L’ús de guants de làtex en el sector de l’alimentació podria donar, en alguns casos, una falsa imatge de seguretat. Aquesta peça no és la panacea per reduir riscos associats amb la manipulació dels aliments. I és que a pesar que estan dissenyats per protegir els productes que es toquen i les mans, també poden perforar-se o trencar-se. A més, un estudi recent de l’Autoritat de Seguretat Alimentària finlandesa assegura ara que “els guants no són suficients per evitar la transmissió de norovirus“. Aquest article explica si és més recomanable utilitzar guants o rentar-se les mans en manipular aliments i quins són les reaccions que pot produir el làtex, el material amb que estan fabricats la majoria dels guants.
Els guants s’han convertit en un símbol de seguretat alimentari. No obstant això, poden inspirar una falsa sensació de seguretat. Diversos estudis publicats en la revista Journal of Food Protection suggereixen que, al contrari d’aquesta creença, fins i tot un ús adequat dels guants no pot per si solament protegir contra la contaminació dels aliments. A causa de la confiança que proporcionen, poden convertir-se en un risc major perquè poden encoratjar a dur a terme conductes de risc. Els experts asseguren que “fins i tot els millors guants no substitueixen a un rentat correcte de mans”. Un dels motius que explicarien aquesta circumstància és que l’ambient càlid i humit que es genera dins de cada guant constitueix un lloc idoni per a la proliferació microbiana.
Guants, sí o no?
Els guants, ja siguin de làtex, goma o un altre material, s’usen en la indústria alimentària amb la finalitat d’oferir una protecció addicional, com també ocorre amb xarxes per al pèl, roba o altres utensilis. Però existeixen certes variables que determinen la seva eficàcia.
Els defensors dels guants asseguren que protegeixen les mans de químics agressius i els aliments del contacte directe amb les mans. A més, es poden utilitzar en cas que s’hagin de posar vendajes.
Els detractors, en canvi, argumenten que poden limitar la destresa dels dits, contaminar els aliments si no s’empren de manera adequada, fomentar pràctiques d’higiene deficients i proporcionar una falsa sensació de seguretat. A més:
Les ungles llargues o les joies augmenten la probabilitat que els guants es trenquin.
Els guants poden ser una causa de contaminació creuada, fins i tot si es desinfecten. Els experts aconsellen, per això, canviar-los quan es varia d’aliments.
Segons una recerca de l’Autoritat de Seguretat Alimentària finlandesa, els guants no són suficients per evitar la transmissió de norovirus. Amb la Universitat d’Hèlsinki, els investigadors han simulat condicions per avaluar la transmissió de norovirus de les mans d’un treballador als aliments llests per al consum.
Els guants poden albergar patògens, ja que les superfícies poden contenir diminutes arrugues que actuen com a zones d’emmagatzematge de patògens.
Si el manipulador es toca la cara, el pèl o la roba amb els guants, aquests també poden contaminar-se.
L’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN) recomana, en el cas que s’usin guants: rentar-se amb cura les mans; si es danyen o trenquen o si entren en contacte amb bitllets o monedes, canviar-los; emprar guants de diferents colors perquè no es confonguin amb l’aliment i es pugui diferenciar si cau un tros de guant; llevar-se anells, rellotges, etc., perquè no es trenquin; i canviar-los cada vegada que es variï d’aliment i de pràctica culinària.
Rentar-se les mans, més eficaç que els guants?
Segons els experts, l’ús de guants no és més higiènic que el rentat de mans; una ocupació inadequada de guants pot ser tan poc higiènic com un ineficaç rentat de mans. Ha de tenir-se en compte que amb un rentat de mans apropiat s’eliminen bacteris nocius com I. coli, Salmonella i Staphylococcus aureus. Aquesta efectivitat solament és possible si es renten amb la freqüència necessària, és a dir, abans de començar a manipular aliments i després de tocar aliments crus i residus, d’anar al bany, d’esternudar o tossir, de menjar, beure o fumar i de tocar diners.
Per l’AECOSAN, “el més adequat és no usar guants en la manipulació d’aliments i rentar les mans tantes vegades com sigui necessari”. Per fer-ho de manera correcta, abans han de retirar-se les joies per evitar que es converteixin en focus de brutícia o contaminació. Es mullaran amb aigua temperada o calenta i es fregaran de forma vigorosa amb sabó almenys durant 15 segons. Haurà de parar-se esment sota les ungles i entre els dits. Quan estan ben aclarides amb aigua, s’assecaran, bé amb una tovallola a casa o amb paper de cuina, o en el cas de la restauració, amb un assecador d’aire o toallitas de paper d’un sol ús.
A més dels riscos descrits, la utilització de guants de làtex en la indústria alimentària pot comportar riscos associats amb el material. Segons l’AECOSAN, encara que l’aliment que s’ha manipulat amb guants de làtex s’hagi cuinat, poden transferir-se proteïnes de làtex i causar reaccions anafilácticas en persones sensibilitzades. Per aquest motiu, aconsella limitar el seu ús en la indústria alimentària, sobretot si es té en compte que en ocasions s’empren de manera errònia per millorar la higiene en la manipulació d’aliments.
Entre les principals recomanacions de l’AECOSAN destaca l’ús de guants sol quan sigui estrictament necessari, és a dir, quan les particularitats del manipulador els requereixin. L’agència fa especial recalcament en el fet que “el guant de làtex no és adequat per a la pràctica alimentària pel risc d’originar reaccions al·lèrgiques als consumidors”. Per tant, podrien utilitzar-se altres materials que no siguin làtex i que es conegui que no produeixen al·lèrgia.
