Un dels principals desafiaments per als propers anys al món és arribar a produir tants aliments com les persones necessiten. I l’agricultura està entre els encarregats que això pugui dur-se a terme, però per a això el sistema agrícola ha de fer front a diferents processos propis d’un planeta en moviment. Un d’ells és la migració, tal com ho ha reconegut l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) amb motiu de la celebració, el passat 16 d’octubre, del Dia Mundial de l’Alimentació. L’article explica quins són els reptes en matèria d’alimentació i com ha d’afrontar-los la producció agrícola.
Un dels principals objectius de les Nacions Unides és aconseguir nodrir als 2.000 milions de persones que es preveuen que viuran l’any 2050. Per a això, aquest organisme internacional destaca l’important que és el sistema agrícola gestionat de manera eficaç. Agricultura, silvicultura i aqüicultura són, segons els experts, grans aliades per “subministrar menjar nutritiu a tot el planeta”. Però la tasca no és senzilla perquè, a més de fer front a la gran quantitat de població, s’afegeixen altres problemes com la degradació de sòls o de la biodiversitat a causa de la sobreexplotació i el canvi climàtic.
Les xifres són preocupants, segons indica la FAO, ja que durant aquest any 2017 la gana ha augmentat per primera vegada en més d’una dècada i afecta ja a “815 milions de persones, el 11% de la població mundial”. Segons els experts, aquest increment està associat també a la proliferació de conflictes violents i a canvis en el clima que obliguen a moltes persones a emigrar de les seves cases. Sota el lema “Canviar el futur de la migració. Invertir en seguretat alimentària i desenvolupament rural”, el Dia Mundial de l’Alimentació d’aquest any va voler identificar les noves necessitats per adaptar els processos de producció als constants canvis i a les noves necessitats.
Bones pràctiques agràries
Les bones pràctiques agràries són normes sobre mètodes de producció destinades a oferir aliments sans i assegurances
Des de fa anys s’està advertint dels canvis que es produeixen als mercats alimentaris i internacionals, així com en la proliferació de normes i recomanacions que generen creixents dificultats però que, al mateix temps, són una oportunitat per millorar el sector agroalimentari. Acabar amb la gana a tot el món obliga a disposar de sistemes de producció alimentaris sostenibles i pràctiques agrícoles resilientes, és a dir, que tinguin capacitat per adaptar-se a diferents situacions.
Per aconseguir-ho, a més de mantenir la diversitat genètica de plantes i animals que, segons la FAO, són crucials per a l’agricultura i la producció d’aliments, també és important comptar amb bones pràctiques agrícoles, és a dir, les que es refereixen a normes sobre mètodes de producció agrícola que han d’aplicar-se en les granges.
Les bones pràctiques agrícoles (BPA) són una sèrie de tècniques orientades a mantenir una correcta qualitat ambiental alhora que s’obtenen productes satisfactoris, és a dir, sans i assegurances. Aquestes pràctiques adopten la forma de codi, és a dir, un conjunt de normes que persegueixen la conservació i la millora del medi ambient. Els seus objectius són varis: conservar el sòl, l’aigua, la biodiversitat; preservar el paisatge; lluitar contra la contaminació de nitrats; conservar la fauna autòctona; i evitar la dispersió de pesticides en el medi ambient.La FAO afegeix uns altres:
Garantir la innocuïtat i la qualitat dels aliments en la cadena alimentària.
Captar nous avantatges comercials amb el millorament de la gestió de la cadena de subministrament.
Millorar l’ús dels recursos naturals, de la salut i de les condicions de treball.
Crear noves oportunitats de mercat per a productors i exportadors dels països en desenvolupament.
Per a la FAO, els quatre elements principals de les BPA són la viabilitat econòmica, la sostenibilitat ambiental, l’acceptabilitat social i la innocuïtat i qualitat alimentària. Perquè l’aplicació d’aquestes normes sigui eficaç, és necessari que abans es realitzi un estudi sobre les condicions locals i la tecnologia de la qual es disposa en una determinada àrea. Quan això es fa de manera efectiva, les BPA permeten evitar la contaminació del producte, protegir el medi ambient i la salut dels treballadors.
La importància de la producció agrícola
Els vegetals ocupen un lloc fonamental no solament en l’alimentació, sinó també en el medi ambient i l’agricultura. Des de fa anys un dels interrogants que planeja sobre la comunitat científica és saber com la producció agrícola podrà arribar a proveir una demanda cada vegada més creixent d’aliments. I des de fa anys també es treballa per determinar quin ha de ser el paper de l’agricultura en el context dels diferents panorames globals de canvi.
L’objectiu és establir l’adreça que ha de seguir la recerca agrícola per proveir a una població cada vegada més canviant i creixent. Es calcula que per a l’any 2050 haurà de produir-se el doble d’aliments als països en desenvolupament i també haurà de fer-se front a l’efecte del canvi climàtic, amb menys aigua, temperatures més altes i desastres i plagues més freqüents.
En 2011 la FAO ja advertia que la producció agrícola havia de canviar per evitar amb les pràctiques de destrucció del sòl, l’aigua, l’ecologia i els ecosistemes. Per a la FAO, un exemple de com l’oferta alimentària ha d’anar de la mà de la demanda és l’aqüicultura . En 2006, un informe de l’organització ja afirmava que gairebé la meitat del peix que es consumia llavors procedia de l’aqüicultura, l’única forma segons els experts d’atendre a una demanda de peix cada vegada més creixent.
