Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Seguretat alimentària i nutrició

Les noves normes de protecció dels consumidors van a propiciar actuacions més dures en els àmbits de la seguretat alimentària i de la nutrició

img_pastanaga_p

La nova Llei de millora de la protecció dels consumidors i usuaris, aprovada el passat 21 de desembre de 2006 pel Congrés dels Diputats i publicada el 30 de desembre de 2006 en el BOE, pretén incorporar millores en la protecció dels consumidors en aquells àmbits en els quals s’ha considerat necessari, especialment en els quals pugui existir risc per a la salut i seguretat dels consumidors. També pretén actuar en els casos considerats com a fraudulents o derivats d’accions il·lícites en l’àmbit de l’oferta, la promoció i la publicitat i, especialment, en l’alimentari.

Img pastanaga

En l’àmbit estrictament alimentari, l’entrada en vigor de la nova Llei canviarà la denominació de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESA) per la d’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), ampliant de manera significativa les seves competències en aquest nou àmbit, que en l’actualitat està a l’espera de la imminent publicació del Reglament comunitari sobre al·legacions nutricionals i propietats saludables, aprovat ja fa alguns mesos pel Parlament Europeu.

La nova regulació arriba en un moment especialment interessant de «lluita» de l’administració contra determinats hàbits del consumidor que condueixen inexorablement cap a l’obesitat i contra certes campanyes publicitàries d’alguna empresa de restauració moderna que no la prevé, en fomentar el consum de racions gegantes d’alguns dels seus productes.

Noves competències

La nova Llei, l’entrada de la qual en vigor es va produir el passat 31 de desembre de 2006, introdueix modificacions substancials en la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris de 1984. En aquest sentit, i pel que fa a les situacions de risc per a la salut i la seguretat dels consumidors i usuaris, s’habilita a les administracions públiques competents perquè adoptin les mesures que resultin necessàries i proporcionades per a la desaparició del risc, inclosa la intervenció directa sobre les coses i la compulsió directa sobre les persones. Trasllada les despeses que es generin a qui els hagi generat amb la seva conducta, fins i tot per la via de constrenyiment, amb independència de les sancions que poguessin imposar-se.

A partir d’ara l’oferta, promoció i publicitat falsa o enganyosa de productes serà perseguida i sancionada com a frau, estant habilitades les associacions de consumidors per iniciar i intervenir en els procediments legalment habilitats per fer-les cessar. En defensa de les conductes d’empresaris que puguin lesionar interessos col·lectius o difusos dels consumidors la Llei amplia la legitimació per instar l’acció de cessació a l’Institut Nacional de Consum i els òrgans o entitats corresponents de les Comunitats Autònomes i de les corporacions locals competents en matèria de defensa dels consumidors.

La nova Agència de Seguretat Alimentària i Nutrició
La publicitat falsa o enganyosa de productes serà perseguida i sancionada com a frau
El canvi de denominació de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESA) pel de Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) ve acompanyat d’algunes competències addicionals sobre aquestes matèries. Així, l’AESAN amplia les seves funcions en els següents àmbits:

  • Propiciar la col·laboració i coordinació de les administracions públiques competents en matèria de seguretat alimentària i nutrició.
  • Planificar, coordinar i desenvolupar estratègies i actuacions que fomentin la informació , educació i promoció de la salut en l’àmbit de la nutrició i especialment la prevenció de l’obesitat.

A més, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) estarà legitimada per a l’exercici de l’acció de cessació enfront de conductes que lesionin els interessos col·lectius o difusos dels consumidors i usuaris tant en l’àmbit de la seguretat dels aliments dirigits al consum humà com referent a les al·legacions nutricionals.

En aquest sentit, l’acció de cessació es dirigirà a obtenir una sentència que condemni al demandat a cessar en la conducta i a prohibir la seva reiteració futura. De la mateixa forma, l’acció podrà exercir-se per prohibir la realització d’una conducta quan aquesta hagi finalitzat al temps d’exercitar l’acció, si existeixen indicis suficients que facin témer la seva reiteració de manera immediata.

En l’àmbit de la publicitat, l’AESAN podrà sol·licitar a l’anunciant la cessació o rectificació de la publicitat il·lícita que afecti als interessos col·lectius o difusos dels consumidors i usuaris en l’àmbit de la seguretat dels aliments dirigits al consum humà com en el referit a les al·legacions nutricionals, estant legitimada per a l’exercici de l’acció de cessació contra conductes contràries a la Llei General de Publicitat en aquests àmbits. En el cas que els jutges estimessin la demanda, la sentència haurà de contenir algun o alguns dels següents pronunciaments:

  • Concedir a l’anunciant un termini perquè suprimeixi els elements il·lícits de la publicitat.
  • Ordenar la cessació o prohibició definitiva de la publicitat il·lícita.
  • Ordenar la publicació total o parcial de la sentència en la forma que estimi adequada i a costa de l’anunciant.
  • Exigir la difusió de publicitat correctora quan la gravetat del cas així ho requereixi i sempre que pugui contribuir a la reparació dels efectes de la publicitat il·lícita, determinant el contingut d’aquella i les modalitats i termini de difusió.

NOUS REPTES I PARADOXES ALIMENTÀRIES

Img gordura
El nou gir donat quant a la denominació de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició es deu a la cada vegada major preocupació de l’administració sanitària per les conseqüències negatives per a la salut humana de certs hàbits alimentaris i estils de vida. Les dades que es manegen són realment alarmants, i existeixen proves evidents que hi ha una tendència al creixement de l’obesitat i del sobrepès, tant en nens com en adults, als països en desarrollo.en altres zones del planeta, més desfavorides, el desequilibri en l’alimentació ho és per defecte i no per excés.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més de mil milions de persones pateixen sobrepès al nostre planeta, i uns 300 milions pateixen obesitat. A Espanya s’estima que una mica més d’una tercera part de la població adulta sofreix algun tipus de sobrepès. I el més preocupant són les dades que venen referits a la població infantil i juvenil, el perfil nutritiu de la qual ha estat qualificat com hipercalórico, hiperproteico i amb elevat contingut gras pel consum excessiu de certs aliments, la preparació dels quals és molt senzilla i el seu consum fàcil.

Si bé és cert que des del propi Ministeri de Sanitat i Consum es va apuntar fa ja alguns anys que no existeix cap aliment que hagi d’eliminar-se de la dieta (el consum d’hamburgueses, gossets calents, sandwichs, entre uns altres, no presenta majors problemes en el conjunt d’una dieta variada, apuntaven), considerava que calia evitar que es desenvolupessin patrons de consum monòtons, atès que interfereixen en els hàbits alimentaris saludables, que és on resideix el risc en l’àmbit de la seguretat alimentària i de la nutrició.

La realitat apunta que l’obesitat i el sobrepès són problemes greus que suposen no només riscos individuals de qui no adopta comportaments saludables, sinó també una creixent càrrega econòmica sobre els recursos nacionals. A Espanya, els costos derivats de l’obesitat estan entorn dels 3.000 milions d’euros anuals, la qual cosa suposa aproximadament el 7 % de la despesa sanitària total. Una autèntica barbaritat, que ens situa en les posicions de cap, si ens atenim als estudis internacionals que sobre la matèria s’han publicat, i que situen els citats costos entre un 2 % i un 7 %. A Anglaterra, amb un cost anual aproximat de 500 milions de lliures, i un impacte en la seva economia de 2.000 milions de lliures a l’any, es calcula que el cost humà benvolgut de l’obesitat és de 18 milions de dies de baixa a l’any i de 30.000 morts anuals, que tenen com a conseqüència que es perdin uns 40.000 anys de vida laboral i que l’esperança de vida disminueixi en nou anys, segons publica el Consell Europeu d’Informació sobre l’Alimentació (EUFIC).

Un dels majors reptes als quals es va enfrontar la nova Agència té el seu eix en la modificació dels comportaments del consumidor per protegir i promoure la seva salut. A pesar que és cert que des de fa algun temps estan en marxa programes d’educació nutricional com a instrument d’intervenció en el marc de la promoció de la salut, aquests han de saber adaptar-se a la introducció de nous aliments, als canvis culturals i a les noves tècniques de promoció i publicitat alimentària. En aquest sentit, seria convenient protegir de forma prioritària a la població infantil i juvenil mitjançant programes educatius i formatius, que siguin adequats i eficaços per prevenir futurs riscos nutricionals derivats d’una inadequada alimentació i d’hàbits de vida gens saludables.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Llei número 44/2006, de 29 de desembre de 2006, de millora de la protecció dels consumidors i usuaris. BOE número 312, de 30 de desembre de 2006.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions