues reclamacions

Les normes comunitàries no preveuen indemnitzacions per a les explotacions d’aqüicultura afectades per brots infecciosos
La Court of Session d’Escòcia va plantejar davant el Tribunal de Justícia sengles qüestions prejudicials sobre la interpretació dels principis del Dret comunitari relatiu a la protecció dels drets fonamentals, destinades a donar resposta jurídica a dos litigis pendents de resoldre, i plantejats per dues explotacions d’aqüicultura escoceses, la Booker Aquaculture Ltd. (assumpte C-20/00), i la Hydro Seafood GSP Ltd. (assumpte C-64/00), contra les autoritats públiques.

En el primer cas, els fets del qual daten d’agost de 1994, com a conseqüència de la declaració d’un brot de septicèmia hemorràgica viral (SHV) en la seva granja de rèmols de l’illa de Gigha (Regne Unit), l’empresa Broker es va veure obligada a donar mort a tots els peixos i a destruir els seus cadàvers, donant així compliment al que es disposa en una Ordre ministerial de 1994 sobre la matèria. De la totalitat de peixos criats en l’explotació únicament van poder destinar-se a la seva comercialització o transformació per al consum humà, prèvia extracció de les vísceres i compliment de les normes legals d’aplicació, els rèmols nascuts amb anterioritat a 1991, i que segons el parer de la inspecció, no van mostrar cap símptoma de la malaltia.

En l’assumpte C-64/00, Hydro Seafood, que es dedicava a la cria del salmó en diverses explotacions situades en l’oest d’Escòcia, es va veure afectada en 1998 per l’anèmia infecciosa del salmó (AIS) i, com a conseqüència d’això, obligada a emplenar amb el que es disposa en diferents Ordres Ministerials -que es van dictar a l’empara del que es disposa en la normativa reglamentària sobre control de malalties de peixos- i que li ordenaven la destrucció de les existències de peixos que no haguessin aconseguit encara una talla comercial.

En tots dos casos es reclamaven les pèrdues derivades del sacrifico i destrucció dels peixos que no van poder ser comercialitzats, i els danys derivats d’una comercialització prematura dels quals emplenaven la talla comercial. Hydro Seafood, a més, reclamava els costos addicionals en els quals havia incorregut a causa del que es disposa en les estrictes Ordres Ministerials, i el muntant total de les quals ascendia a 14 milions de lliures esterlines. Les peticions van ser totalment desestimades per l’administració, així com la possibilitat de concedir, en el seu cas, una indemnització graciosa. El Govern seguia la ferma política de no concedir indemnitzacions als destinataris de mesures adoptades per a lluitar contra les malalties dels peixos. I a les reclamants no els va quedar un altre remei que acudir a la justícia ordinària per a obtenir una resposta adequada a les seves peticions. Booker e Hydro Seafood sostenien que els principis de Dret comunitari relatius a la protecció dels drets fonamentals, en particular del dret de propietat, han d’interpretar-se en el sentit que requereixen que s’indemnitzi als propietaris de peixos que hagin estat o destruïts, o matats i destruïts, o ben sacrificats en circumstàncies com les plantejades.

En el cas de la mercantil Booker, el Lord Ordinary de la Court of Session d’Escòcia va arribar a estimar que l’administració britànica havia actuat il·lícitament al no haver previst la concessió d’una indemnització, per via legislativa o administrativa, quan va adoptar les decisions que imposaven el sacrifici dels peixos conformement a la norma reglamentària. El Govern va apel·lar aquesta resolució i la Court of Session escocesa va decidir suspendre el procediment a fi d’obtenir resposta del Tribunal de Justícia sobre determinades qüestions, com així va succeir també en l’assumpte C-64/00.

La qüestió fonamental radicava a determinar si el compliment d’una obligació establerta per una norma comunitària -quant a les mesures de lluita amb motiu d’un brot d’una malaltia en una explotació autoritzada d’aqüicultura, i que portaven al sacrifici i destrucció de tots els seus peixos- obligava l’Estat membre a adoptar mesures d’indemnització per a protegir els drets fonamentals de les empreses afectades, en particular el seu dret de propietat. I en cas d’establir-se, si les mesures havien de distingir entre un comportament culpós o no del propietari dels peixos. En el cas d’Hydro Seafood, a més se sol·licitava del Tribunal de Justícia que es pronunciés sobre la legalitat de la norma comunitària en ometre la indemnització.

Mesures estrictes

La Directiva 93/53 preveia que els peixos que presentin signes clínics de certes malalties serien considerats materials d’alt risc i destruïts sota control del servei oficial, permetent-se comercialitzar o transformar amb vista a l’alimentació humana -sota determinades condicions- aquells que hagin aconseguit la talla comercial i no presentin cap signe clínic de malaltia.

Les restriccions imposades per la norma als propietaris respecte a les seves explotacions responen a objectius d’interès general que la Comunitat pretén aconseguir en el marc de l’organització comuna del mercat de l’aqüicultura. Com diu el Tribunal de Justícia, el legislador comunitari, en adoptar la Directiva 93/53, va definir les mesures de caràcter sanitari i profilàctic que els Estats membre han d’adoptar per a prevenir i eliminar determinades malalties dels peixos en el seu territori. No obstant això, de la norma comunitària no es desprèn un dret a indemnització en favor dels propietaris els peixos dels quals hagin estat destruïts o sacrificats a conseqüència de l’aplicació d’aquestes mesures.

Indemnitzacions

En alguns supòsits especials, que no són aplicable al present cas, com recorda el Tribunal de Justícia, una Decisió comunitària havia previst ajuda financera de la Comunitat als Estats membres que haguessin efectuat despeses per a indemnitzar als propietaris els animals dels quals hagin estat sacrificats o destruïts amb vista a combatre determinades malalties, ja en el marc d’intervencions d’urgència o bé de programes d’erradicació i de vigilància.

Un Estat membre només podrà beneficiar-se de la participació financera de la Comunitat en les intervencions d’urgència necessàries en cas d’aparició de les malalties previstes legalment si entre les mesures immediatament aplicades per aquest Estat figura la indemnització adequada i ràpida als criadors. Per tant, únicament quan l’Estat membre decideixi concedir aquesta indemnització i compleixi les referides exigències podrà beneficiar-se de la participació financera de la Comunitat. Respecte als peixos, l’única malaltia que recull una Decisió comunitària de 1994 és la necrosi hematopoètica infecciosa.

FUNCIÓ SOCIAL I RISC COMERCIAL

El Tribunal de Justícia deixa molt clar en aquest assumpte que «els drets fonamentals no constitueixen prerrogatives absolutes», sinó que han de prendre’s en consideració atenent la seva funció dins de la societat. En aquest sentit, atorga validesa a la imposició de restriccions a l’exercici de la propietat dels criadors sobre els peixos en l’àmbit d’una organització comuna de mercats «sempre que aquestes restriccions responguin efectivament a objectius d’interès general perseguits per la Comunitat i no constitueixin una intervenció desmesurada i intolerable que lesioni la pròpia essència d’aquests drets».

De l’anàlisi que el Tribunal de Justícia realitza de la Directiva comunitària es desprèn que aquesta té un doble objectiu que consisteix, d’una banda, a garantir, mitjançant la realització del mercat interior, el desenvolupament racional del sector de l’aqüicultura i augmentar la seva productivitat; i, d’altra banda, a establir en l’àmbit comunitari les normes de policia sanitària que regulen aquest sector.

Com apunta la Sentència, les mesures que imposa la Directiva responen a objectius d’interès general perseguits per la Comunitat, sent les mateixes de caràcter urgent i destinades a eliminar qualsevol risc de propagació o de supervivència de l’agent patogen. I si bé no s’estableix una indemnització als propietaris, tampoc se’ls priva de l’ús de les instal·lacions, atès que les mesures establertes els permeten continuar exercint la seva activitat, perquè la destrucció i el sacrifici immediats de tots els peixos els permetran repoblar com més aviat millor les granges afectades.

Les mesures giren en l’òrbita dels riscos comercials que té qualsevol explotació d’aqüicultura. Riscos que el Tribunal considera inherents a l’activitat de cria i comercialització d’animals vius, i com a fenomen natural. El Tribunal considera que els criadors no poden ni han de desconèixer que estan exposats al fet que, en un moment donat, pugui declarar-se una malaltia dels peixos que els causi algun tipus de perjudici.

Bibliografía

SENTÈNCIA

  • Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de 10 de juliol de 2003, en els assumptes acumulats C-20/00 i C-64/00, entre Booker Aquaculture Ltd, que actua sota la denominació «Marini Harvest McConnell» (assumpte C-20/00), Hydro Seafood GSP Ltd (assumpte C-64/00) i The Scottish Ministres.

LEGISLACIÓ

  • Decisió de la Comissió, de 13 de juny de 2003, per la qual s'estableixen els criteris per a la delimitació de zones i l'adopció de mesures oficials de vigilància davant la sospita o la confirmació d'anèmia infecciosa del salmó (AIS). DOUE 156/2003, de 25 juny 2003
  • Directiva 93/53/CEE del Consell, de 24 de juny de 1993, per la qual s'estableixen mesures comunitàries mínimes de lluita contra determinades malalties dels peixos (DO L 175, p. 23).
  • El Regne Unit va adaptar el seu Dret intern la Directiva 93/53 mitjançant uns reglaments que porten per títol «Diseases of Fish (Control) Regulations 1994» (Statutory Instrument 1994, n. 1447), disposant respecte a determinades malalties que el Ministre competent adoptarà Ordres Ministerials d'aplicació de les mesures prescrites per la Directiva 93/53.
  • Reial decret 1488/1994, d'1 de juliol, pel qual s'estableixen mesures mínimes de lluita contra determinades malalties dels peixos. (BOE número 227/1994, de 22 de setembre de 1994). Modificat per RD 138/1997, de 31 de gener de 1997, RD 3481/2000, de 29 de desembre de 2000 i Ordre de 19 de setembre de 2001.

  • Et pot interessar:

    Infografies | Fotografies | Investigacions