Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Seqüencien el genoma de l’aranya vermella, una de les principals plagues agrícoles

La troballa obre la porta a noves estratègies de control de plagues que evitin l'ús de pesticides convencionals

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 26 de Novembre de 2011

Un estudi internacional en el qual ha participat el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) ha seqüenciat el genoma de l’àcar Tetranychus urticae, conegut com a aranya vermella i que està considerat una de les principals plagues agrícoles al món. Aquest treball “obre noves possibilitats per al desenvolupament d’estratègies de control de plagues mitjançant la utilització de T. urticae com a model per a l’estudi de la interacció entre plagues i plantes conrees, així com el desenvolupament de nanomateriales”, destaca el CSIC.

Les plagues d’aranya vermella afecten a més de 150 cultius de gran importància econòmica, com el tomàquet, el cogombre, el pebrot, la maduixa, la pomera, la perera, el blat de moro o la soia. “Els resultats d’aquest estudi obren noves possibilitats per al desenvolupament d’una agricultura més sostenible, ja que poden portar al disseny d’estratègies de control de plagues que evitin l’ús de pesticides convencionals”, assegura l’investigador del CSIC Félix Ortego, del Centre de Recerques Biològiques.

Per la seva banda, la investigadora Isabel Díaz, del Centre de Biotecnologia i Genòmica de Plantes, explica que “aquestes estratègies podrien ser de naturalesa molt diversa, i podrien incloure des de la millora genètica per obtenir plantes resistents a l’aranya vermella, fins a aproximacions biotecnològiques que contribueixin a desenvolupar aliments completament lliures de plaguicides”.

Segons la recerca, les conclusions de la qual s’han publicat en l’últim nombre de la revista “Nature”, la capacitat d’aquest àcar per alimentar-se de plantes amb diferents mecanismes de defensa resideix en l’expansió dins del seu genoma dels gens encarregats d’eliminar toxines d’origen vegetal. “El més sorprenent és que l’aranya vermella integra en el seu genoma alguns gens procedents de bacteris o fongs, que li permeten combatre les respostes de defensa de les plantes de les quals s’alimenta”, assenyala Vojislava Grbi?, de l’Institut de Ciències de la Vinya i del Vi del CSIC.

L’anàlisi del genoma de Tetranychus urticae suposa, a més, nombroses possibilitats en el terreny dels nanomateriales. “La seda que produeix aquest àcar té unes propietats comparables a les de la seda d’aranya, és a dir, és un material lleuger, resistent, elàstic i biodegradable amb gran potencial per desenvolupar nous materials intel·ligents amb aplicacions en medicina i en tecnologia”, destaca la investigadora del CSIC Marisela Vélez, de l’Institut de Catàlisi i Petroleoquímica.

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions