Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Seguretat alimentària, un ampli concepte

La idea que es té de seguretat alimentària sovint és incompleta i fruit d'una visió parcial

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 21deDesembrede2007

La seguretat alimentària existeix quan totes les persones tenen, a tot moment, accés físic i econòmic a suficients aliments innocus i nutritius per satisfer les seves necessitats alimentoses i poder portar així una vida activa i sana. La definició és de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO).

ImgImagen: DB BLAS

D’acord amb aquesta definició, la seguretat alimentària implica el compliment de les següents condicions: una oferta i disponibilitat d’aliments adequats; l’estabilitat de l’oferta sense fluctuacions ni escassetat en funció de l’estació de l’any; l’accés a aliments o la capacitat per adquirir-los i, finalment, la bona qualitat i innocuïtat dels aliments.

Als anomenats països desenvolupats (països de la UE i occidentals en general), les tres primeres circumstàncies -excepte situacions excepcionals- s’aconsegueixen de forma generalitzada, per la qual cosa és l’últim punt, el que es refereix a la qualitat (problemes d’higiene) i innocuïtat dels aliments, el que cobra especial protagonisme i transcendència i al que van dirigides totes les polítiques de control. Tant les polítiques governamentals com les mesures i processos de control pretenen aconseguir que tot aliment que arriba al consumidor estigui lliure de contaminacions que suposin una amenaça per a la salut.

Les eines necessàries
Les previsions a curt i mig termini sobre seguretat alimentària mundial no són molt optimistes

En aquest sentit, la política de la UE estableix una àmplia legislació, aplicable a tots i cadascun de les baules de la cadena alimentària, i és una de les més estrictes del món. A més, l’any 2000 es va constituir l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les seves sigles angleses), que treballa en col·laboració amb diverses institucions i organismes científics dels països membres de la UE. A Espanya existeix un organisme específic per a aquesta fi, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), a més del treball i compromís d’Institucions Públiques de diferents àmbits, des de la Comissió Europea, les autoritats sanitàries nacionals i autonòmiques fins a organismes locals que vetllen per la seguretat dels aliments que consumim.

Concepte multidisciplinari

No obstant això, el concepte global de seguretat alimentària i, en concret, la seva manca, ens dirigeix a qüestions menys tècniques que aborden l’incompliment i la privació de les primeres premisses:

  • Falta d’oferta o disponibilitat física d’aliments: zones poc afavorides ecològicament o en degradació ambiental en les quals la producció primària d’aliments és escassa o pràcticament nul·la, zones en conflicte bèl·lic o sociopolític o zones econòmicament deprimides per les raons anteriors.
  • Falta d’estabilitat en l’oferta deguda a grans fluctuacions en el proveïment segons les èpoques de l’any: producció o transport condicionats per la climatologia o altres factors.
  • Falta d’accés als aliments: zones rurals mal comunicades o de difícil accés enfront de zones urbanes o incapacitat per adquirir-los per pobresa o economies precàries.

En l’entorn familiar, la situació sociocultural i econòmica, el nombre de membres, els hàbits higiènics, la dedicació i coneixements de les persones encarregades de l’alimentació, entre altres factors, condicionen de manera molt rellevant la seguretat alimentària dels seus membres, especialment important en el cas de grups que necessiten major atenció, com és el cas dels nens.

La seguretat alimentària és un dret reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans. I encara que són molts els organismes internacionals i nacionals que s’obstinen en el seu compliment, com l’Organització Mundial de la Salut i la FAO, tots dos involucrats a estudiar, supervisar i assessorar de manera multidisciplinària en aquest problema, les previsions a curt i mig termini sobre la seguretat alimentària mundial, influenciades a més pel canvi climàtic, no són molt optimistes.

SEGURETAT ALIMENTÀRIA EN EL MUNDO

Al novembre de 1996 responsables de governs i estats de més de 180 nacions reunits a Roma en el Cim Mundial sobre l’Alimentació (CMA), per invitació de la FAO, van signar la Declaració de Roma sobre la Seguretat Alimentària Mundial. En ella van reafirmar el dret de tota persona a tenir accés a aliments sans i nutritius, d’acord amb el dret a una alimentació apropiada i amb el dret fonamental de tota persona a no patir gana, comprometent-se a consagrar la seva voluntat política i dedicació comuna i nacional a aconseguir la seguretat alimentària per tots i a realitzar un esforç constant per erradicar la gana de tots els països. L’objectiu més immediat: reduir el nombre de persones desnutridas a la meitat del seu nivell actual abans de 2015.

Els més de 800 milions de persones de tot el món i, en particular dels països en desenvolupament, que no disposaven d’aliments suficients per satisfer les seves necessitats nutricionals bàsiques l’any de la Declaració de Roma s’han vist lleugerament reduïdes en el seu percentatge relatiu (respecte al total de la població), una xifra encara molt llunyana de l’objectiu marcat en la CMA. En aquest camp, el Programa Especial per a la Seguretat Alimentària (PESA), una iniciativa de la FAO, està orientada precisament a reduir a la meitat el nombre de persones que passen gana al món per 2015. A través de projectes en més de 100 països de tot el món, el PESA promou solucions eficaces i palpables per eliminar la gana, la subnutrición i la pobresa.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions