Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Situació actual del mal de les vaques boges

Els casos de vaques boges detectats a Espanya han experimentat una clara tendència a la baixa des de 2003
Per Marta Chavarrías 23 de juny de 2010
Img vaca

L’encefalopatia espongiforme bovina (EEB), coneguda també com el mal de les vaques boges, podria registrar a Espanya els últims casos si es manté el ritme de focus confirmats fins ara. Deu anys després de la detecció del primer cas espanyol en una vaca d’una explotació ramadera gallega, la malaltia que encenia les alarmes en tota la Unió Europea i que posava en dubte el sistema d’alimentació animal amb farines cárnicas podria arribar a un punt d’inflexió. Lluny de les estadístiques de fa uns anys, amb un nombre de casos elevat, les últimes dades comunitàries mostren una clara tendència a la baixa que podria portar a la revisió i restes del bestiar oví que es destinava a la producció de farines cárnicas per a alimentació animal. Segons aquesta teoria, aquests canvis van provocar que els prions, proteïnes infeccioses que es trobaven en les ovelles, no s’inactivaran en el pinso, per aquest motiu es contaminés en massa el bestiar boví. La forma anormal del prió, que té capacitat per contagiar les proteïnes sanes, s’acumula en el cervell fins que provoca la mort.

Entre les nombroses recerques que es realitzen per esclarir el funcionament dels prions i les possibles vies de prevenció, destaca l’estudi que acaba de publicar un grup d’experts de la Universitat d’Ohio (EUA) i que ha aconseguit crear prions en laboratori i corroborar la seva implicació en les encefalopaties espongiformes transmissibles (EET), entre elles, el mal de les vaques boges.

Després d’inocular el prió anòmal a aquests prions, han comprovat que emmalalteixen al cap de 130 dies i mostren símptomes neurològics similars als descrits en les encefalopaties: dificultat de moviment, descoordinació, falta de resposta a estímuls i la mort. L’autòpsia realitzada als animals revela “petits forats” en el cervell. L’objectiu de la recerca és conèixer com funcionen i es comporten les malalties criónicas i, per tant, intentar desenvolupar sistemes de prevenció.

VARIANT HUMANA

L’EEB es pot transmetre a les persones a través del consum de teixits contaminats d’animals malalts. En 1996, es va detectar a Regne Unit una nova variant de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob que afectava als humans i la transmissió dels quals era possible per via oral, a través del consum de productes amb teixit nerviós de bestiar boví infectat d’EEB. De baixa incidència, els malalts són, sobretot, persones entre 15 i 55 anys que sofreixen símptomes psiquiàtrics, sensitius i neurològics. Segons informació de l’Institut de Salut Carlos III, el més probable és que la infecció a humans estigui relacionada amb la contaminació de carn de vedella amb teixit nerviós. Un informe de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) confirmava, en 2008, que també podia haver-hi risc de contagi per a humans pel consum de llet d’ovelles o cabres amb tembladera (scrapie).