Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Salut pública i protecció dels consumidors

La UE i les seves institucions han anat establint en els últims anys un major nivell de protecció dels consumidors, sobretot en els àmbits amb major risc per a la seva salut

ImgImagen: Patti Gray

La UE ha creat recentment un grup de diàleg amb les parts interessades en els àmbits de la salut pública i la protecció dels consumidors amb la finalitat de reforçar la recent cultura de la consulta i el diàleg, necessària en la proposta de textos legislatius de la Comissió. Aquest grup ha d’assessorar sobre les millors pràctiques en el procés de consulta i ajudar-la a adaptar els seus processos de participació de les parts interessades a les seves necessitats en els àmbits de la salut pública i la protecció dels consumidors.

La Decisió defineix la comesa i l’estructura del Grup de Diàleg amb les Parts Interessades en els àmbits de la salut pública i la protecció dels consumidors, que ha d’estar compost d’una representació equilibrada d’interessats tant de la indústria (federacions i empreses individuals) com de les organitzacions no governamentals a les quals afecten els diferents àmbits polítics en els quals treballa la Direcció general de Sanitat i Protecció dels Consumidors.

Els membres del grup, establert des del 10 d’octubre, seran designats de manera que es garanteixi el màxim nivell de competència, una àmplia gamma de coneixements especialitzats pertinents i, d’acord amb aquests criteris, la distribució geogràfica més àmplia possible dins de la Comunitat, així com l’equilibri entre homes i dones. La Comissió podrà consultar al Grup sobre qualsevol assumpte relacionat amb la millora general del procés de consulta amb les parts interessades en els àmbits de la salut pública i la protecció dels consumidors.

Política de defensa dels consumidors
Amb la incorporació, en 2004, de deu nous Estats, i la més recent de 2007 amb Bulgària i Romania, la UE explica ja amb més de 500 milions de consumidors. Els Estats membres han elaborat en els últims anys polítiques per defensar els interessos específics dels consumidors, el paper econòmic dels quals i polític en la societat actual resulta primordial per donar major seguretat i estabilitat al mercat únic. El fet és que al mateix temps que els reconeixien determinats drets fonamentals han engegat polítiques tendents a reduir les desigualtats, lluitar contra les pràctiques deslleials, promoure la salut i la seguretat i millorar el nivell de vida en general.

El Tractat de Maastricht eleva la protecció dels consumidors al rang d’autèntica política comunitària

Els mètodes utilitzats per garantir aquests drets reflecteixen diferents sistemes jurídics, tradicions socioculturals i contextos institucionals i polítics. Alguns Estats han optat per un enfocament reglamentari i s’han recolzat en una estructura administrativa completa per tractar els problemes relacionats amb els consumidors. Uns altres han adoptat un enfocament més pragmàtic, preconitzant un grau d’autorregulació dels mercats o dels sectors. Finalment, alguns governs han donat prioritat a la legislació sobre els productes alimentaris, mentre que uns altres han preferit concentrar-se en les denominacions comercials o en el subministrament de béns i serveis.

L’existència d’aquesta diversitat de reglamentacions i d’estructures va justificar que s’elaborés una política en l’àmbit comunitari perquè els consumidors tinguessin la suficient confiança d’exercir un paper actiu al mercat únic, sense deixar de gaudir d’un elevat nivell de protecció.

Nivell de protecció comunitari
En l’actualitat el Tractat de la UE encomana a la Comunitat la tasca de garantir als consumidors un alt nivell de protecció, així com de promoure el seu dret a la informació i a organitzar-se per salvaguardar els seus interessos. A més, en definir-se i executar-se altres polítiques i accions comunitàries la norma fonamental, obliga al fet que es tinguin en compte les exigències de la protecció dels consumidors.

No obstant això, no sempre ha estat així. La concepció d’una política en matèria de consum va aparèixer a mitjan anys setanta. I és que el propi Tractat de Roma no preveia la instauració d’aquesta política, i la primera vegada que els caps d’Estat i de Govern van manifestar la seva voluntat política en la matèria va ser en el Cim de París de 1972. Poc després, a l’abril de 1975, la Comissió va presentar el primer programa d’acció relatiu a la protecció dels consumidors en el qual eren recollides les cinc categories de drets fonamentals que constituiran la base de la legislació comunitària en la matèria:

  • El dret a la protecció de la salut i la seguretat.
  • El dret a la protecció dels interessos econòmics.
  • El dret a la indemnització dels danys.
  • El dret a la informació i a l’educació.
  • El dret a la representació.

Aquest programa preliminar subratllava l’aspecte transversal de la política dels consumidors, assenyalant que els objectius esmentats havien d’integrar-se en les polítiques específiques de la Comunitat, com la política econòmica, la política agrícola comuna i les polítiques de medi ambient, transports i energia, les quals afecten als consumidors en major o menor mesura.

Però caldrà esperar fins a l’Acta Única, que va entrar en vigor l’1 de juliol de 1987, per constatar un veritable avanç de la política dels consumidors, doncs no va anar fins llavors quan va ser incorporada la noció de consumidor i van ser assegudes les bases d’un reconeixement jurídic de la política dels consumidors. A partir de llavors, el Tractat faculta a la Comissió a proposar mesures destinades a protegir als consumidors prenent com a base «un nivell de protecció elevat». Aquesta evolució positiva va venir a confirmar-se amb el Tractat de Maastricht, que eleva la protecció dels consumidors al rang d’autèntica política comunitària. Arran d’això, s’obrien noves perspectives, concretades en diversos Llibres Verds com el de la Legislació Alimentària, entre uns altres.

Amb el Tractat d’Amsterdam es dona un nou impuls a la política dels consumidors. Entre els seus objectius principals figuren la protecció de la salut, la seguretat i els interessos econòmics dels consumidors, així com la promoció del seu dret a la informació, a l’educació i a organitzar-se per salvaguardar els seus interessos. A més, estableix que els interessos dels consumidors han de tenir-se en compte en definir i executar les altres polítiques comunitàries. Finalment, altres disposicions del Tractat, sobretot en matèria de salut pública, s’orienten cap a una major protecció dels consumidors.

DE LA CRISI DE L'EEB A les NOVES PRIORITATS

A causa de la crisi de l’encefalopatia espongiforme bovina (EEB), la UE va posar l’accent en la salut del consumidor i en la seguretat alimentària. I la Comissió es va veure obligada a reorganitzar els serveis encarregats de la salut humana alimentària, separant els serveis que s’ocupen, respectivament, de l’elaboració de textos legislatius, la consulta científica i els controls, d’una banda, i millorant la transparència i la difusió de la informació, per un altre. D’aquí la profunda reestructuració de la DG XXIV (en l’actualitat, DG SANCO), encarregada d’ara endavant no solament de la política dels consumidors sinó també de la protecció de la seva salut.

Aquesta evolució, destinada a enfortir la confiança dels consumidors, va ser confirmada pel Consell Europeu de Luxemburg al desembre de 1997, establint entre les prioritats polítiques de la Unió Europea la producció i comercialització d’aliments innocus. En aquest context, es va adoptar el Pla d’acció per a la política dels consumidors 1999-2001, que va definir tres grans àmbits d’intervenció: la representació i l’educació dels consumidors; la salut i la seguretat dels consumidors; i els interessos econòmics dels consumidors.

L’Estratègia per a la Política dels Consumidors 2002-2006 va estar basada en tres objectius: un alt nivell comú de protecció dels consumidors, l’aplicació eficaç de les normes sobre protecció dels consumidors, i la participació de les organitzacions de consumidors en les polítiques de la UE.

A l’abril de 2005, la Comissió va presentar les prioritats per 2007-2013 en una nova proposta, denominada Programa d’acció sobre salut i protecció dels consumidors, que substituirà els programes existents en l’àmbit de la política dels consumidors i de la salut pública. L’objectiu és protegir als ciutadans davant riscos i amenaces que no poden controlar per si sols ni poden abordar eficaçment els seus Estats membres, millorar la seva capacitat per prendre decisions més fundades sobre els seus interessos en matèria de salut i consum i integrar els objectius de salut i consum en totes les polítiques comunitàries.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Decisió de la Comissió de 5 de setembre de 2007, per la qual es constitueix un grup de diàleg amb les parts interessades en els àmbits de la salut pública i la protecció dels consumidors. DOUE número L 234, de 6 de setembre de 2007.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions