Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Sis anys de vaques boges

Per José Juan Rodríguez Jerez 29 de novembre de 2006
Vacas en el campo, vacas locas
Imagen: Matthias Zomer

Des de l’inici del mal de les «vaques boges», al novembre de 2000, s’han comptabilitzat a Espanya un total de 671 animals afectats d’encefalopatia espongiforme bovina (EEB). L’evolució seguida al llarg del temps, encara que ha estat creixent, confirma la disminució dels casos apreciada en 2004. La majoria de casos s’han registrat a Galícia i a Castella i Lleó, com s’ha anat evidenciant des de l’inici de la malaltia. No obstant això, les prevalences més elevades corresponen a Balears, Astúries, i Aragó, mentre que a Andalusia és mínima. En el sisè any d’evolució de la malaltia és probable que ja s’hagi passat l’efecte reductor que va tenir el sacrifici massiu d’animals i que la xifra actual marqui la situació mitjana a Espanya.

Sis anys de vaques boges

LES DADES DEL SISÈ ANY DE VAQUES BOGES A ESPANYA EVIDENCIEN UN CERT CONTROL DE LA MALALTIA

L’evolució seguida per l’encefalopatia espongiforme bovina a Espanya des que al novembre de 2000 es donés a conèixer el primer cas a Galícia guarda un patró similar al registrat en el Regne Unit per a aquests primers anys, en els quals s’aprecia una evolució ascendent fins que s’aconsegueix el màxim i, posteriorment, s’evidencia una disminució amb un pendent menys acusat, la qual cosa ens porta a pensar en una evolució de més de 10 anys perquè arribi a desaparèixer. Les dades d’aquest sisè any, com era esperable després d’apreciar la disminució del 2004, evidencien un cert control en la malaltia.

Grafica eeb11

Si l’evolució apreciable continua com fins ara, el volum total d’animals infectats serà relativament baix, la qual cosa confirmaria que les mesures adoptades per a la disminució del risc als consumidors va ser encertada, ja que s’ha aconseguit escurçar el temps necessari per apreciar una disminució en els casos animals. En la majoria dels països, aquesta disminució s’ha apreciat als cinc anys d’instaurar els controls i prohibir, de forma eficient, el consum de farines d’origen animal per part del boví. A Espanya això s’ha observat a partir dels quatre anys dels primers casos.

Anàlisi dels casos

ANDALUSIA, CANÀRIES I GALÍCIA SÓN LES COMUNITATS QUE MÉS ANÀLISI REALITZEN. EXTREMADURA I ARAGÓ LES QUE MENYS

Galícia i Andalusia han estat les comunitats autònomes que, en nombres absoluts, major quantitat d’anàlisi han realitzat aquest any per al control de la malaltia, fet que s’ha anat observant durant els últims anys. No obstant això, el nombre de caps de bestiar per comunitats autònomes actua com a factor corrector, ja que cadascuna d’elles no analitza segons el seu propi criteri sinó segons els establerts sobre la base de la confirmació en funció dels caps d’animals sacrificats. Tenint en compte aquesta situació, les comunitats que més anàlisi efectuen en relació amb la seva cabanya bovina han estat Andalusia, Canàries i Galícia (23,11%, 14,79% i 12,64% respectivament). En l’extrem contrari, Extremadura i Aragó no arriben al 3%.

La reposició d’animals de major edat per uns altres més joves pot introduir un biaix a la comparació. En primer lloc perquè qualsevol animal sacrificat amb més de 24 mesos d’edat, depenent de la comunitat autònoma, o qualsevol que hagi mort en la granja, ha de ser analitzat per l’EEB. En segon lloc, les prohibicions i controls imposats han d’haver evitat el consum de farines d’origen animal, per la qual cosa les dades haurien de tenir una millor correlació amb els animals majors.

Comunitats AutònomesTest Prionics CC.AA.Test Prionics LNR AlgeteTotals% Animals analitzats% Animals analitzats >24 mesos
ANDALUCIA118.5710118.57123,1138,04
ARAGON4.99114.9921,9911,31
ASTÚRIES20.8042420.8284,557,07
BALEARS3.02713.0288,0815,32
C. VALENCIANA2.57312.5743,748,28
CANÀRIES3.03613.03714,7926,02
CANTÀBRIA22.5521322.5656,109,79
CASTELLA I LEON93.4741293.4865,8411,29
CASTELLA-LA MANXA23.813523.81810,8319,92
CATALUNYA22.187622.1933,1113,03
EXTREMADURA16.925116.9262,393,65
GALÍCIA135.55973135.63212,6419,06
LA RIOJA1.95501.9554,337,98
MADRID8.46108.4619,3816,77
MURCIA2.36002.3604,1036,22
NAVARRA10.5371710.5547,8415,12
PAIS BASC14.593314.5967,8713,37
TOTAL505.418158505.5767,7214,46

D’acord amb aquesta última apreciació, a Andalusia, Murcia i Canàries el percentatge d’animals analitzats de més de 24 mesos es troba per sobre del 25% del total de la seva cabanya. Sorprenentment, com la resta d’anys analitzats, Extremadura, una comunitat en la qual el 90% de la seva cabanya és major de 24 mesos, encara que ha arribat a analitzar poc més del 3% dels animals.

Varis poden ser els motius. Com s’ha assenyalat, cada comunitat analitza sobre la base de dos criteris. El primer, al sacrifici d’animals majors a 24 mesos, ja que a tots ells cal prendre’ls una mostra en escorxador/escorxador per eliminar el risc del consum de productes procedents d’animals que estan desenvolupant la malaltia. El segon, per l’anàlisi dels animals que emmalalteixen o que tenen una simptomatologia sospitosa. Per tant, una comunitat realitzarà poques anàlisis si té una escassa capacitat de sacrifici, és a dir, SI el nombre i la capacitat dels escorxadors/escorxadors de boví és baixa o no es detecten animals malalts o sospitosos en granja.

Localització dels casos

GALÍCIA I CASTELLA I LLEÓ SÓN LES COMUNITATS AMB MÉS CASOS CONFIRMATS I ON S’OBSERVA UN MAJOR INCREMENT ENTRE 2005 I 2006

L’aparició de casos positius, com ja s’ha vingut assenyalant en informes anteriors, guarda relació amb l’edat de la cabanya i, especialment, amb el nombre de vaques lleteres. Al nostre país la major part de la producció de carn es basa en vedells (menys de 12 mesos), mentre que els animals lleters tenen major edat. La malaltia, d’altra banda, s’observa en animals de més de 30 mesos. Per tot això, la probabilitat d’apreciar animals malalts serà superior en zones on predomini la producció de llet.

Després del primer any d’evolució de la malaltia, l’any 2000, va cridar l’atenció la situació de Cantàbria, ja que amb una cabanya important només es detectava al novembre de 2001 un únic positiu i tres en el total d’aquest any. En l’actualitat acumula 22 casos.Si considerem el nombre de casos positius acumulats, segons la diferent capacitat productiva dels animals, més del 60% són vaques lleteres i prop del 25% amb capacitat mixta (llet i carn). En conjunt suposaria més del 85% del total. La distribució del cens ramader no és uniforme en les diferents comunitats autònomes, com tampoc ho és el nombre d’animals majors de 24 mesos. Castella i Lleó, Galícia i a certa distància Andalusia, són les que major xifres acumulen. No obstant això, per a un total de 671 casos acumulats al nostre país fins a finals de 2006, el major nombre de positius es dona a Galícia.

Comunitats AutònomesTest Prionics CC.AA.Test Prionics LNR AlgeteTotals% Animals analitzats% Animals analitzats >24 mesos
ANDALUCIA118.5710118.57123,1138,04
ARAGON4.99114.9921,9911,31
ASTÚRIES20.8042420.8284,557,07
BALEARS3.02713.0288,0815,32
C. VALENCIANA2.57312.5743,748,28
CANÀRIES3.03613.03714,7926,02
CANTÀBRIA22.5521322.5656,109,79
CASTELLA I LEON93.4741293.4865,8411,29
CASTELLA-LA MANXA23.813523.81810,8319,92
CATALUNYA22.187622.1933,1113,03
EXTREMADURA16.925116.9262,393,65
GALÍCIA135.55973135.63212,6419,06
LA RIOJA1.95501.9554,337,98
MADRID8.46108.4619,3816,77
MURCIA2.36002.3604,1036,22
NAVARRA10.5371710.5547,8415,12
PAIS BASC14.593314.5967,8713,37
TOTAL505.418158505.5767,7214,46

L’estudi de la cabanya ha de complementar-se amb un altre paràmetre important com és la demanda dels consumidors. Malgrat que aquesta s’ha recuperat, el nombre de casos no s’ha disparat com s’esperava. Una explicació possible seria el sacrifici massiu dels animals de major edat, la qual cosa hauria comportat eliminar la major part dels afectats. En termes de salut pública, aquest tipus d’actuacions comporten una notable reducció del risc, ja que s’assegura que cap animal malalt arriba al consumidor.

Casos confirmats

Existeixen grans diferències entre les dades de les diferents comunitats amb casos confirmats. La majoria s’han detectat a Galícia (257) i Castella i Lleó (161), on a més s’observa un major increment entre l’any 2005 i 2006. A aquestes comunitats li segueixen Astúries (60), Catalunya (57), Balears (23), Cantàbria (22), Navarra (21) Extremadura (16) i Aragó (14).

Les comunitats amb majors prevalences del problema continuen sent Balears (132 animals analitzats per obtenir un cas positiu), Astúries (347 anàlisi/caso) i Aragó (357 anàlisi/caso). A aquestes comunitats segueixen Catalunya, Navarra, Galícia i Castella i Lleó, totes elles amb menys d’1.000 anàlisis/caso, situació que es manté similar des de l’inici de la crisi. Aquests resultats mostren les comunitats amb una major prevalença de l’EEB, confirmant-se l’evolució dels anys anteriors en els quals s’aprecia clarament, que conforme avança el temps les diferents comunitats es van agrupant en aquelles que tens menys d’1.000 anàlisis per cas i aquelles amb més d’1.000 anàlisis per cas.

El nombre d’anàlisi mitjana per obtenir un positiu, a escala nacional, està sent constant en relació a l’any anterior, ja que de mitjana ens trobem amb 753 casos per anàlisis. A causa que estem en el sisè any d’evolució és probable que ara ja s’hagi passat l’efecte reductor artificial que va tenir el sacrifici massiu d’animals sospitosos en els primers mesos de la malaltia i que aquesta sigui la xifra aproximada que marqui la situació mitjana al nostre país.

No obstant això, l’evolució segueix sent considerablement diferent segons les comunitats autònomes. En principi, conforme es va controlant la malaltia, el nombre d’anàlisi per obtenir un cas hauria de ser similar entre les diferents àrees geogràfiques. Això significaria que aniria augmentant la xifra fins a pràcticament no detectar-se més. Aquesta no és la situació ara com ara, la qual cosa ens indica que serà necessari més temps, potser fins als 10 anys previstos, per apreciar aquesta situació.

El mapa de la situació a Espanya

Les dades que reflecteixen els mapes demostren que existeix una uniformitat en els resultats que es van obtenint, de manera que les comunitats autònomes s’agrupen entre aquelles que necessiten menys d’1.000 anàlisis per a un cas i les que es troben entri per sobre dels 2.000. La situació s’està diferenciant entre el centre-sud i el nord del país. Així, en el nord el nombre d’anàlisi per detectar un cas es manté baix, mentre que al centre-sud les xifres són significativament diferents.

D’altra banda, aquest any s’ha detectat el primer cas de malaltia en humans. Això no ha suposat, no obstant això, una incidència important en el consum de carn. Les xifres a Espanya, comparades amb les del Regne Unit, indiquen que són esperables entre un o dos casos humans en aquests primers 10 anys d’evolució.

Mapa animales eeb

Mapa porcentajes eeb11