Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Sensors contra contaminants

Cada any resulten intoxicades a Estats Units 2.500 persones a conseqüència del consum d'aliments contaminats per listerias
Per Jordi Montaner 5 de juliol de 2005

Els inspectors d’aliments estan d’enhorabona. En breu veuran multiplicar-se l’eficàcia, sensibilitat i especificitat dels seus controls gràcies al desenvolupament de supersensores com el presentat fa escasses setmanes per l’Eastern Regional Research Center de Wyndmoor, Pennsilvània. Es tracta d’un sensor capaç de detectar les toxines A i B del Staphylococcus aureus en el teixit de les carns i també en líquids. Aquestes toxines són responsables de bona part de les gastroenteritis atribuïbles a la ingestió de menjar contaminat.

Se sap que els procediments habituals d’esterilització poden matar els microbis però no acabar, en canvi, amb les toxines que aquests desprenen i que queden allotjades en els aliments. El nou sensor, presentat oficialment en el Journal of Rapid Methods and Automation in Microbiology (Volum 2, 38-54), se sumeixi a una col·lecció de detectors dissenyats per a la mateixa fi.

Sense sortir d’Estats Units, un altre equip d’investigadors ha creat un biosensor en la Purdue Univertity (West Lafayette, Indiana) que és capaç de detectar el bacteri Listeria monocytogenes en menys de 24 hores i en concentracions tan baixes com 1.000 cèl·lules per ml de líquid. Arun Bhunia, catedràtic de Microbiologia de la Universitat, assegura que el test desenvolupat amb aquest biosensor no té rival quant a rapidesa i fiabilitat.

Listeriasis

El consum d’aliments contaminats per listerias dona motiu/dóna motiu a la major taxa de mortalitat i ingressos hospitalaris per intoxicació alimentària a Estats Units. D’acord amb els Centres de Prevenció i Control de les Malalties d’aquell país, cada any resulten intoxicades 2.500 persones, i una cinquena part mor per aquesta mateixa causa. Ancians, dones embarassades, nens de poca edat o malalts inmunocomprometidos són les subpoblaciones de major risc. Fins a l’actualitat s’han identificat sis espècies diferents de listeria, però la L. monocytogenes és la principal causant de patologia digestiva en éssers humans.

A més de listerias, Bhunia subratlla que el nou sensor és capaç de detectar també a salmonel·les o I. coli. El biosensor, fruit de 3 anys ininterromputs de treball, consta d’una porció de fibra òptica translúcida, recoberta d’un anticòs capaç de reconèixer al bacteri i adquirir una tonalitat fluorescent sota l’influx d’una llum làser. Bhunia calcula que en el termini d’un any s’haurà comercialitzat el test basat en aquest biosensor per al seu ús generalitzat. El catedràtic destaca també la rapidesa de la detecció portada cap. «Molts test es basen en ADN i triguen diversos dies a detectar la presència de microbis, massa temps com per retardar la venda dels productes abans que caduquin o perdin les seves propietats».

D’altra banda, Bhunia va admetre que bullir, coure o fregir els aliments aconsegueix eliminar bona part de les listerias que hagin aconseguit contaminar-los, però va reclamar una major atenció als productes «llests per menjar», com a fumats, formatges, embotits o entrepans de diversa índole.«La finalitat del biosensor, amb l’auxili de la infosrmática i les estratègies de traçabilitat, és la de garantir que cap producte amb taques fluorescents (que delataria la presència de bacteris) arribi a la primera línia de consum, detectant les fonts de contaminació i corregint-les».

Alergenos

L. monocytogenes és la principal causant de patologia digestiva en éssers humans
La companyia danesa de biotecnologia Atonomics ha comercialitzat ja un sensor capaç de detectar els causants d’al·lèrgies identificades en aliments de consum. El sensor va destinat a les indústries que elaboren aliments. Els germans Thomas i Peter Warthoe (Copenhaguen) asseguren que el propòsit d’aquests sensors i el dels detectors de bacteris és el d’eliminar el tràmit de les inspeccions aleatòries de laboratori que no sempre garanteixen un risc nul.

«Els sensors, aplicats a una cadena industrial, identificaran a cada producte contaminat o insalubrere».La tecnologia en què Atonomics basa el seu sensor són les ones acústiques de superfície. Una sèrie d’elèctrodes enterdigitales (transductors) són escombrats per un filtre electrònic que determina la particularitat de molècules no afins a la composició original de l’aliment. El grau de sensibilitat i especificitat de l’artilugio, posat a prova per investigadors independents, ha merescut ja importants elogis.

MADE IN SPAIN
Img vitaminae1
Imatge: ARS Image Gallery

No fa falta anar tampoc molt lluny per conèixer nous sensors capaços de detectar irregularitats en els aliments que consumim. Basats en l’ADN tipificat de les substàncies examinades, investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han desenvolupat mini-sensors capaços d’evitar intoxicacions alimentàries i estalviar molts diners a les empreses en responsabilitat legal. Aquests sensors, d’una grandària semblant a la ungla d’un dit, redueixen el temps necessari per identificar l’ADN d’hores (fins i tot dies) a minuts.

El desenvolupament a Espanya de grups de recerca sobre nanotecnologia ha propiciat que puguin emprar-se materials d’una grandària de milionèsimes de mil·límetre per realitzar funcions en les quals la grandària pot condicionar l’aplicabilitat de la tècnica. El camp dels sensors capaços de garantir la seguretat dels productes o d’alarmes en àmbits sotmesos a un registre exhaustiu és el que millor s’ha beneficiat de semblant tecnologia. Salvador Alegret, Manuel del Valle i Maria Isabel Pividori, químics de formació, han desenvolupat el nou sensor a partir de la naturalesa electroquímica de les molècules i la seva senyalització.

Els sensors elaborats identifiquen l’ADN de cada producte i ho acaren amb un ADN tipificat per a la presència de microbis contaminants; quan es detecta un ADN «fitxat» sorgeix l’alarma. «Aquest mètode resulta summament pràctic en alguna cosa tan buscat com detectar les salmonellas en una salsa maionesa».

Admeten els investigadors que aquest tipus d’anàlisi es duu a terme des de fa anys en laboratoris especialitzats, però insisteixen en la novetat i els avantatges d’un test in situ, «sense necessitat de traslladar part de la mostra o tota ella a un laboratori, anada i volta, emplenant els tràmits burocràtics necessaris, i podent comptar amb un resultat fiable en només 30 minuts (en molts casos calia esperar 2 dies)».