Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ús d’additius en aliments per a nens i bebès, què diu la llei?

La legislació alimentària és molt acurada amb la salut dels consumidors més sensibles i petits, com els nens i els lactants

img_aditivos ley hd

Existeixen nombrosos additius alimentaris en l’actualitat. La seva presència en diversitat de productes genera dubtes i preguntes, sobretot quan aquests aliments estan dirigits al públic infantil. Estan permesos els additius alimentaris en els productes que consumeixen els nens i els bebès? Poden utilitzar-se en tots els aliments? És obligatori indicar en l’etiqueta que un producte conté colorants azoics? El següent article explica què lleis regulen aquest tema i quins són les seves indicacions.

Img aditivos ley
Imatge: erierika

Nens i additius alimentaris: ús prohibit excepte poques excepcions

El Reglament 1333/2008, que fixa la llista positiva d’additius alimentaris, té en compte als nens a l’hora de regular l’ús dels additius. Això es pot observar en l’estructura del mateix i en com ho avança l’article 16, que regula l’ocupació d’additius alimentaris en aliments per a lactants i menors de poca edat. En ell es llegeix que “no s’usaran additius alimentaris en els aliments per a lactants i nens de poca edat segons la Directiva 89/398/CEE, especialment en els aliments dietètics per a lactants i nens de poca edat destinats a usos mèdics especials, excepte quan tal possibilitat es contempli específicament en l’annex II del present Reglament”.

Com es pot veure, per l’establert en l’article 16, la regla general serà que no s’emprin els additius per als menors en els productes que van expressament dirigits a ells i, si escau, s’estableixen excepcions molt concretes en els grups d’aliments reflectits en l’epígraf 13 del reglament:

  • I 300 (àcid ascòrbic). Solament per a begudes a força de fruites i hortalisses, sucs i aliments per a nens. Límit: 300 mg/l o mg/kg.
  • I 301 (ascorbato sòdic). Solament per a begudes a força de fruites i hortalisses, sucs i aliments per a nens. Límit: 300 mg/l o mg/kg.
  • I 302 (ascorbato càlcic). Solament per a begudes a força de fruites i hortalisses, sucs i aliments per a nens. Límit: 300 mg/l o mg/kg.

A més de les especificacions legals sobre additius en els aliments que ingeriran els petits, també és important ressaltar el gran treball de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). N’hi ha prou amb veure les opinions científiques en les quals es valora l’ús dels additius alimentaris i es considera sempre a la població infantil de forma clarament diferenciada de la resta. Alguns exemples:

Aliments per a nens: el cas dels colorants azoics

En altres casos, la preocupació pels nens i el consum d’aliments està relacionada amb l’ús de colorants. Aquest aspecte està recollit per l’article 24 en relació amb els denominats “colorants azoics”, que fixa requisits específics per a l’etiquetatge d’aliments que continguin aquests colorants en particular:

  • Groc ataronjat (I 110).
  • Groc de quinoleina (I 104).
  • Carmoisina (I 122).
  • Rojo allura AC (I 129).
  • Tartracina (I 102).
  • Rojo cochinilla A (I 124).

Per assegurar que, en tots els casos, el consumidor té la informació necessària respecte a aquests colorants, els aliments que els continguin han de presentar una etiqueta molt concreta. En primer lloc, ha d’indicar la seva presència amb el nom o el nombre del colorant (per exemple, “Carmoisina” o “I 122”). A continuació, s’ha d’incloure aquesta llegenda: “Pot tenir efectes negatius sobre l’activitat i l’atenció dels nens“.

Panell d’additius de l’EFSA per al seu adequat control

L’EFSA no es deté en la seva contínua revisió en matèria d’additius. Els gestors de riscos treballen de forma permanent perquè en la Unió Europea es compti amb el sistema alimentari més segur del món. En aquest sentit, podem estar tranquils: la UE estableix els paràmetres considerant els avanços científics i, també, les dades relacionades amb la seguretat alimentària i dels consumidors, posant l’accent en els grups de població més sensibles. Els qui vulguin saber més sobre els últims moviments en matèria d’additius alimentaris poden aprofundir en aquest article.

En quins productes es poden incorporar additius alimentaris

A continuació, es desglossa l’epígraf 13 del Reglament 1333/2008, on s’especifiquen les categories de productes en els quals es poden incorporar els additius alimentaris:

  • 13. Aliments destinats a una alimentació especial, tal com es defineixen en la Directiva 2009/39/CE.
  • 13.1. Aliments per a lactants i nens de poca edat.
  • 13.1.1. Preparats per a lactants, tal com es defineixen en la Directiva 2006/141/CE de la Comissió.
  • 13.1.2. Preparats de continuació, tal com es defineixen en la Directiva 2006/141/CE.
  • 13.1.3. Aliments elaborats a força de cereals i aliments per a lactants i nens de poca edat, tal com es defineixen en la Directiva 2006/125/CE de la Comissió.
  • 13.1.4. Altres aliments per a nens de poca edat.
  • 13.1.5. Aliments dietètics per a lactants i nens de poca edat destinats a usos mèdics especials, tal com es defineixen en la Directiva 1999/21/CE de la Comissió, i preparats especials per a lactants.
  • 13.1.5.1. Aliments dietètics per a lactants destinats a usos mèdics especials i preparats especials per a lactants.
  • 13.1.5.2. Aliments dietètics per a lactants i nens de poca edat destinats a usos mèdics especials, tal com es defineixen en la Directiva 1999/21/CE.

RSS. Sigue informado

Informaci�n sobre normativa alimentaria en Ainia

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions